dimecres, 1 de gener del 2020

Sobre l'arquitecturització de l'espai públic

Estació de metro Toledo a Nàpols. És un treball d'Òscar Tusquets
Nota per Dolors Garcia, quan era doctoranda, enviat l'agost de 2014

SOBRE L'ARQUITECTURITZACIÓ DELS ESPAIS PÚBLICS
Manuel Delgado

D'entrada has d'enfocar la recerca sobre dues vessants. D'una banda, com una recerca sobre entorns construïts, treballant les relacions entre arquitectura i antropologia en la direcció que crec que està ben reflectida en el teu text. De l'altra, i això és el que ens permetrà completar el pla per a que quedi impecable, és un projecte d'etnografia d'espais públics.

Sobre aquesta darrera perspectiva, tens diversos models que et poden orientar el plantejament que facis. La base, ja saps, l'innogociable Relaciones en público. Microestudios de orden público, d'Erving Goffman. Després, tens els llibres de  John y Lynn Lofland. Busca de John Lofland Analyzing Social Settings. A Guide to Qualitative Observation and Analysis (Wadworth Publishing), o A Word of Strangers. Order and Action in Urban Public Space (Prospect Heights). De la pareja, A Guide to Qualitative Observation and Analysis (Wadworth), i de Lyn, The Public Realm. Exploring the City's Quintessential Social Territory (Aldine de Gruyter). Te adjunto en pdf A Word of Strangers. Jo els tinc en llibre i en pdf. Crec que alguns d'ells els tenim a la biblioteca. El mateix pel que fa a un altre autor important: William H. Whyte. Busca su  Rediscovering the Center (Doubleday), o The Social Life of Small Urban Spaces.Washington, DC: Conservation Foundation. També els tinc. Per cert, tens Sociedades movedizas? És que allà hi ha coses tant conceptuals com metodològiques que t'interessarien de cara al projecte. Demana-li a en Gerard Horta que et passi L'espai clos o Rambla del Raval. Són dos magnífics exemples que et podrien servir de model sobre com atendre, descriure i anatlizar llocs públics.

Hi ha coses molt interessants publicades en francès. De fet, hi ha una revista que és una font constant de treballs sobre espai públic: Les Archives de la Recherche Urbaine. Com a mostra t'adjunto dos artícles. Són del número 57-58 (1992): G. Chelkoff y J.-P. Thibaud. “L'espace public, modes sensibles. Le regard sur la ville”, i L. Quéré y D. Brezger, “L'étrangeté mutuelle des passants”. També t'envio un dossier que vaig fer servir per una assignatura que vaig fer fa temps. Si et veus amb ànim, mira't la compilació L'espace urbain en méthodesM. Grosjean y J.-P. Thibaud (editors). Parenthèses. Marsella. És molt complet. Hi ha un llibre fonamental que es va publicar l'any 1979 y que reeditava fa poc en  francés a À la croisée, que es la editorial del CRESSON. Parlo del llibre de Jean-François Augoyard, Pas à pasEssai sur le cheminement quotidien en milieu urbain. Hi ha una edició recent en anglés publicada el per University of Minnesota Press en 2007 amb el títol Step by Step.

Sobre el que em demanes a propòsit del concepte arquitecurització de l'espai públic. Primer, què vol dir “espai públic”. Dues coses, com a mínim. En primer lloc, espai de titularitat pública. En segon, i en el sentit que aquí ens interessa, vol dir espai accessible a tots, que pot ser apropiat, però no posseït, escenari d'una heterogeneïtat innombrable d'accions i d'actors i que no és el mer resultat d'una determinada morfologia, sinó d'una articulació de qualitats sensibles que resulten de les operacions pràctiques i les esquematitzacions tempo-espacials en viu que procuren els seus usuaris.

Urbanitzar i arquitecturitzar un espai públic són dues formes de textualitzar-lo, és a dir d’assolir no sols una determinada funcionalitat, sinó sobre tot la seva legibilitat, la seva capacitat de transmetre –és a dir d’imposar– unes determinades instruccions sobre com usar-lo, sinó també sobre com interpretar-lo. Totes dues formes d’intervenció impliquen voluntat de control i homogeneïtzació de les pràctiques esperables, però també suposen o volen suposar estímuls cognitius i semàntics. Dit d’una altra manera, urbanitzar i arquitecturitzar un determinat lloc vol dir aplicar –li i fer operatives guies sobre quines són les conductes, les percepcions i les idees que es desitja i es preveu que se susciten en els vianants i veins.


Ara bé, urbanitzar l’espai públic vol dir ordenar-lo d’una manera considerada pertinent, sotmetre’l a una determinada jerarquia, dissenyar-lo per que acompleixi certes funcions, normativitzar-lo legalment, garantir la seva transparència tant funcional com perceptiva, però cercant sempre una certa coherència amb un projecte urbà de més ampli espectre, vinculant-lo a un determinat horitzó de continuïtat i diàleg amb l’entorn social, morfològic i paisatgístic, volent incidir amb àrees urbanes més amplies que l’emplaçament concret sobre el que s’actua. En canvi, arquitecturitzar l’espai públic implica geometritzar-lo i instal·lar a continuació un seguit d’elements considerats eloqüents ­i amb certa pretensió innovadora i creativa –mobiliari de disseny, obres d’art-, no poques vegades encarregats a signatures famoses o de prestigi, però de manera aliena i fins i tot hostil al seu entorn i, sobre tot, a les apropiacions socials per les que se suposa que hauria d’estar disposat. Aquest menyspreu envers el context i el públic acaba generant intervencions que poden no tenir res a veure, fins i tot resultar cacofòniques, amb el marc sociourbà que les envolta, el que acaba suscitant espais fragmentats, estranys entre si, aliens i indiferents a les necessitats d’usuaris i habitants.

Si vols un exemple d'apoteosi del que implica aquesta arquitecturització de l'espai públic, ves a la pàgina del Premi Europeu de l'Espai Públic que atorga el CCCB cada any. http://publicspace.org/. Val la pena pels projectes que recull i prèmia, però també pel tipus de teòrics i teoritzacions que hi figuren com a suport ideològic de les actuacions, excel.lent mostra de l'actual mística de l'espai públic.




Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch