divendres, 15 de febrer de 2013

Prec, disculpes i extres de la sessió d’Escopofília del 7/2/13 (amb una breu reflexió sobre les pel.lícules que ens agafen pels ulls) i un anunci important.


En primer lloc, un prec, que és que, sisplau, esborreu qualsevol fotografia presa a la Reina a partir de les 2 de la matinada de la passada sessió, la del 7 de febrer. 

Després, disculpes a les persones que vaig perjudicat assumint la delicada tasca de tancar el local en acabar. Van quedar-se dintre un telefon mòbil, un vestit, un abric i una noia, que es veu que estava al lavabo i es va quedar tancada a les fosques vàries hores, fins que algú de la casa se li va ocòrrer anar a acabar de recollir. Deuria passar una malson. Sisplau, qui siguis, perdona’m. Ja miraré bé la pròxima vegada que em confiïn les claus, tot i que dubto que em donin una altra oportunitat de ser útil. 

Van passar diverses coses no programades, que m’han donat a pensar. No solem passar video-clips però em venia de gust que veiessim plegats el del tema DIME CUANDO, d’Adranowsdky i Devendra Banhardt, dirigit per ALEXANDER COTÉ l’any passat, que el fan en Marc-Edouard Leon i Adan Jodorowsky. He pensat que tindria gràcia passar-vos un NoDo a cada sessió. Aquesta tocà el 969C, del 31 de juliol de 1961. L’altra dia estava sentint “Out Way There”, una cançó deliciosa, cantada per Teo Rodríguez i Pete Seeger i em va venir al cap la figura de BON NOLAN, que l’havia enregistrat amb THE SONS OF PIONEERS –és a dir amb Tim Spencer i Roy Rogers. Em van venir ganes de buscar alguna cosa seva i vaig trobar la seqüència en que canten 'Texas USA” a RAINBOW OVER TEXAS, dirigida per FRANK McDONALD al 1946. I una cosa d’ADAM CURTIS, WHILE THE BAND PLAYER ON, que em va passar en Félix Pérez-Hita –gràcies!– i que vaig haver de muntar pel meu compte perquè no és podia baixar de la BBC. Genial, per cert, la música de NEU!, un grup genial dels 70, alamany. Van passar seqüències de tres pel.lícules mexicanes delirants, de les quals una no estava prevista: EL PACTO, de SERGIO VÉJAR (1976). 

Però la reflexió va venir per altres dos seqüències no programades: les de dues pel.lícules “dolentes” que no serien dignes teòricament de la Reina, però que allà hi eren: les de DEMI MOORE besant a PATRICK SWAYZE als llavis de Whoopi Goldberg a GHOST, dirigida per JERRY ZUCKER (199o) i RICHARD GERE anant a buscar a DEBRA WINGER a la fàbrica on treballa al final de OFFICER AND A GENTLEMAN, dirigida per TAYLOR HACKFORD el 1982. Ja sabeu quin tipus de gent ens trobem a la Reina i també que passem de tot: rotllo polític, coses d’avantguarda, grans clàssics..., però els que vàreu estat el dijous 7 ja veu veuré que era amb aquestes merdetes sentimentals made in Hollywood que tots/es vàrem vibrar. Aquesta és la paradoxa, si més no aparent, perquè el seu secret és del totes aquelles pel.lícules que, passant oficialment –si més no als nostres ambients– per dolentes i comercials, aconsegueixen misteriosament agafar-nos pels ulls. 

L’anunci important és que enguany celebrem els 10 anys d’Escopofília. La primera sessió documentada és la del mes de 3 de març de 2003, tot i que van haver d’anteriors, segur. Farem dues commemoracions especials, que consistiran, entre d’altres coses, en repassar les millors seqüències que hem passat a la Reina aquets deus anys. Ja us n’informarem. 


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch