 |
| La foto és de Gay Powell |
APUNT SOBRE L'ETNOMETODOLOGIA
Manuel Delgado
La classe darrera la vaig dedicar a insistir en una qüestió que ja us vaig esmentar com a central, com és la de mostrar-vos la diferència entre la microsociologia goffmaniana i altres teories situacionals, com a ara l'etnometodològica i l'interaccionisme simbòlic en el Goffman apareix sovint integrat de forma inadequada. Entre les tendències situcionals de signe construccionista vaig intentar fer-vos cinc cèntims del que és l'etnometodologia, atenta sobre tot a les activitats pràctiques en la vida ordinària i les seves propietats lògico-racionals. No sé si vaig esmentar-vos que les fonts teòriques són la teoria de l'acció social de Talcott Parsons, la fenomenologia d'Alfred Schutz, inspirada en Husserl, i en el construccionisme de Peter L. Berger i Thomas Luckmann. Planteja de nou, també, la qüestió central en Weber, de la «comprensió del sentit», és a dir la racionalitat de l'acció. Harold Garfinkel és el seu autor de referència i va interpretar la vida social com un procés mitjançant el qual els actors resolien significativament els problemes, adaptant a cada oportunitat la naturalesa i la persistència de les seves solucions pràctiques. La premissa és la mateixa que la de l'interaccionisme simbòlic.
La interacció, en tant que determinació recíproca d'accions i d'actors, pot ser considerada com un fenomen en si mateix i per tant pot ser observada, descrita i analitzada. Des d'una mena d'ultrapragmatisme, usant una metodologia empirista radical, un naturalisme a ultrança que es basava en conceptes molt més descriptius que explicatius, es concebia als interactuants en cada conjuntura com a sociòlegs o antropòlegs naïfs que aixecaven la seva teoria –és a dir avaluaven índexs–, i orientaven la seva pràctica –això és consensuaven procediments–, obtenint com resultat les autoevidències, el «donat per descomptat», les premisses intersubjectives i de sentit comú que, mudables per a cada oportunitat particular, permetien vèncer la indeterminació i produir societat. Ho feien prescindint o posant entre parèntesi predeterminacions socioculturals prèvies, i calculant les seves accions en funció de les contingències de cadascuna de les seqüències que es trobaven compromesos i dels objectius pràctics a cobrir. L'actor social elabora constantment una teoria pràctica, una raonament sociològic pràctic mitjançant el qual tot individu socialment ensinistrat i competent establix, descriu i capta la seva normalitat i la seva racionalitat. La etnometodologia estudia les propietats racionals de la vida quotidiana i del sentit comú, és a dir el raonament sociològic que habitualment despleguem en els afers quotidians, o el que és igual, les estructures formals de les activitats comuns, en el sentit del que podríem anomenar “receptes per a actuar”. Analitza aleshores les maneres comuns mitjançant les quals els individus fan racionals i explicables les seves experiències de tots els dies. Premissa: l'element més crucial i més subtil del món quotidià donat per descomptat és el fet que aquest es doni realment per descomptat.
El que vaig voler subratllar és que, des d'aquest perspectiva, l'aplicació de les regles socials demostra com els usuaris d'aquestes regles les adapten, ajusten i interpreten en funció de cada situació que es veuen immiscuïts. Les regles no són llavors tant aplicades com invocades i usades per a afirmar o desmentir sempre a posteriori la racionalitat, la congruència i l'adequació de les nostres accions. Les normes són intencions abstractes que constantment han de rebre una especificació, és a dir una adequació a cada contingència que permeti que puguin ser convocades racionalitzadorament. Les regles són més aviat contorns confusos, vaguetats inexplícitas, que els actors completen en les seves accions pràctiques. Les regles no parlen mai per si mateixes, sinó només en la seva ubicació en escenaris específics i en boca d'actors específics.
Tenim la sort de comptar amb una versió recent del text més important de Harold Garfinkel (el de la foto), que és Estudios de etnometodología (Anthropos). Hi un manual que està molt bé com a iniciació, que és el Alain Coulon, La etnometodología (Cátedra). També teniu el capítol que li dedica M. Wolf en el seu Las sociologías de la vida cotidiana (Cátedra).
