dimecres, 5 d’agost de 2015

Sobre la sort d'en Millàs i la repressió a rereguarda a Ivorra (la Segarra)

Retaule barroc de Santa Maria, a Ivorra, destruït l'estiu de 1936
Missatge per en Fermí Manteca, mossèn de La Curullada i Maria Garganté, historiadora de l'art.

SOBRE LA SORT D'EN MILLÀS I LA REPRESSIÓ A REREGUARDA A IVORRA (LA SEGARRA)
Manuel Delgado

He fet alguns esbrinaments a propòsit de com van anar els esdeveniments que ens interessen a Ivorra. Efectivament, com vàrem explicar-me en Lluis i en Melcior, va haver un assassinat al poble al final de la contesa, i va a ser a mans de tropes republicanes en retirada. Va ser un tal Josep Meix Aguilar, pagès, de 50 anys, podria ser que en represàlia per la seva deserció o la d'un fill seu; si més no així ho suggereixen Solé i Villarroya a La repressió a la reraguarda a Catalunya (1936-1939), volum II, pàgina 464. No es va trobar el seu cadàver. Es registren dos morts més en el terme municipal d'Ivorra, però de i per persones alienes al poble. Al gener de 1937 es troba a la carretera el cadàver d'un desconegut, víctima pel que sembla del comitè revolucionari de Torà. Al gener de 1939, José Aspachs Obach, un detingut de 37 anys, és mort prop del poble pels guàrdies d'assalt que el custodiaven. Aquesta informació apareix en l'apartat d'Ivorra -nomenat Iborra- de la Pieza separada número 88, Causa General de Lérida y su Provincia. Término municipal de Iborra (Cervera), Archivo Histórico Nacional, legajo 1463, caja 1, expediente 15, de data 7/5/1944.

També he esbrinat alguna cosa d'en Millàs. En Felip Simon va ser detingut, conduït a la presó provincial de Lleida i jutjat. El van condemnar a dotze anys i un dia de presó i a una multa de 1.000 pessetes. El text de la sentència, de data 31 de juliol de 1941, i altres documents del procés estan recollits en els arxius del Centro Documental de la Memoria Histórica, en el fondo del Tribunal Nacional de Responsabilidades Políticas, Signatura 75/00222. En l'arxiu figura en una carpeta que posa "indultado".

Vaig buscar també coses d'en Castaràs a la Causa General. Apareix abundantment esmentat a la Pieza separada número 77, Causa General de Lérida y su provincia. Término municipal de Cervera. Archivo Histórico Nacional, legajo 1463, caja 1, expediente 15, de data 7/5/1944. Casteràs figura denunciat per diversos crims a Cervera, Tàrrega, Granyanella, Guissona, Villagrassa, Tarroja de Segarra, Granyena, Sant Pere dels Arquells... Deu n'hi do, quin element. Tinc pendent una trucada a Mn. Ribera. La meva intenció és trobar  la tomba d'en Casteràs. Per veure la data precisa de la seva mort, però també per estar-m'hi una bona estona al davant, pensant.

Us envio en dos correus dues documentacions. Una és la que he trobat sobre en Millàs i el seu judici, i l'altra el contingut de la carpeta dedicada a Ivorra a la Causa General.




Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch