Hi ha personatges que tot i que van tenir un pas relativament efímer per la pantalla televisiva, no pots deixar de conservar-ne un record. És el cas d'Helena Pérez Llorca. En Miquel Calzada, Mikimoto, li prestava alguns minuts al seu "Persones humanes", el 1993-94 i a TV3. Estava clar que la càmera estava enamorada dels seus ulls i el realitzador li regalava uns mantinguts primeríssims plànols. Un programa posterior va consagrar-se a conrear aquesta història d'amor amb la càmera, amb un emprenyador complement a base de videoclips musicals que inevitablement quedaven com una mena d'excusa, perquè el tema era i sols podia ser en realitat ella. Es deia "L'Helena i jo" i va estar en antena una temporada, el 1994. He trobat un d'aquests programes a un VHS vell i he penjat uns minuts al youtube. Em semblava francament guapa. Va fer algunes pel.lícules en aquella època, un parell d'en Francesc Bellmunt, com ara "Monturiol" i "Escenes d'una orgia a Formentera".
En una versió inicial d'aquesta entrada, em preguntava què havia estat d'ella. Villain m'informa que va fer el màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania a Ciències de la Comunicació de l'Autònoma i és co-fundadora d’Edumèdia. Ha fet periodisme d'investigació i s'ha especialitzat en qüestions de gènere, afer sobre el que ha publicat articles i presentat comunicacions.
Doncs vagi una salutació des de l'enyor si més no d'una de les seves facetes i les meves fecilitacions per la seva trajectoria posterior.
En una versió inicial d'aquesta entrada, em preguntava què havia estat d'ella. Villain m'informa que va fer el màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania a Ciències de la Comunicació de l'Autònoma i és co-fundadora d’Edumèdia. Ha fet periodisme d'investigació i s'ha especialitzat en qüestions de gènere, afer sobre el que ha publicat articles i presentat comunicacions.
Doncs vagi una salutació des de l'enyor si més no d'una de les seves facetes i les meves fecilitacions per la seva trajectoria posterior.
