dilluns, 20 de maig de 2013

Una breu introducció a la teoria del ritual en el primer estructural-funcionalisme. Antropologia religiosa. Classe del 7/5/13

Andamanesos retratats per A.R. Radcliffe-Brown el 1908-1909

Alguns apunts breus a propòsit d'A.R. Radcliffe-Brown, el pare de l'antropologia estructural-funcionalista. Premissa durkheimniana de la que parteix i no abandona: els fets socials constitueixen modalitats d'acció, de pensament i de sentiment totalment externes a l'individu i, al mateix temps, dotades d'una força de coerció tal que s'imposen a la consciència de l'individu.

La sociologia i l'antropologia són disciplines que han de seguir el model de les ciències naturals, és a dir establir un coneixement sobre les societats per establir generalitzacions significatives sobre els fenòmens socials. És a dir: generalitzacions inductives basades en l'observació experimental. Per tant, vocació empirista: una teoria consisteix en una sèrie de conceptes analítics que poden definir clarament en la seva referència concreta i que s'han de relacionar lògicament.

La realitat concreta a la qual l'antropòleg està dedicat mitjançant l'observació, comparació i classificació, no és cap mena d'entitat sinó un procés de la vida social. El procés consisteix en una immensa multitud d'accions i interaccions d'éssers humans, actuant individualment o en combinacions o grups. Entre la diversitat de fets particulars hi manifestes regularitats, de manera que és possible proporcionar informes o descripcions de certs trets generals de la vida social d'una regió determinada.

«Cultura» és un equivalent de forma de vida social, un procés mitjançant el cuyal una persona adquireix per contacte amb altres persones o per contacte amb coses com ara llibres i obres d'art, coneixement, habilitat, idees, creences, gustos, sentiments.

El model continua sent organicista. Hi ha una necessitat d'adaptació interna a tot organisme, que depèn de l'ajust dels diversos òrgans i les seves activitats, de tal manera que els diversos processos fisiològics constitueixin un sistema de funcionament continu, mitjançant el qual es manté la vida de l'individu. L'adaptació externa és la de l'organisme al medi ambient en el qual viu.

A partir d'aquí, es pot delimitar tres aspectes de l'adaptació:
1. La forma en la qual la vida social s'ajusta al medi ambient físic, de la qual podem parlar com a adaptació ecològica.
2. Existeixen les disposicions institucionals gràcies a les quals es manté la vida social ordenada, de manera que es produeixi la cooperació i el conflicte es reprimeixi o es reguli. Es tracta de la dimensió insticional de l'adaptació social.
3. Tenim també el procés social mitjançant el qual l'individu adquireix hàbits i característiques mentals que li adapten a un lloc en la vida social i li capacitat per participar en les activitats. És l'adaptació cultural.

Els seus dos conceptes analítics fonamentals són els d'estructura i funció. L'estructura fa al·lusió a la morfologia social. El tipus de disposició ordenada de parts o components. Els components de l'estructura social són persones i una persona és un ésser humà considerat no com un organisme sinó com individu que ocupa una posició en l'estructura social. Les relacions socials el entramat constitueix l'estructura social no són unions d'individus sorgides a l'atzar, sinó que estan determinades pel procés social i tota relació és tal que la conducta de les persones en les seves interaccions amb cadascuna de les altres està controlada per normes , regles i patrons. Reben el nom d'institucions les normes de conducta d'una forma particular de vida social. Una institució és una norma establerta de conducta reconeguda com a tal per un grup o classe social. Les institucions es refereixen a un tipus o classe distingible de rleaciones i interaccions.

L'estructura social és una ordenació de persones en relacions institucionalment controlada o definida. En una organització social cada persona té un paper o rol. Podem així dir que quan tractem amb un sistema estructural, ens referim a un sistema de posicions socials, mentre que en una organització tractem amb els seus sistema de papers. La funció es correspon amb una fisiologia social. El concepte de funció orgànica remet a la connexió entre l'estructura d'un organisme i el procés de vida d'aquest organisme. Funció al·ludeix a la relació entre estructura social i procés social.

La seva teoria a propòsit de la funció social del ritus s'aixeca a partir d'una premissa principal: els ritus permeten dirigir i legitimar l'activitat social, definint la identitat del grup i els seus límits i reforçant la seva ordre moral, la seva solidaritat interna. Els valors bàsics dels quals depèn l'activitat social estan dramatitzats en les cerimònies col·lectives. A través dels ritus dels individus s'associen emocionalment amb les institucions. L'execució periòdica de ritus serviria perquè els individus no perdessin de vista els valors dels quals acatament permet el funcionament de la societat. Aquesta legitimació dels valors socials vindria donada pels ritus, en la mesura que els símbols que hi apareixen com a centre focalitzat duen a terme una transfiguració mística de l'ordre social.

Els ritus com a instrument de control social destinat a orientar les percepcions i les valoracions dels membres d'una comunitat, ia influir en els seus processos de decisió i projectes d'acció. El substrat dels sistemes simbòlics són les relacions socials.

El ritual serveix per manifestar l'estatus de l'individu com a persona social dins del sistema social en què es troba en cada moment. L'acció ritual i la creença o mite que al s'expressa han d'ésser considerats com a formes en què l'ordre social es proclama. El ritual en el seu context cultural és una pauta de símbols, dels quals el predicat és l'ordre social. L'estructura que se simbolitza en el ritual és el sistema socialment aprovat de relacions adequades entre els individus i els grups. En les activitats informals que configuren la vida quotidiana aquesta estructura abstracta de la societat no pot ser defugida. És a dir, el sistema social desitjable i el que realment podem encontra conformant la morfologia social no coincideixen habitualment. Ara bé, si vol evitar una situació de desordre generalitzat convé que els individus que constitueixen una societat recordin –encara que sigui de forma simbòlica– l'ordre subjacent que se suposa que guia les seves accions. És a dir que les pràctiques rituals tenen com a funció explicitar el que d'altra manera seria només una pura ficció.

Us ho he resumit tot de forma molt sintètica, però els textos que us he lliurat són prou clarificadors i em remeto a ells.


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch