Sempre que puc explico el problema amb que ens vam trobar l'any 2002 quan en Ramon Font, que n'era el director, em va deixar organitzar un cicle de pel.lícules a la Filmoteca que acompanyés el IX Congrés d'Antropologia que estava previst celebrar a Barcelona el mes de setembre. Ara farà un any vaig penjar en aquest bloc el text que vaig escriure per el programa de mà. El cicle es va dir "Les mirades i les coses".
El problema va ser que no vam poder muntar la història com havíem previst, perquè, com explicava, quasi totes les pel.lícules que podíem aplegar en les que el protagonista fos un antropòleg o una antropòloga eren de risa o de por, és a dir o ens mostraves com a personatges ridículs o truculents. Per exemple: BEACH PARTY, KRIPPENDORS TRIBE, THE BELIEVERS; CANDYMAN; SPECIES; RELIC; URBAN LEGEND... Que donessin una idea del que fem, tot i fos més o menys, no teníem a penes res. Avui haguéssim pogut afegir THE NANY DIARY, amb la Scarlett Johansson fent d'antropòloga que estudia els costums familiars de la gent de classe alta de Nova York.
Entre les poques coses serioses que teniem a mà, sols hi havia dues realment destacables: THE PLUMBER, de Peter Weir, 1977, i IN A SAVAGE LAND, de Bill Benet (1999) que curiosament despuaven un cert discurs antiantropològic. Aquesta darrera representava una parella d'antropòlegs australians que viatjaven a les Trobriand a finals dels anys 30 o principis dels 40, per retrobar-se amb l'univers humà que havia descrit Malinowski als seus Argonautes del Pacífic Occidental. Al final, la protagonista feia una emocionant evocació de les darreres paraules del Tristos tròpics de Lévi-Strauss, però voldria destacar-vos una converse ben representatiu d'aquesta manera un tant escèptica d'entendre el valor i la funció de la nostra disciplina.
Entre les poques coses serioses que teniem a mà, sols hi havia dues realment destacables: THE PLUMBER, de Peter Weir, 1977, i IN A SAVAGE LAND, de Bill Benet (1999) que curiosament despuaven un cert discurs antiantropològic. Aquesta darrera representava una parella d'antropòlegs australians que viatjaven a les Trobriand a finals dels anys 30 o principis dels 40, per retrobar-se amb l'univers humà que havia descrit Malinowski als seus Argonautes del Pacífic Occidental. Al final, la protagonista feia una emocionant evocació de les darreres paraules del Tristos tròpics de Lévi-Strauss, però voldria destacar-vos una converse ben representatiu d'aquesta manera un tant escèptica d'entendre el valor i la funció de la nostra disciplina.
