He penjat al vimeo "Le chant de Styrène" (1958), el primer curtmetratge d’Alain Resnais, fet just un any abans de "Hiroshima mon amour", la seva obra mestre. La fàbrica de plàstics Péchiney li va encarregar a Resnais una apologia del polistirè. La música és de Pierre Barbaud, el creador de la música algorítmica. El que sentim en un moment donat és un poema de Raymond Queneau. La vàrem passar a la Reina la nit del 6 d'abril de 2006.
