 |
| La New Lanark segons un gravat l'època |
Apostil·les sobre Robert Owen per el meu col·lega del Departament i de l'OACU, Joan Uribe
LA PEDAGOGIA VIRTUOSA A OWEN I DEWEY
Manuel Delgado
Moltes gràcies
per compartir la teva curiositat per Robert Owen a partir de la referència que
fan d'ell Engels i Marx al Manifest. És un utòpic que no conec gaire. M'has
feliçment obligat a buscar coses seves. Tenia el clàssic i tot plegat m'ha donat una idea més completa
de qui era Owen, més enllà del que sabia. He estat
repassant el meu exemplar del clàssic d'Isabel de Cabo, Los socialistas utópicos (Ariel), que és un manual perfecte per al
qui és qui en el protomarxisme i després m'he agafar de la biblioteca, com vas
poder comprovar, L'eudominisme social,
de Michel Onfray (Edicions de 1984), que dedica un capítol a Owen.
La pregunta que
em feies sobre la referència elogiosa de Marx i Engels al Manifest era fàcil de
respondre, perquè Engels fa un grapat d'al·lusions a Owen a diversos articles
dels que composen Del socialismo utópico
al socialismo científico, que és un llibre del que tens multitud d'edicions
a la xarxa. Allà veuràs com poca cosa li retreu a Owen, al cadevall un càndid
que creia que era possible la reconciliació entre les classes i un capitalisme
compassiu, del que ell mateix va voler oferir un exemple com a empresari
virtuós a la seva New Lanark, a Escòcia. Després vindrien la New Harmony i la Harmony
Hall. Entre els seus mèrits està el d'haver inventat, en bona mesura, el
cooperativisme i haver impulsat els inicis del moviment obrer anglès. Però això
són coses ben sabudes i que pots trobar a qualsevol enciclopèdia.
Si em permets, a
mi el que m'ha cridat més l'atenció és el paper que assignava a l'educació com
a base d'aquesta harmonia que havia de regir les relacions humanes, sobre tot
com un mecanisme de persuasió. Jo trobo que hi ha molt de vigent en tot el que
és avui l'educació en la ciutadania i l'educació en valors i coses aixi. Està
clar el seu ascendent en totes les corrents d'escola moderna i llibertària; per
exemple, en Ferrer i Guàrdia, sense anar més lluny. M'he llegit —gràcies a tu— Nueva visión del mundo, que és un llibre
de 1813, el primer de la seva col·lecció sobre "la formació del
caràcter". Em sembla ben significatiu que l'espai central de la New Lanark
l'ocupi una mena de temple que es diu "La Nueva Institución". Et
copio un fragment del llibre.
"Se permite actualmente que el caràcter de estas
personas se forme sin una guía o dirección adecuada y, en muchos casos, bajo
circunstancias que directamente les obliga a un camino de extremo vicio y
miseria; volviéndolos así los peores súbditos y los más peligrosos del imperio;
mientras que la mayor parte del resto de la comunidad se educa con la mayoría
de principios errados de la naturaleza humana lo que sin duda, produce una
conducta general, a través de la sociedad, totalmente indigna del caràcter de los
seres racionales". Es a la pàgina 37 de l'edició d'Hacer.
És que no he
pogut deixar de pensar, llegir això i més coses al llibre, en com de present
està Owen i la seva proposta pedagògica en el que són les discussions a
propòsit de com formar ciutadans informats de virtuts cíviques en les primeres
dècades del segle XX. Es que estic llegint de John Dewey La opinión pública y sus problemas (Morata) per al tema aquest que
saps que tant m'interessa que és el de el contrast públic/massa. Dewey va
polemitzat amb Walter Lipmann sobre el futur de les societats democràtiques, en
particular la dels Estats Units. Dewey
es planteja el mateix problema que Owen: com elevar el to moral de les
multituds de l'era industrial -aquesta amuntegament de persones mediocres i
obnubilades, com fer d'aquesta matèria humana inorgànica una associació
d'éssers conscients i responsables, capaços de conformar el suport d'una autèntica
societat democràtica. La resposta a aquesta inquietud seria, com en Owen, una
fórmula que permetés convertir la Gran Societat en una Gran Comunitat, els membres
se sentissin units fraternalment per valors, emocions, símbols i interessos
compartits, i en la qual les noves tecnologies apareixerien al servei de
l'emancipació de les consciències i no es la seva ensopiment.
Es tracta, per
Dewey, de conduir al seu màxim nivell la creativitat comunicativa, feta de
relacions sobretot personals i cara a cara i el model no és altre que
l'assemblea local o, més enllà, l'antiga gemeneisnchaft
sobre la qual escrivís Tönnies, la comunitat recuperada a la fi d'entre la
misèria d'una modernitat inhumana i que en el fons era la que intentaven
reconstruir tots els experiments comunitaris utòpics del segle XX.
Com et dic,
l'ideal de Públic que reclama Dewey -i que escriu en majúscula- és el mateix
que el de la societat harmoniosa que volia Owen: aquell que és capaç de rescatar a l'individu dels
estralls del món modern —industrialització, massificació, conflicte, urbanització...—,
de permetre'l realitzar les seves potencialitats i d'aportar-les al bé comú, de
convertir-lo, al cap , en encarnació d'ideal de ciutadà sobirà, capaç de
prendre i fer prendre decisions justes. Un dels trets principals d'aquest
Públic democràtic és que els seus components serien conscients en tot moment
del seu paper actiu i responsable a l'hora de tenir en compte les conseqüències
de l'acció pròpia i l'aliena, alhora que tota convicció, qualsevol afirmació,
podia ser posada a prova mitjançant el debat i la deliberació.
