 |
| Estació de metro Toledo a Nàpols. És un treball d'Òscar Tusquets |
Nota per Dolors Garcia, quan era doctoranda, enviat l'agost de 2014
SOBRE L'ARQUITECTURITZACIÓ DELS ESPAIS PÚBLICS
Manuel Delgado
D'entrada has d'enfocar la recerca sobre dues vessants. D'una banda, com una recerca sobre entorns construïts, treballant les relacions entre arquitectura i antropologia en la direcció que crec que està ben reflectida en el teu text. De l'altra, i això és el que ens permetrà completar el pla per a que quedi impecable, és un projecte d'etnografia d'espais públics.
Sobre aquesta darrera
perspectiva, tens diversos models que et poden orientar el plantejament que
facis. La base, ja saps, l'innogociable Relaciones
en público. Microestudios de orden público, d'Erving Goffman. Després, tens els llibres de John y Lynn Lofland. Busca de John
Lofland Analyzing Social Settings. A Guide to Qualitative Observation and
Analysis (Wadworth
Publishing), o A Word of Strangers. Order and Action in Urban Public
Space (Prospect Heights). De la pareja, A Guide to Qualitative
Observation and Analysis (Wadworth), i de Lyn, The Public
Realm. Exploring
the City's Quintessential Social Territory (Aldine de Gruyter). Te adjunto en pdf A
Word of Strangers. Jo els tinc en
llibre i en pdf. Crec que alguns d'ells els tenim a la biblioteca. El mateix
pel que fa a un altre autor important: William H. Whyte. Busca
su Rediscovering the Center (Doubleday), o The Social Life of Small Urban Spaces.Washington, DC: Conservation Foundation. També
els tinc. Per cert, tens Sociedades
movedizas? És que allà hi ha coses tant conceptuals com metodològiques que
t'interessarien de cara al projecte. Demana-li a en Gerard Horta que et passi L'espai clos o Rambla del Raval. Són dos magnífics exemples que et podrien servir
de model sobre com atendre, descriure i anatlizar llocs públics.
Hi ha coses
molt interessants publicades en francès. De fet, hi ha una revista que és una
font constant de treballs sobre espai públic: Les Archives de la Recherche
Urbaine. Com
a mostra t'adjunto dos artícles. Són
del número 57-58 (1992): G. Chelkoff y J.-P. Thibaud. “L'espace public, modes sensibles. Le
regard sur la ville”, i L. Quéré y D. Brezger, “L'étrangeté mutuelle des
passants”. També t'envio un dossier que vaig fer servir per una
assignatura que vaig fer fa temps. Si et veus amb ànim, mira't la compilació L'espace
urbain en méthodes. M. Grosjean
y J.-P. Thibaud (editors). Parenthèses. Marsella. És molt complet. Hi ha un
llibre fonamental que es va publicar l'any 1979 y que reeditava fa poc en francés a À la croisée, que es la editorial
del CRESSON. Parlo del llibre
de Jean-François Augoyard, Pas à pas. Essai sur le
cheminement quotidien en milieu urbain. Hi ha una edició recent en
anglés publicada el per University of Minnesota Press en 2007 amb el títol Step
by Step.
Sobre el que em demanes a
propòsit del concepte arquitecurització de l'espai públic. Primer,
què vol dir “espai públic”. Dues coses, com a mínim. En primer lloc, espai de
titularitat pública. En segon, i en el sentit que aquí ens interessa, vol dir
espai accessible a tots, que pot ser apropiat, però no posseït, escenari d'una
heterogeneïtat innombrable d'accions i d'actors i que no és el mer resultat
d'una determinada morfologia, sinó d'una articulació de qualitats sensibles que
resulten de les operacions pràctiques i les esquematitzacions tempo-espacials
en viu que procuren els seus usuaris.
Urbanitzar i arquitecturitzar un espai públic són dues formes de
textualitzar-lo, és a dir d’assolir no sols una determinada funcionalitat, sinó
sobre tot la seva legibilitat, la seva capacitat de transmetre –és a dir
d’imposar– unes determinades instruccions sobre com usar-lo, sinó també sobre
com interpretar-lo. Totes dues formes d’intervenció impliquen voluntat de
control i homogeneïtzació de les pràctiques esperables, però també suposen o
volen suposar estímuls cognitius i semàntics. Dit d’una altra manera,
urbanitzar i arquitecturitzar un determinat lloc vol dir aplicar –li i fer
operatives guies sobre quines són les conductes, les percepcions i les idees
que es desitja i es preveu que se susciten en els vianants i veins.
Ara bé, urbanitzar l’espai públic vol dir ordenar-lo d’una manera considerada
pertinent, sotmetre’l a una determinada jerarquia, dissenyar-lo per que
acompleixi certes funcions, normativitzar-lo legalment, garantir la seva
transparència tant funcional com perceptiva, però cercant sempre una certa
coherència amb un projecte urbà de més ampli espectre, vinculant-lo a un
determinat horitzó de continuïtat i diàleg amb l’entorn social, morfològic i
paisatgístic, volent incidir amb àrees urbanes més amplies que l’emplaçament
concret sobre el que s’actua. En canvi, arquitecturitzar l’espai públic implica
geometritzar-lo i instal·lar a continuació un seguit d’elements considerats
eloqüents i amb certa pretensió innovadora i creativa –mobiliari de disseny,
obres d’art-, no poques vegades encarregats a signatures famoses o de prestigi,
però de manera aliena i fins i tot hostil al seu entorn i, sobre tot, a les
apropiacions socials per les que se suposa que hauria d’estar disposat. Aquest
menyspreu envers el context i el públic acaba generant intervencions que poden
no tenir res a veure, fins i tot resultar cacofòniques, amb el marc sociourbà
que les envolta, el que acaba suscitant espais fragmentats, estranys entre si,
aliens i indiferents a les necessitats d’usuaris i habitants.
Si vols un exemple d'apoteosi del que implica aquesta arquitecturització de l'espai públic, ves a la pàgina del Premi Europeu de l'Espai Públic que atorga el CCCB cada any. http://publicspace.org/. Val la pena pels projectes que recull i prèmia, però també pel tipus de teòrics i teoritzacions que hi figuren com a suport ideològic de les actuacions, excel.lent mostra de l'actual mística de l'espai públic.
