Vinga, som-hi. Un
altre curs escopofílic. Hauríem de celebrar-lo, perquè aquest és el
desè. Vàrem començar el 2002-3. El primer programa que conservo és del juny de
2003. I aquest primer missatge de curs no comença advertint-vos de l’imminent
final de la Reina perquè els plans de destrucció del barri estan aturats. O
sigui que igual tenim per estona.
I una altra cosa abans de dir-vos què passem aquest dijous.
Si us hi fixeu, el 80 % dels programes de les Escopofílies no està al youtube
ni enlloc per l’estil, és a dir quasi tot és material no baixat. Precisament la
gràcia per mi des del principi és compartir coses inèdites que vaig trobant o
que em passen. Ho dic per a que no us molesteu en buscar al youtube el
contingut del programa perquè no el trobareu.
Bueno doncs, anem per al tema. D’entrada una altra meravella
del meu venerat JOHAN VAN DER KEUKEN. En aquest cas una cosa prodigiosa que es
diu BLIND KIND, del 1964, un retrat –perquè Van der Keuken era sobre tot
retratista– d’un seguit de nens cecs. No sé què en penseu, però que un dels
tipus que més ha pensat i fet pensar en la mirada faci aquesta mena d’exercici
a propòsit de la ceguesa em sembla una prova immensa del seu talent i la seva
sensibilitat.
Després LENIN VIVO, un treball que Joaquim Jordà i Gianni
Totti van fer el 1970 per encàrrec del PCI i produïda pel partit comunista per
celebrar el centenari del naixement de Lenin, amb tots els documents visuals i
sonors amb els que s’hi disposava d’ell. Important sobre tot per a entendre el
pas que dóna en Jordà quan deixa enrere l’Escola de Barcelona i s’exilia a
Itàlia per fer un cinema molt més implicat políticament. Crec que del que
passem és l’única cosa que està a la xarxa, però em ve de gust veure-la amb
vosaltres.
Acabo d’arribar de Santa Fe, a Argentina, i he estat amb la
penya que porta el Centro Social y Cultural El Burri. Gent molt maca, amb una
feina molt valuosa. Com una salutació i
per presentar-vos l’home de qui prenen el nom, FERNANDO BIRRI, us passo una
mostra del seu estil. Birri va ser sobre tot un documentalista, però, com a
fundador del nuevo cine argentino dels 60, va fer alguna incursió al cinema de
ficció. Com aquesta peli de la que veurem un tros, LOS INUNDADOS, del 1961,
molt influenciada pel neorealisme italià i el títol de la qual fa referència a
les cícliques inundacions que pateix la província de Santa Fe. Us posaré algun
moment en que sonen la música d’Ariel Ramírez –l’autor de la “Misa Criolla”– i
de diversos payadors locals. Molt bona. La va produir la Universidad Nacional
del Litoral, que és la que m’ha convidat aquests dies a Argentina i als amics
de la qual també envio una abraçada.
I una pel.lícula del tot fonamental: YOUNG SÁNCHEZ, de MARIO
CAMUS (1964). De fet, és com una adaptació barcelonina del que explica Loïc
Waquant a “Cos i ànima” (Edicions de 1984), perquè tot passa a un gimnàs de
boxa on s’entrenen joves de classe obrera a la Barcelona dels 60. La peli és
debò excepcional –busqueu-ne referències– i té la cosa que, a més, ens permet
veure com era la Barcelona d’aquella època. Es veu el Sol y Sombra, que és un
bar molt conegut de prop d’on visc, a Fort Pienc. Hi ha una escena que passa
davant d’Els Pescadors, el restaurant aquell de Poble Nou. També es veuen les
xaboles de la platja de la Mar Bella. En fi... A veure si trobo un fragment bo per a que us la mireu. Un
dia d’aquests la penjo al youtube, que ara em deixen penjar pelis senceres.
D’aquella època era un paio que es deia JOSÉ LUIS VILORIA,
que estava amb la moguda de les converses de Salamanca, de les que va sortir el
nou cinema espanyol i tal. Va fer alguna cosa interessant, però finalment va
acabar dedicant-se a fer documentals d’encàrrec, alguns bastant bons. Aquest no
és dels millors, però em sembla una autèntica curiositat. És sobre el rally de
cotxes antics de Sitges i té l’interès també de mostrar com era Barcelona,
l’autovia de Castelldefels, el Garraf, Sitges..., a principis dels anys 60. El
curtmetratge es diu EL RALLY DE LOS COCHES MAGNÍFICOS i és de 1966. Una raresa.
Més coses rares. D’aquesta hi ha uns minuts a la xarxa però
jo la tinc tota sencera. És un documental contra el genocidi i els crims de
guerra feta..., pels nazis. És del 1943 i es va fer quan els alemanys van
descobrir les restes de la carnisseria perpetrada pels soviètics l’any 194o
contra milers d’oficials polonesos. Es diu IM WALD VON KATYN (1943).
I més encara de rares avis: REVOLUCIÓN, del bolivià JORGE
SANJINÉS, del 1963. També inèdita a la xarxa, com quasi tot l’altre. No sé si
algú de vosaltres ha vist el seu memorable “Yawar Malku” (“La sangre del
cóndor”), una de les obres clau del cinema llatinoamericà. Aquest curtmetratge
forma part del vídeo que em va passar l’Àngela Martínez, del CCCB, que era com
la promoció d’aquesta cosa magnífica que han muntat que es diu l’Arxiu
XCèntric, que és un arxiu permantment accessible que han obert allà i on tenen
un munt de materials xulíssims. Val la pena que us hi passeu. És com una mena
de chill out on pots veure el que vulguis de la col.lecció de cinema
d’avantguarda que tenen. Feu-li un cop d’ull a la seva pàgina, per a que vegeu
el que tenen i passeu-vos-hi: http://www.cccb.org/xcentric/ca/arxiu.
Nosaltres coneixem el nostre spaguetti-western, les
coproduccions de l’oeste hispano-italianes de tota la vida. El que no sabeu
segurament és per la mateixa època, finals dels 60, principis dels 70, a la
República Democràtica Alemanya causava furor una variant seva que eren westerns
la característica principal dels quals era que els indis eren els bons i sempre
guanyaven als blancs dolents. Una mostra –en veurem diverses perquè he
aconseguit un lot– és aquest OSCEOLA, dirigida per KONRAD PETZOLD (1971), on
els semínola de Florida s’alien amb els esclaus negres en nom de la llibertat
dels pobles oprimits i la construcció del socialisme. El protagonista era un
actor que es deia GOJCO MITIC, que era tota una celebritat als països de l’Est.
És divertit, perquè era jugoslau, com tots els indis dels westerns de la
Alemanya comunista. Es veu que no tenien res a mà que s’hi sembles a un pell
roja usaven actors d’allà per a fer el paper. He trobat un filó de pelis
d’aquestes. I encara no us he passat alguns dels westerns rumanesos que em va
passar fa temps la Simona Ichin.
M’encanta
BROKEN FLOWERS, de JIM JARMUSH (2005). El prota, BILL MURRAY, està
total. Si l’heu vist reconeixeu el valor extra que té incorporar a la banda
sonora la música d’aquest jazzista etíop tan bo que és en MULATU ASTATQE. Com
son episodis quasi separat us en passaré un o dos.
SOROČINSKAJA JARMARKA, és una de les poques pel.lícules que
va fer en NIKOLAI EKK, de qui vàrem veure “El camí de la vida”. Aquesta és la
versió d’un compte de Gogol. Molt maca. En technicolor soviètic del 1938.
I per acabar –el programa, que no la sessió– BARTON FINK,
per a mi una de les millors pel.lícules del germans COEN. Del 1991.
Tot això de banda dels extres i de les sorpreses, entre
d’altres una selecció del millor de la tecnocúmbia actual que m’ha preparat la
María Gabriela Navas, una estudiant equatoriana que tindrem al doctorat
enguany.
Us hi esperem.
