dilluns, 27 de maig de 2013

Rojos de pel·lícula - Sessió del 28/5/13

"Revolución", Jorge Sanjinés (1966)
Comencem la nova etapa de les sessions ROJOS DE PEL·LÍCULA. La temàtica torna a ser ent la mateixa: curtmetratges i seqüències de pel·lícules en les que apareixen representats dones i homes comunistes i de les que s'explica tant el context en el que es va produir como en aquell altre al que fa referència. La cita és a l'Ateneu Roig, a la Vila de Gràcia, al carrer Ciudad Real, 25, a prop del mercat de la Llibertat, a Travessera de Gràcia. És demà,  dimarts, 28 de maig, a les 21 h.

La sessió del proper dimarts 28 la iniciem amb un curtmetratge del director bolivià JORGE SANJINÉS. Es tracta d'un dels primers treballs de qui després dirigiria pel·lícules memorables como "El coraje del pueblo" o "La nación en armas". Aquest film és titula REVOLUCIÓN, i és del 1963. Es va presentar com el primer film experimental bolivià i està concebut seguint els cànons del cinema de muntatge soviètic.  

A DANCER IN THE DARK, de LARST VON TRIER (2000), si us en recordeu, la protagonista, la treballadora d'origen txec que encarna la cantant BJÖRK representa una immigrant de l’est europeu a la que acusen d’un assassinat. Entre les proves de convicció que la senyalen com a culpable una és la de ser comunista. Per cert, en un moment del seu judici –que veurem– apareix com a testimoni en JOEL GREY –el mestre de cerimònies de “Cabaret”– que representa que és un antic famós astre del cinema musical txecoslovac. Doncs vet aquí la forma com Lars Von Trier li dedica el seu homenatge als musicals fets a l’Europa Oriental als anys 60.

I parlant de musicals, un exemple dels que es feien a Xina durant la Revolució Cultural: DONGFANG KONG (“L’Orient és roig”), de WANG PING (1965), Impressionant; ja veure-ho. 

Després dues pel·lícules nord-americanes. Una molt bona i l'altre passable. Una rabiosament anticomunista i l'altra amb simpaties envers els perseguits per la seva militància al CPUSA, el partit comunista dels Estats Units. La pena és que la bona –una obra mestra– és l'anticomunista, SHOCK CORRIDOR, del gran SAMUEL FULLER (1963), que passa a un hospital psiquiàtric on a un dels internats l'han diagnosticat una malaltia mental anomenada comunisme. El noi ha estat fet presoner pels nord coreans i durant el seu captiveri l'han rentar el cervell i l'han tornat roig. El tenen allà tancat fent tractament d'electroshocks. L'altra peli és THE MAJESTIC, de FRANK DARABONT (2001), sobre la persecució maccarthysta, amb el JIM CARREY fent de guionista de Hollywood, en l'època en la que els estudis estaven farcits de rojos i roges. 

Aquesta peli està bé, però és especialment interessant de cara a encetar, si us ve de gust, una discussió a propòsit de la coherència personal i la lleialtat als propis principis. Com a complement il·lustratiu d'aquest tema, un mostrarem alguna seqüència de IL GENERALE DELLA ROVERE, dirigida i protagonitzada per ROBERTO ROSELLINI, una peli esplèndida, genial, el protagonista de la qual –genial VITTORIO DE SICA– és un impostor que, enviat pels nazis, es fa passar a la presó per general antifeixista italià, un monàrquic lleial al general Badoglio, en guerra amb els invasors alemanys, per a descobrir un líder de la resistència comunista que no han aconseguit identificar entre els presos

Dues pel·lícules que aborden el paper del PCE a l'anomenada "transició" i de l'activitat dels grups feixistes en aquells moments. També són representatives d'un tipus de cinema que també és conegut com "de la transició". Seran CAMADA NEGRA, de MANUEL GUTIÉRREZ ARAGÓN, del 1976, i SIETE DÍAS DE ENERO de JUAN ANTONIO BARDEM, del 1979, sobre la matança d'advocats laboralistes de Comissions Obreres del carrer Atocha a Madrid tres anys abans. Estan bé, perquè reflecteixen prou bé l'etapa aquella i el beneïts que vam arribar a ser pensant que havíem vençut el franquisme.

Per acabar, ens mirarem plegats l' impressionats final d'una obra cimera del cinema soviètic MOTOMOL TSCHINGIS-CHANA (que aquí es va titulat "Tempestad sobre Àsia"), del grandiós VSEVOLOD PUDOVKIN (1928), sobre la revolució a l'Asila central. 

Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch