A la darrera
sessió van haver coses del programa que em vaig saltar i d'altres que no
estaven previstes i vàrem passar. Estava previst el curtmetratge GUERNICA,
d'EMIR KUSTURICA. No sé com m'ho vaig fer, però vaig perdre el subtítols i vaig
desistir de passar-ho. He trobat penjada la pel.lícula amb subtítols en
espanyol. Està aquí: youtube.com/watch?v=eI5wnesbbbU. En el seu lloc vaig passar una delícia
de la impagable sèrie THE TWILIGHT ZONE. L'episodi, el 4 de la primera
temporada, es titulava THE SIXTEEN
MILLIMETER SHRINE, drigit per Mitchel Leisen el 1959, amb la gran IDA
LUPINO fent d'actriu en decadència, és a dir en bona mesura el seu propi paper.
Entre les coses
no programades estava l'escena total de la baixada d'escales de KIM NOVAK
davant un WILLIAM HOLDEN en tensió sexual total a PICNIC, de JOSHUA LOGAN (1955),
amb l'extraordinari tema de la peli –de GEORGE DUNNING– sonant de fons. També
van passar un bon tros de THE MAJESTIC, de FRANK DARABONT (2001), sobre la
persecució maccarthysta als Estats Units. Eren unes seqüències que estava
utilitzant a classe d'Antropologia Religiosa per explicar en què consisteix
l'acusació de bruixeria i a la Teories del Trànsit, per explicar la vigència de
les representacions relatives a la possessió. Com tenia la nit d'un roig
intens, vaig colar el final de SIETE DÍAS DE ENERO de JUAN ANTONIO BARDEM, del
1979, sobre la matança d'advocats laboralistes de Comissions Obreres del carrer
Atocha a Madrid tres anys abans. L'altra
extra va ser el prodigiós final de STRAW DOGS, de SAM PECKINPAH, del 1971, quan
DUSTIN HOFFMAN li contesta al pobre desgraciat al que salva la vida i al que
vol acompanyar a casa, quan li diu que no sap el camí: "No te preocupes;
yo tampoco". M'hi sento tan políticament identificat amb aquesta frase!
Entre les coses
que em oblidar de passar estava una seqüència que havia triar de UN CABALLERO
ANDALUZ, de LUIS LUCÍA (1977). Era un decorat de GIL PERRONDO en el que
s'adverteix la influència del cinema tel.lúric espanyol i en general de l'estètica
del surrealisme fins i tot en les pel.lícules folklòriques espanyoles. He
penjat la pel.lícula sencera a youtube.com/watch?v=lSw-D23X3vE .
L'altra cosa que
no vaig passar sencera era el reportatge de TV3 sobre la presó Model, HISTÒRIES
DE LA MODEL, una entrega de "Sense ficció" de l'any passat. La
veritat és que em feia una mica de vergonya, no sols pel fet de sortir jo, sinó
perquè em sento una mica còmplice d'un producte que amaga aquesta abominació
que són les presons i encara ens fa quedar bé a alguns que vàrem ser "per
bones raons". He penjat el programa sencer a. Per si us el voleu mirar,
l'he penjat sencer a youtube.com/watch?v=ZQSRVMpsE3Q.
