dimecres, 20 d’abril de 2016

Una anomalia amb dues rodes

Aquest bitllet em consta com a enviat a El País el 9 de novembre de 2005. No he trobat la publicació. Segurament seria algun especial sobre l'ús urbà de la bicicleta.

UNA ANOMALIA AMB DUES RODES
Manuel Delgado

Hi ha persones que usen la bicicleta a la ciutat per motius esportius o lúdics. Es reconeixen, perquè experimenten l’estranya necessitat de disfressar-se de coloraines per circular. Hi ha d’altres que entenen que usar la bicicleta és part de la seva lluita contra la contaminació física i moral del capitalisme. Anar en bicicleta posa de manifest, en aquest cas, una vocació de puresa i austeritat que permet identificar en tot ciclista amb rastes una alternativa vivent al sistema. En qualsevol cas, anar en bicicleta és, junt a saber fer anar el diàbolo i tocar els bongos, un dels elements externs que permet distingir l’autèntic activista d’un vulgar mortal. També hi ha que volen seguir les consignes oficials que fan creure que ser ciutadà consisteix en reciclar llaunes, recollir les caques del gos i anar de compres al centre amb bici i casc. La bicicleta forma aleshores part del paisatge daurat d’una ciutadania entesa com a bon rotllo total.

El problema sorgeix quan s’opta per desplaçar-se en bicicleta per motius pràctics, és a dir quan la bici assumeix la seva utilitat com autèntic tot-terreny urbà, capaç d’adaptar-te a tot tipus de circumstàncies i territoris. En aquest cas, el ciclista instrumental serà algú condemnat a passar-se la vida donant explicacions. Sense raons saludables, ideològiques o col·laboracionistes, ningú entendrà com és que uses una bicicleta per anar per la ciutat, a no ser com una extravagància o com un signe de desorientació generalitzada.

En altres paraules, si no ets esportista, si no estàs contra la globalització o no ets tan pàmfil com per creure’t la propaganda municipal, si sols ets un tipus amb bicicleta, la teva presència serà reconeguda com la d’una anomalia temps-espai, una turbulència, a més d’un destorb no prou justificat per vianants, taxistes, motoristes, repartidors, conductors d’autobús..., és a dir, per a tothom. En un cas extrem, pot ser que t’acabin convidant a escriure unes lletres per un important diari, argumentant com és possible que una persona assenyada i respectable s’exhibeixi públicament en bicicleta pel carrer sense deixar de semblar-ho.

         

Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch