He vist que hi ha ben poques imatges sobre el que es va dir "la Intifada del Besòs", un gravissims aldarulls que es van produir al barri del Besòs l'última setmana d'octubre de 1990, protagonitzats per veïns de totes les edats que llançaven pedres, bengales i còctels molotov als mossos d’esquadra –que rebia allí el seu baptisme de foc com força antidisturbis–, incendiaven contenidors, impermeabilitzaven amb barricades els accessos al barri, al mateix temps que tancaven els col·legis i els establiments del barri. Un editorial de La Vanguardia batejava els fets com “la intifada del Besòs” (30 d'octubre). El conflicte es va desenvolupar al marge de l'associació de veïns institucionalitzada, i les negociacions posteriors les va assumir una comissió nomenada assembleàriament. El símbol de la lluita veïnal va ser la palmera solitària que obria l'ampli espai en el litigi, justament la qual donava nom al lloc: el Solar de la Palmera.
En el moment mateix en què es van desencadenar els aldarulls al barri del Besòs estava fent l'assignatura Antropologia Politica. Vaig pensar que era una bona idea enviar un grup d'estudiants a fer una recerca sobre el terreny sobre el que estava passant. Es tractava de reivindicar un estil de fer etnografia que, assumint com a objecte esdeveniments que no anaven a repetir-se, imités les tècniques del periodisme d'actualitat, amb la seva capacitat de mobilitzar-se davant dels fets, acudir als seus escenaris i recollir la informació de manera àgil i immediata, homenatge en bona mesura a la formació com a periodistes de diversos dels fundadors de l'Escola de Chicago i de la primera antropologia urbana. D'aquesta tasca va sorgir el treball Habitatges no, equipaments si. Barri del Besòs en lluita, els autors del qual van ser Xavier Argemí, Arola Castellà, Miguel González, David Gràcia, Em permeto penjar alguna de les fotografies que anaven annexes al treball de curs del que us parlava en un anterior missatge. Les va fer en concret en Miguel González.
