dissabte, 17 de desembre de 2016

Sobre l'amor, la parella i l'homosexualitat

La foto és de Mikael Theimer
Respostes per a Laura Velasco, estudiant de batxillerat preparant el seu treball de recerca.

SOBRE L'AMOR, LA PARELLA I L'HOMOSEXUALITAT
Manuel Delgado

P. Quin és el concepte que tens de relació de parella? Penses que és molt allunyat de la concepció que es té a nivell antropològic?
R. El que l’estudi comparat de les societats ens diu és que hi ha moltes formes d’emparellament i d’acords en que es fonamenten. Hi ha un nombre extraordinari de variacions que no permeten establir cap principi universal al respecte. La meva concepció de parella és la majoritària a la meva societat, la d’un conveni entre particulars que formalitzen la seva mútua afinitat, que decideixen establir un vincle de mútua lleialtat sentimental i sexual, que conviuen, que poden obtenir reconeixement administratiu de la seva relació, que pacten drets i obligacions i que comparteixen un determinat patrimoni.

P. En quin moment de la història creus que es comença a deformar la definició d'amor fins a convertir-la en el que tenim avui dia? 
R. D’entrada, se sobreentén que estem parlant de l’amor com expressió superior del vincle de mútua adhesió afectiva i duradora entre dues persones. La definició d’amor, en aquest sentit, no es deforma, sinó que es reformula constantment a partir de les seves funcions i significats, que són canviants. Ara per ara, l’amor, i la presumpció de veritat psicològica que comporta qualsevol de les seves accepcions, tan sentimentals com passionals, és el requisit en que es fonamenten les parelles sentimentals i la seva projecció com a premissa per a la institució familiar. Quedi clar, però, que la vinculació entre amor, matrimoni i sexualitat no és ni anterior ni exterior a les societats industrials del segle XIX.

P. Ha existit sempre l'amor? 
R. L’amor, en el sentit del que estem parlant, és una mena de derivació mundana de la idea primer platònica i després cristiana d’àgape o amor de Deu. La concepció moderna d’amor com exacerbació del sentiment vers un altre ésser humà tindria el seu precedent en l’amor cortès medieval, amb expressions com la poesia trobadoresca. En aquestes primeres fases el sentiment amorós és concebut com aliè i fins i tot contrari al matrimoni.
En el seu sentit actual, l’amor com a passió sentimental o amor romàntic sorgeix, com el seu nom indica, en el context del segle XIX, és a dir en el del Romanticisme com a corrent estètica.
Abans de l’expansió colonial d’Occident, que l’ha universalitzat, l’amor, en el sentit al que ens estem referint ara, no ha existir a cap altra societat.

P. Què en penses de la monogàmia (tant d'homes com de dones)? I de la homosexualitat?
R. La monogàmia és un requisit legal de les formes institucionalitzades de parella a la nostra societat sols ser-ho amb les no reconegudes per l’Administració. A la pràctica, es pot reconèixer que les persones poden tenir altres parelles i la figura del o de l’amant i l’adulteri com a conducta sexual legal però il·legítima són freqüents. A altres societats la poligàmia implica en realitat una forma de monogàmia en la que un dels membres de la parella te altres parelles. En aquest moment, la noció de moda de “poliamor” serveix per designar una realitat social d’allò més antic.
L’homosexualitat apareix com una malaltia que la nosografia mèdica prescriu al segle XIX. A partir de la finals del segle XX passa cada cop més a referir-se a una relació sentimental i sexual entre persones del mateix sexe que tendeix a considerar-se cada cop més com a legítima i, en alguns països, àdhuc legal com a forma institucionalitzada de parella.
No existeixen l’homosexualitat abans del segle XIX i en altres societats conegudes.

P. Perquè creus que es dona tanta importància a la fidelitat? Creus que és positiu o negatiu el sentiment de propietat (que es desenvolupa cap a una altre persona)?
R. El principi de compliment de l’acordat és consubstancial a tot els tipus de contracte, i el que estableixen les parelles ho és, tant si es formalitza legalment o ritualment com si no. Un dels punts d’aquest pacte és el que obliga a no mantenir relacions sexuals amb altres persones, tret que s’hagi incorporat alguna clàusula implícita o explícita que indiqui el contrari, a la manera del que es coneix com a “parella oberta”.
És molt probable que la instauració del tipus de família nuclear tancada, seguint el model del niu, estigui a la base de la moderna concepció de la parella com a patrimoni que no pot ser compartit ni intercanviat.

P. Com penses que afecta en l'ésser humà l'amor romàntic i la seva idealització, els mites...
R. L’amor romàntic ja és un ideal. El seu valor com exemple de fermesa psicològica i experiència d’una certa veritat radical ha fet que totes les relacions socials l’adoptin com a codi de referència. Per això quasi totes les novel·les, pel·lícules, poesies, cançons..., solen ser d’alguna forma “d’amor”. En aquest sentit, el discurs amorós, aplicat a qualsevol realitat, no sols sentible, sinó també intel·ligible. 
L’elevadíssim estatus de l’amor, la seva valoració com a bé absolut està a la base del seu fracàs tan freqüent, car és tant el que s’espera d’ell i que les oportunitats en que creiem que es realitza sempre són tard o d’hora decebedors, en la mesura que els costa o resulta impossible atendre les expectatives que desperta.



Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch