Aquesta és la seqüència final d'"Españolas en París", de Roberto Bodegas (1971), amb l'Ana Belén. És una de les pel.lícules que va representar el que en el seu moment les anomenades "terceres vies" del cinema espanyol. El que sona és la veu de Paco Ibáñez cantant la seva immortal versió musicada de "Palabras para Julia", el poema que José Agustín Goytisolo li va dedicar a la seva filla.
Per cert, i parlant de tot una mica. Vaig conèixer a José Agustín fa temps. Seria a finals dels 80. Un dia ens vàrem trobar amb en Baltasar Porcel, a qui me'n recordo que el tractava cara a cara de "princessa". Una altra nit ens vam anar a fer unes copes i, en un moment donat, es va treure la Creu de Sant Jordi que li havien atorgat l'any 1985 i que portava a la butxaca. Es va entestar en regalar-me-la i, de tant insistir, al final li vaig agafar. Va estar molt de temps rondant per un calaix de casa. Al final no sé si li vaig tornar o la vaig perdre. Ves a saber. Un gran tipus en Goytisolo. Em va pessar molt la seva fatal decissió. Ell sabrà per què la prenia. Les seves raons tindria.
