En primer lloc, un prec, que és que, sisplau, esborreu
qualsevol fotografia presa a la Reina a partir de les 2 de la matinada de la
passada sessió, la del 7 de febrer.
Després, disculpes a les persones que vaig perjudicat
assumint la delicada tasca de tancar el local en acabar. Van quedar-se dintre
un telefon mòbil, un vestit, un abric i una noia, que es veu que
estava al lavabo i es va quedar tancada a les fosques vàries hores, fins que algú
de la casa se li va ocòrrer anar a acabar de recollir. Deuria passar una
malson. Sisplau, qui siguis, perdona’m. Ja miraré bé la pròxima vegada que em
confiïn les claus, tot i que dubto que em donin una altra oportunitat de ser
útil.
Van passar diverses coses no programades, que m’han donat a pensar. No solem passar
video-clips però em venia de gust que veiessim plegats el del tema DIME CUANDO,
d’Adranowsdky i Devendra Banhardt, dirigit per ALEXANDER COTÉ l’any passat, que
el fan en Marc-Edouard Leon i Adan Jodorowsky. He pensat que tindria gràcia
passar-vos un NoDo a cada sessió. Aquesta tocà el 969C, del 31 de juliol de
1961. L’altra dia estava sentint “Out Way There”, una cançó deliciosa, cantada
per Teo Rodríguez i Pete Seeger i em va venir al cap la figura de BON NOLAN,
que l’havia enregistrat amb THE SONS OF PIONEERS –és a dir amb Tim Spencer i
Roy Rogers. Em van venir ganes de buscar alguna cosa seva i vaig trobar la
seqüència en que canten 'Texas USA” a RAINBOW OVER TEXAS, dirigida per FRANK
McDONALD al 1946. I una cosa d’ADAM CURTIS,
WHILE THE BAND PLAYER ON, que em va passar en Félix Pérez-Hita
–gràcies!– i que vaig haver de muntar pel meu compte perquè no és podia baixar
de la BBC. Genial, per cert, la música de NEU!, un grup genial dels 70, alamany. Van passar
seqüències de tres pel.lícules mexicanes delirants, de les quals una no estava prevista:
EL PACTO, de SERGIO VÉJAR (1976).
Però la reflexió va venir per altres dos seqüències no
programades: les de dues pel.lícules “dolentes” que no serien dignes
teòricament de la Reina, però que allà hi eren: les de DEMI MOORE besant a
PATRICK SWAYZE als llavis de Whoopi Goldberg a GHOST, dirigida per JERRY ZUCKER
(199o) i RICHARD GERE anant a buscar a DEBRA WINGER a la fàbrica on treballa al
final de OFFICER AND A GENTLEMAN, dirigida per TAYLOR HACKFORD el 1982. Ja
sabeu quin tipus de gent ens trobem a la Reina i també que passem de tot:
rotllo polític, coses d’avantguarda, grans clàssics..., però els que vàreu
estat el dijous 7 ja veu veuré que era amb aquestes merdetes sentimentals made
in Hollywood que tots/es vàrem vibrar. Aquesta és la paradoxa, si més no
aparent, perquè el seu secret és del totes aquelles pel.lícules que, passant
oficialment –si més no als nostres ambients– per dolentes i comercials, aconsegueixen misteriosament
agafar-nos pels ulls.
L’anunci important és que enguany celebrem els 10 anys d’Escopofília. La primera
sessió documentada és la del mes de 3 de març de 2003, tot i que van haver
d’anteriors, segur. Farem dues commemoracions especials, que consistiran, entre
d’altres coses, en repassar les millors seqüències que hem passat a la Reina
aquets deus anys. Ja us n’informarem.
