Contra la bondat - Resposta a Núria

Resposta a Núria, una estudiant d'Antropologia Religiosa que m'escriu amb un seguit de consideracions sobre el paper dels professors a l'hora de fer una didàctica positiva del valors, a partir d'una apreciació meva a classe sobre l'immigrant com a personatge conceptual. La fotografia que acompanya l'entrada és de Jordi Secall i correspon al desallotjament per la Policía Nacional dels immigrants tancats a la catedral de Barcelona,  la matinada del 6 de juny de 2004, al mateix temps que se celebrava a la ciutat el Fòrum de les Cultures.

Núria:

T’agraeixo molt que intervinguis a classe. Pel que fa a l’altra dia, la veritat és que no sé com aturar la meva deriva cap una impugnació general a tot el que el llenguatge oficial diu en relació a les noves paraules fetitxes de “tolerància”, “multiculturalisme”, “respecte a les diferències”... Crec que són part d'una mena de frau generalitzat que vol presentar com respecte i consideració el que a la pràctica són formes més rotundes, però més subtils també, d’estigmatització, darrera la qual el que no trobo altra cosa que la pura i simple explotació humana i com aquesta es dissimula darrera d’invocacions quasi místiques a valors abstractes, com ara la tolerància, la ciutadania, els valors democràtics, etc.

Em demanes que faria si estigués en el lloc dels professionals que us dediqueu a l’ensenyament a secundària o primària i de debò que no ho sé. Seria un acte d’impostura inacceptable que em cregués capacitat o digne per dir-vos què us correspon fer. Ja m’agradaria que algú m’expliqués a mi que és el que haig de fer jo. Suposo que hauríeu d'entendre que esteu a primera línia de foc d’un univers social difícil i conflictiu i que cadascú ha d’intuir el que cal fer en funció de condicions particulars de cada centre, de cada poble o ciutat, de cada barri.., que són sempre diferents i que obliguen a una adaptació del tot aliena a les receptes generals d’allò que diuen “bones pràctiques”.

Del que si que estic en contra és de la retòrica hipòcrita del valors, que em repugnen profundament i l’únic que m’atreviria a recomanar-vos és que no caigueu víctimes del que és una mena dels grans mals que poden afecta una feina com la vostra, i que són el que em permetré designar amb neologismes com conflictofòbia i complexofòbia, és a dir pànic a les matèries primeres de que està feta la nostra societat i que són la complexitat i el conflicte. Reconec que de vegades sóc una mica bruto dient les coses i de debò que m’agradaria ser més dúctil, menys vehement... Però no em surt. I mira que ho he intentat. És per això que et demanaria que et miressis unes coses pròpies a les que et remeto, a tu i a la resta de companys i companyes de classe, als que em permeto rebotar aquest missatge.

Mira, és el següent. Com vaig fer l’elogi de l’odi i vaig expressar-me en favor d’una educació que estimulés menys les submissions i més la passió i la ràbia –perquè tenen tan mala reputació, quan són el motor que ha mogut totes les lluites contra la injustícia al llarg de la història?- et remeto a dos articles. Un el vaig publicar a El País al novembre de 2005 parlant dels aldarulls a les perifèries franceses i que es deia justament “El odio”, en al·lusió a la pel·lícula de Kasovitz (també et dono on pots trobar-ho a internet, per si ho prefereixes: www.rebelion.org/noticias/2006/1/25269.pdf). L’altre és la ressenya que vaig publicar a Cuadernos de Pedagogía, al número393 (2009) i que és una ressenya del llibre de José García Molina, Imágenes de la distancia (Lartes). El vaig penjar al meu blog: manueldelgadoruiz.blogspot.com/2009/09/por-una-educacion-en-pasiones.html.

A classe vas veure que vaig recomanar-vos dues lectures important, que vindrien en suport de la meva crítica de l’educació en valors i de tota retòrica del valors abstractes en general: L’Anticrist, de Nietzsche, i Santa Joana dels Escorxadors, de Bertolt Brecht. Sobre el primer, i aprofitant una nova edició catalana a càrrec de Marc Jiménez, vaig fer un article a El País, titulat Contra la tolerancia, que va aparèixer el 2007. Del segon tens una versió en català a Edicions 62. Mira’t aquests dos llibres i veuràs que els punts de vista que vaig compartir amb vosaltres tenen les seves arrels en pensadors bastant més brillants que jo. L’article dobre Nietzche el pots trobar a elpais.com/articulo/cataluna/tolerancia/elpepiespcat/20050130elpcat_8/Tes

Fes-li si us plau un cop d’ull a un altre article que vaig escriure al 2007 contra l’educació per a la ciutadania, que –ho sento- també em produeix cada cop més fàstic. Es diu “Contra la tolerancia” i el trobaràs a

elpais.com/articulo/cataluna/ciudadania/virtuosa/elpepuespcat/20071020elpcat_8/Tes.

Per últim, fes-me el favor de mirar-te la declaració final del IX Congrés d’Antropologia que es va celebrar a Barcelona el setembre del 2002, aprovat per unanimitat pels més de 600 antropòlegs i antropòlogues de més de vint països que ens vam aplegar. Jo en vaig ser el secretari i vaig redactar una primera versió, que després vam anar millorant amb l’ajut d’Isidoro Moreno i Susana Natortski. Més que res per a que vegis que la meva posició és en bona mesura la de la majoria dels teus futurs col·legues, per molt que ni sigui capaç d’expressar-la amb el to de moderació i senys que més favor li podria fer als seus arguments. Vam publicar el document als Quaderns de l’ICA i està a

www.raco.cat/index.php/QuadernsICA/article/view/95573/144316.