diumenge, 24 d’abril de 2016

La pedagogia virtuosa a Owen i Dewey

La New Lanark segons un gravat l'època 
Apostil·les sobre Robert Owen per el meu col·lega del Departament i de l'OACU, Joan Uribe

LA PEDAGOGIA VIRTUOSA A OWEN I DEWEY
Manuel Delgado

Moltes gràcies per compartir la teva curiositat per Robert Owen a partir de la referència que fan d'ell Engels i Marx al Manifest. És un utòpic que no conec gaire. M'has feliçment obligat a buscar coses seves. Tenia el clàssic  i tot plegat m'ha donat una idea més completa de qui era Owen, més enllà del que sabia. He estat repassant el meu exemplar del clàssic d'Isabel de Cabo, Los socialistas utópicos (Ariel), que és un manual perfecte per al qui és qui en el protomarxisme i després m'he agafar de la biblioteca, com vas poder comprovar, L'eudominisme social, de Michel Onfray (Edicions de 1984), que dedica un capítol a Owen.

La pregunta que em feies sobre la referència elogiosa de Marx i Engels al Manifest era fàcil de respondre, perquè Engels fa un grapat d'al·lusions a Owen a diversos articles dels que composen Del socialismo utópico al socialismo científico, que és un llibre del que tens multitud d'edicions a la xarxa. Allà veuràs com poca cosa li retreu a Owen, al cadevall un càndid que creia que era possible la reconciliació entre les classes i un capitalisme compassiu, del que ell mateix va voler oferir un exemple com a empresari virtuós a la seva New Lanark, a Escòcia. Després vindrien la New Harmony i la Harmony Hall. Entre els seus mèrits està el d'haver inventat, en bona mesura, el cooperativisme i haver impulsat els inicis del moviment obrer anglès. Però això són coses ben sabudes i que pots trobar a qualsevol enciclopèdia.

Si em permets, a mi el que m'ha cridat més l'atenció és el paper que assignava a l'educació com a base d'aquesta harmonia que havia de regir les relacions humanes, sobre tot com un mecanisme de persuasió. Jo trobo que hi ha molt de vigent en tot el que és avui l'educació en la ciutadania i l'educació en valors i coses aixi. Està clar el seu ascendent en totes les corrents d'escola moderna i llibertària; per exemple, en Ferrer i Guàrdia, sense anar més lluny.  M'he llegit —gràcies a tu— Nueva visión del mundo, que és un llibre de 1813, el primer de la seva col·lecció sobre "la formació del caràcter". Em sembla ben significatiu que l'espai central de la New Lanark l'ocupi una mena de temple que es diu "La Nueva Institución". Et copio un fragment del llibre.

"Se permite actualmente que el caràcter de estas personas se forme sin una guía o dirección adecuada y, en muchos casos, bajo circunstancias que directamente les obliga a un camino de extremo vicio y miseria; volviéndolos así los peores súbditos y los más peligrosos del imperio; mientras que la mayor parte del resto de la comunidad se educa con la mayoría de principios errados de la naturaleza humana lo que sin duda, produce una conducta general, a través de la sociedad, totalmente indigna del caràcter de los seres racionales". Es a la pàgina 37 de l'edició d'Hacer.

És que no he pogut deixar de pensar, llegir això i més coses al llibre, en com de present està Owen i la seva proposta pedagògica en el que són les discussions a propòsit de com formar ciutadans informats de virtuts cíviques en les primeres dècades del segle XX. Es que estic llegint de John Dewey La opinión pública y sus problemas (Morata) per al tema aquest que saps que tant m'interessa que és el de el contrast públic/massa. Dewey va polemitzat amb Walter Lipmann sobre el futur de les societats democràtiques, en particular la dels Estats Units.  Dewey es planteja el mateix problema que Owen: com elevar el to moral de les multituds de l'era industrial -aquesta amuntegament de persones mediocres i obnubilades, com fer d'aquesta matèria humana inorgànica una associació d'éssers conscients i responsables, capaços de conformar el suport d'una autèntica societat democràtica. La resposta a aquesta inquietud seria, com en Owen, una fórmula que permetés convertir la Gran Societat en una Gran Comunitat, els membres se sentissin units fraternalment per valors, emocions, símbols i interessos compartits, i en la qual les noves tecnologies apareixerien al servei de l'emancipació de les consciències i no es la seva ensopiment.

Es tracta, per Dewey, de conduir al seu màxim nivell la creativitat comunicativa, feta de relacions sobretot personals i cara a cara i el model no és altre que l'assemblea local o, més enllà, l'antiga gemeneisnchaft sobre la qual escrivís Tönnies, la comunitat recuperada a la fi d'entre la misèria d'una modernitat inhumana i que en el fons era la que intentaven reconstruir tots els experiments comunitaris utòpics del segle XX.  

Com et dic, l'ideal de Públic que reclama Dewey -i que escriu en majúscula- és el mateix que el de la societat harmoniosa que volia Owen:  aquell que és capaç de rescatar a l'individu dels estralls del món modern —industrialització, massificació, conflicte, urbanització...—, de permetre'l realitzar les seves potencialitats i d'aportar-les al bé comú, de convertir-lo, al cap , en encarnació d'ideal de ciutadà sobirà, capaç de prendre i fer prendre decisions justes. Un dels trets principals d'aquest Públic democràtic és que els seus components serien conscients en tot moment del seu paper actiu i responsable a l'hora de tenir en compte les conseqüències de l'acció pròpia i l'aliena, alhora que tota convicció, qualsevol afirmació, podia ser posada a prova mitjançant el debat i la deliberació.




Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch