 |
| La foto és de Richard Kalvar |
Missatge per l'amic i col·lega Joan Uribe
QUE ENTENC PER "CIUTAT NEOLIBERAL"
Manuel Delgado
El concepte de "neoliberalisme" te diferents accepcions. La que prefereixo és la clàssica, la dels anys 30 —Walter Lippmann, Rougier, Alexander Rüstow— partidaris d'una mena de liberalisme d'Estat, és a dir de l'estreta col·laboració entre les administracions públiques i el sistema de mercat i els interessos empresarials. Alguna cosa així com un capitalisme assistit.
Què és que entenc com ciutat neoliberal? .Barcelona en seria un exemple perfecte, amb el paper que han jugat empreses mixtes público-privades. Tu pensa en com les grans dinàmiques de mutació urbana són gestades i gestionades des d'aquesta lògica neoliberal, és a dir a partir dels principis d'un capitalisme que li exigeix a l'Estat la reducció al màxim al seu paper d'arbitratge econòmic i atenció pública, però que li assigna un paper clau com el seu cooperador institucional, tant pel que fa a la repressió dels seus enemics -reals o imaginaris- i la contenció policial de la misèria, com a la producció simbòlica i d'efectes especials al servei del bon funcionament dels mercats. De tal aliança entre penetració capitalista i polítiques públiques resulta una transformació de la fisonomia tant humana com morfològica de moltes ciutats, que consisteix en afavorir la revitalització com a espais-negoci de barris cèntrics o perifèrics que van ser populars, o d'antigues zones industrials o portuàries abandonades, que es requalifiquen com residencials "de categoria" o es col·loquen al servei de les noves indústries tecnològiques i cognitives.
Ara bé, i aquest és la "novetat", tot això està sent acompanyat de grans actuacions que invoquen altisonants principis abstractes, irrevocables i universals. És important que al resultat de les intervencions que es presenten com regeneradores del teixit urbà càpiga assignar-les l'atribut de creatives, donant a entendre que han anat acompanyades de la radicació d'indústries i institucions en condicions de proveir de béns i serveis immaterials. Objectiu: que les ciutats mereixin el títol, posem per cas, de smart cities. Per a això cal convertir-les en nínxol d'institucions culturals públiques de renom i escenari per a grans esdeveniments igualment culturals, components clau per fer d'elles nuclis hiperactius de producció d'imatges i significats, que col·loquen el dinamisme intel·lectual, si és menester rupturista, al servei d'ideals universals, com són el capital humà, la sostenibilitat ambiental, el multiculturalisme, la qualitat de vida, l'humanisme tecnològic, el cosmopolitisme, la participació ciutadana, etc.
Ja et dic que el terme és complicat, sobre tot per l'ús pejoratiu que mereix quasi sempre, en el sentit que tu apuntes d'una mena d'entitat diabòlica abstracte que ningú es planteja definir i que, tens raó, no és sinó simplement el capitalisme de tota la vida. El que passa és que te deviracions perverses, com la d'identificat neoliberalisme amb capitalisme financer i al final acabant fent l'elogi del capitalisme industrial, que ara semblaria preferible a l'actual. Així, l'odiat amo de la fàbrica acabarà per resultar-nos simpàtic.
