 |
| Karl Polanyi |
Resposta a Enric Angela, estudiant d'Antropologia Religiosa al Grau d'Antropologia de la Universitat de Barcelona
Sobre la idea d'"orgànic" en Polanyi (o Tönnies) i Durkheim
Manuel Delgado
En primer lloc, en efecte, el treball-mercaderia és una expressió del concepte capitalista del treballador com un entitat sotmesa a les lleis de l'oferta i la demanda i perquè el salari està determinat per la productividad esperada del treball formal. Això és el que denuncia Polanyi quan senyala la invisibilització de les formes de treball indispensables per el manteniment de la societat, com les associades a la cura o la reproducció, que no són treball-mercaderia. Des del punt de vista formalista, en efecte, el treball d'una mastressa de casa no és treball; per la subtantivista, per descomptat que si. Sens dubte, el treball com a mercaderia és un exemple clar de la desincrustació d'allò econòmic de la que parla Polanyi.
El que passa és que l'oposició orgànic/inorgànic en Polanyi no te res a veure amb aquesta mateixa oposició coml la planteja Durkheim. És més; és tot el contrari. Per entendre Polanyi no has de connectar-lo amb Durkheim, sinó amb Sombart, Weber i, sobre tot-sobre tot, amb Ferdinand Tönnies, a qui l'altre dia vaig dedicar la classe just en relació amb la diferència entre Tönnies i Durkheim pel que fa a allò orgànic.
La idea de desincrustació de l'economia té a veure, en Polanyi, amb la geseinschaft de Tönnies, és a dir amb el procés de desintegració de la gemeinschaft o comunitat. Era la comunitat precapitalista la que establia aquesta articulació del conjunt de la societat a la manera d'un cos, que és una cosa orgànica, i a diferència de la societat capitalista, que estava organitzada com una màquina, és a dir com una cosa inorgànica. Entenent com orgànic integració harmoniosa de corporacions i funcions.
En Durkheim és tot el contrari. Si per Tönnies -i per Polanyi- l'adveniment de les societats modernes havia estat la imposició de l'inorgànic sobre l'orgànic propi de l'antiga comunitat, en Durkheim el procés evolutiu que porta a les societats modernes és el d'un progressius abandonament de la inorganicitat pròpia de les societats més simples per la implantació d'una organicitat associada a l'augment de la diferenciació i la complexitat. La solidaridad orgànica que Tönnies i Polanyi col·locarien abans de la modernitat, Durkheim la considera com la seva principal característica. El fet social total del que parla Mauss és més fàcil de trobar, doncs, en societats inorgàniques en que tot està coordinat mecànicament. És a dir la societats premodernes se semblen més a una màquina que a un cos.
I és que Durkheim utilitza el terme "orgànic" en un sentit diferent. No per parlar d'un cos, sinò, seguint l'etimologia del terme -"organicus"-, per parlar d'allò que és propi d'un instrument mecànic.
I pel que fa a allò sagrat, Durkheim ens convidaria en descobrir com les seves antigues funcions han trobar altres instruments. El sagrat no desapareix; simplement es desplaça. Per Polanyi la perdua del sagrat forma part de la desintegració d'allò social per la predominància de l'interés mercantil. Això forma part del contingut moral del pensament de Tönnies, que no es pot deslligar de la seva ideologia, que era essencialment socialcristiana.
