No crec que sigui discutible que Mikel Laboa és un músic d’un valor artístic i creatiu immens. De banda de la qüestió dels compromisos culturals, socials o polítics –no menys remarcables– la seva contribució artística se m’antulla certament enorme, especialment per la seva virtut d'articular els codis propis del cantautor amb l'especulació formal pròpia de la música contemporània.
De la celebració dels 40 anys d’“Al vent” de Raimon, el 23 d’abril de 1993, la seva va ser una de les intervencions més commovedores i de les que recordo amb més emoció. Vaig enregistrar tota l’emissió que va fer en directe TV3 i m’he dedicat a penjar els materials inèdits a la xarxa. Entre aquests dues de les tres cançons que va interpretar Laboa aquella nit, totes extraordinàries: “Isasoa et lahorra” i “Galderak”, aquest darrer un poema de Bernardo Atxaga. Una meravella.
