dimarts, 9 de gener de 2018

Lectura recomenada. Jordi Alsina, Ta Kritikà. Viatge per la música de Creta, (Grup de Recerca Històrica i Etnològica Catalana, 2013)

Lectura recomenada. Jordi Alsina, Ta Kritikà. Viatge per la música de Creta, Barcelona, Grup de Recerca Històrica i Etnològica Catalana, 2013. 189 pàgines.

Aquest llibre ens vol acostar a les diferents manifestacions de la música tradicional cretenca. Però la perspectiva que l’autor ha adoptat per a dur a terme la seva recerca fa que no es limiti a parlar dels sons o dels instruments musicals sinó que també ha sabut introduir en el seu relat altres aspectes de la vida cretenca sense els quals molts aspectes d’aquestes músiques resultarien ben difícils entendre. El musicòleg John Shepherd, ja fa anys va escriure amb tot encert que “la música no és un objecte. Es un procés que sorgeix de les relacions entre els sons musicals i la gent que confereix a aquests sons les seves significacions i valors. Sense gent no hi ha música” (Shepherd 1994: 136). Aquest punt de vista, que òbviament compartiria tot antropòleg, és també la premissa subjacent al llibre de Jordi Alsina. Així, l’autor, a més de parlar-nos dels diferents gèneres i estils que configuren la música tradicional cretenca, o d’entretenir-se en l’àmbit de les cançons, no s’oblida d’incloure les persones. Ens parla, doncs, dels músics i especialistes tot abordant aspectes concrets de la seva professionalització i processos d’aprenentatge. 


Les dades sobre música tradicional que van apareixent al llarg del llibre, talment com s’han anat aplegant mitjançant l’intens treball de camp de l’autor a l’illa de Creta, fan referència expressa als moments actuals. Tot i així, Jordi Alsina no s’està d’incloure un petit capítol sobre aspectes històrics de la música cretenca que és sens dubte de força interès per al lector. D’altra banda, quan unes músiques tenen profundes arrels al llarg de la història és obvi que sigui fàcil posar-les en relació amb les identitats col·lectives. I molt del que es diu al llarg del llibre té també a veure amb la problemàtica de la identitat, quelcom que no ens ha d’estranyar en absolut doncs al capdavall una de les moltes funcions que té la música és la d’expressar, vehicular i fins i tot bastir sentiments de pertinença. Talment com diu una de les moltes persones entrevistades per l’autor, ta kritikà és “aquella música que surt dels cretencs”. Però, sens dubte, al mateix temps, ta kritikà és també aquella música mitjançant la qual hom construeix socialment un cert tipus d’identitat.

En abordar un tema tan ampli com és el de les pràctiques musicals a l’illa de Creta no resulta pas difícil d’imaginar que són molts els aspectes que es podrien tenir en compte. En aquest llibre, Jordi Alsina ha hagut òbviament de fer-ne una tria per tal de poder acotar de manera adient el seu treball de recerca, una tasca que no resulta sempre senzilla de fer. L’autor ha encarat però aquest repte amb sistematicitat i coherència, i n’ha obtingut un bon resultat. Aquest llibre ha estat aconseguit mitjançant les dades recopilades en el treball de camp, la consulta de fonts bibliogràfiques i les reflexions de l’autor a partir de les seves pròpies experiències a l’illa de Creta. Però a més també s’hi constata implica­ció personal i, fins i tot, polsims de passió. I és que sense passió, la ciència difícilment seria possible.

[Josep Martí, del pròleg de llibre]




Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch