dimecres, 7 de novembre de 2012

ESCOPOFÍLIA - Sessió del 8/11/12


Aquest mes tenim un bon programa, no és per dir-ho. D’entrada una raresa total: ESTA PARED NO ES MEDIANERA, de FERNANDO DE SZYSZLO (1952), un del més significatius representants de l’art abstracte llatinoamericà i un dels gran pioners de les avantguardes al Perú. Això que us porto –i que no trobareu a la xarxa– és un curtmetratge que va fer acabat de tornar de París i molt influenciat pels surrealistes. Segurament és la primera pel.lícula avantguardista del cinema peruà. Me’l va passar l’Àngela Martínez, l’encarregada d’audiovisuals del CCCB, a la que expresso el meu agraïment per permetre’m compartir amb vosaltres la troballa.

Una història curiosa la d’aquest documental televisiu, EL CABRERO, LE CHANT DE LA SIERRA, realitzat per BÉATRICE SOULÉ, AMAR ARHAB i MARTINE VOYEUX per La Sept francesa, sobre un cantaor de contingut social, l’any 1988. Va guanyar el premi de la crítica del prestigiós Festival de la Rose d’Or de Montreux, va passar-se –no és broma– per televisions de 43 països del cinc continents..., però, ves per on,  no va interessar a cap televisió espanyola. Canal Sur va dir que no encabia a la seva programació i les demés mai l'han passat. Mireu el documental i entendreu ràpidament perquè aquest producte no podia tenir lloc a cap programació televisiva a Espanya.

Com recordareu, a rel de la presentació de la tesi doctoral de Miren Uharte sobre les simfonies urbanes hem anat passant algunes de rares poc o mai vistes. Fa poc la mateixa Mirem m'enviava una de les poques que ens van quedar per trobar: SHANHKAYSKIY DOKUMENT, de YALKOV BLIOKH (1928), sobre Shangai. Com la versió que ha trobat és sense so, m’he permès posar-li a la seqüència que he triat un fragment de l'enregistrament d'òpera tradicional cantonesa, feta a músics ambulants cecs a Macao i publicada per Folkways Records, que va recollir el compositor i teòric Henry Cowell a mitjans dels 50.

Vull presentar-vos un pavo important: SEIJUN SUZUKI. Absolutament genial. Total . NIKUTAI NO MON (1964), traduible com "La porta de la carn", és una de les mostres del seu talent completament delirant. Us aniré passant més coses seves a sessions successives per a que us animeu a conèixer l'obra d’aquest director certament singular.

Si em pregunten quina és, per mi, la millor pel.lícula de JULIO MEDEM, diria ARDILLA ROJA (1993). “Vacas” també em va agradar, però aquí l’EMMA SUÁREZ està especialment brillant, i guapa, per a que no anem a dir-ho també. Mirem la seqüència de que es presenta CARMELO GÓMEZ al camping, val?

El nostre habitual recó friki l’ocupem demà al vespre amb algun moment especialment insensat dEL PLANETA DE LAS MUJERES INVASORAS, dirigida per ALFREDO B. CREVENNA, i no de René Clement, com he posat per error al programa. És una mena de secuela o remake mexicà de “Plan 9”, la mítica pel.lícula d’Ed Wood.  És de 1966. Va d’unes dones alienígenes que arriben a la Terra per a capturar espècimens humans per a fer proves i trobar un filtre que les permeti respirar al nostre planeta. No te digo más.

Jo crec que mai es farà prou l’elogi d’ALAN LOMAX, un dels homes que ha fet més per recollir i filmar expressions de música tradicional d’arreu del món, també de Catalunya i Espanya. Jo mateix he anat penjant a l’emule les gravacions que va fer aquí als anys 50. Com a cineasta va fer documentals molt interessants, com aquest APPALACHIAN JOURNEY (1991), sobre les expressions musicals dels hillbillys –el terme una mica despectiu amb que s’ha conegut als habitants dels Apalatxe, la cordillera que recorre tot l'est dels Estats Units– la old time music, de la que se’n derivarà als anys 30 i 40 el bluegrass. He triat algunes expressions de virtuosisme amb el banjo o el fiddle –el típic violí que es toca a la zona–, i també d’exhibicions de square dance, buck dance o clogging, tant blancs com negres. És molt, molt interessant, sobre tot per com aquesta música barreja melodies angleses i escoceses amb ritmes i instruments africans, com el mateix banjo. Està molt bé; ja veureu.

La pel.lícula sueca LAT DEN RATTE KOMMA em va semblar una meravella. La va dirigir TOMAS ALFREDSON al 2008. És una prova més –i d’especial qualitat– d’aquesta paradoxa que ha fet del gènere de vampirs –ja des de l’època de Bela Lugosi i la Univesal– un dels grans filons de poesia cinematogràfica. En mirarem alguna seqüència que ho testifiqui.

I els deu primers minuts d’un regalet que he rebut. Ja fa temps que un dels principals referents teòrics del que fem al grup de recerca sobre espais públics de l’ICA i del GRECS és un sociòleg nord-americà que és diu William H. Whyte. Jo sabia que havia fet pel.lícules enregistrant les apropiacions aparentment prosaiques de determinades places de Nova York, però sols havia vist trossos. Doncs l’altre dia, el meu amic Félix Pérez Hita em va passar sencer el  llarg metratge més conegut de Whyte. SOCIAL LIFE OF SMALL URBAN PLACES (1988). Moltes gràcies, Félix.

A MIO FRATELLO Ê FIGLIO UNICO, de DANIEL LUCHETTI (2007), hi ha una bona recreació ambiental –àdhuc en el tipus de pel.lícula emprada– dels ambients polititzats de finals dels 60, principis dels 70. Hi ha una escena d’un conservatori ocupat pels estudiants i posat “al servei de les masses populars” que em sembla ben divertit i que m’agradaria que miréssiu.

I per acabar alguna de les més memorales seqüències d’un dels grans melos de l’època clàssica de Hollywood, LOVE IS A MANY-SPLENDORED THING, de HENY KING (1955), que aquí es va titular "La colina del adiós". És total. No us decebrà com a final de sessió. Portentosos WILLIAM HOLDEN i JENNIFER JONES. Inoblidable el tema de la pel.lícula, d'ALFRED NEWMAN. Una d'aquelles pel.lícules que fan comprensible l'amor fanàtic i inhumà que alguns tenim pel cinema.

Tot això de banda dels extres supressius de cada sessió, és clar.

Fins dijous aleshores.

Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch