Va ser quasi ahir, però sembla que ningú no s'en recorda. El març de 2009 la policia treia a la força, de matinada, a la cinquantena d'estudiants que estaven tancats al rectorat de la Universitat de Barcelona, a la plaça Universitat, en protesta contra el Pla de Bolonya. L'actuacíó de la policia, responent a ordres del mateix Rector, a molts ens va recordar les incursions dels grisos a aquell mateix recinte en el temps de la dictadura. És difícil no imaginar que l'espera de les autoritats abans d'ordenar l'expulsió violenta dels estudiants estava responent a la voluntat de no generar unes imatges que inevitablement evocarien les pròpies d'una època presumptament superada.
Com sigui que ningú sembla voler recordar uns esdeveniments les conseqüències dels quals són plenament vigents, em permeto tornar a penjar un muntatge que vaig fer en homenatge als nois i noies tancats, un bon grapat d'ells alumnes meus.
Després, als professors que ens vam posar al costat dels estudiants se'ns van retreure moltes coses. Una d'elles era que érem persones que no havien demostrat la necessària maduració que ens permetés deixar enrere les nostres conviccions de quan eren joves. Dura crítica, certament, sobre tot perquè era veritat. A diferència d'aquells que ens ho deien, nosaltres no hem madurat, si més no com ells. Per sort.
