 |
| Una de les il.lustracions de Gustave Doré pel Quixot |
Resposta a Eduard Estalrich, estudiant del Màter d'Antropologia i Etnografia de la UB.
LIMINALITAT RITUAL I LITERATURA MENIPEA
Manuel Delgado
Dues coses. La primera sobre la condició liminal dels herois de la literatura o del cinema. Completament cert. És més, Turner li va dedicar a aquesta mena de personatges un qualificatiu: el de limonoidals. Hi ha un llibre que dedica tot un apartat amb diversos capítols a com aquesta noció li és aplicable a diversos herois literaris: Victor Turner and the Construction of Cultural Criticism., editar per Kathleen M. Ashley (Indiana University Press). Me’l vaig comprar a la Laie, o sigui que es troba fàcil.
Ara bé, més enllà, hi ha un raonament que desbarataria aquesta pretesa universalitat de l’estructura narrativa que tu molt bé associes a Aristòtil. És allò que el formalisme rus, i en particular Mijail Bakhtin, va anomenar “carnavalització”, que associava a la paraula poètica, oposada o, si es prefereix, radicalment distinta del discurs codificat. del relat lineal, és a dir de la lògica aristotélica, que podría asociar-se a un tipus de literatura irònico-tràgica pluritonal i pluriestilísitca coneguda com menipea, abundantment practicada en l'antiguitat clàssica –Verró, Sèneca, Petroni- i a l'Edat Mitjana i que ha arribat fins al segle XX de la mà d’autors com Joyce, Kafka o Bataille. El Don Quijote és potser un dels paradigmes de la literatura menipea, per posar-te un exemple. És curiós, perquè ahir al vespre veía a la tele la darrera pel.lícula de Terry Gillian, “El imaginario del Doctor Parnasus”, que com totes les que ha fet, serien un bon exemple d’història i herois menipeos.
Als seus comentaris sobre Dostoievski (Problemas de la poética de Dostoievski, FCE) Bahktin exposa els 14 trets bàsics de la sàtira menipea: presència d'elements còmics, llibertat d'argument i d'invenció filosòfica, ús del fantàstic creant situacions extraordinàries, combinació d’allò místic amb allò naturalista, inclusió d’interrogants últims, divisió del món en tres nivells (per exemple: Olimp, terra, submon), experimentalisme fantàstic, experimentació moral i psicològica, proliferació de conductes excèntriques i escandaloses, contrastos i combinacions aguts, utopia social en forma de somnis o viatges, inserció d'altres gèneres barrejant prosa i poesia, estils i tons múltiples, i, per últim, preocupació amb problemes del present.
La vinculació entre literatura menipea i liminalitat la vaig trovar en un article de V.V. Ivanov titulat, «La teoría semiótica del carnaval como la inversión de los opuestos bipolares», en U. Eco, V.V. Ivanov y M. Rector, ¡Carnaval!, FCE, México DF., 1989, pp. 21-47. Per si t’interessa, Bakhtin associa la menipea a una idea que ha estat sovint subratllada com a básica a la seva obra: la de carnavalització. Pense en el seu clàssic La cultura popular en la edad media y el Renacimiento (Alianza). Així que valdría el continu liminalitat-literatura menipea-carnavalització. I si vols veure-ho des de la perspectiva lingüística, mira’t el clàssic de Julia Kristeva, Semiótica (Fundamentos). En parla bastant.
Bajtin col.loca la menipea en el capítol de l’essencialment dialògic –això és fet de distàncies, analogies, oposicions no excloents–, però sobretot la situa sota el signe de les frases que trenquen la continuïtat, els conjunts buits, les sumes disjuntives, una mena de relativització paròdica del llenguatge que opera per contrastos i combinacions i que, abans de res, treballa l'interval, és a dir allò que la linealitat textual vol negar costi el que costi. La lògica poètica trenca amb la continuïtat del sistema lògico-científic, que es basa en la frase grega, fonamentada al seu torn en la distinció entre subjecte i predicat, i que després procedeix mitjançant identificació dels complements a partir de criteris de localització, causalitat, determinació, etc.
Per cert, vas ser tu qui a la darrera classe vas dir alguna cosa sobre el paper de la presencia de les diferències de classe en la interacció?
I com envio còpia d’aquest missatge als teus companys i companyes de classe, aprofito per desitjar-te a tu i a ells i elles unes bones vacances.
