dimarts, 7 de maig de 2013

Evocació d'Helena Pérez-Llorca, il.lustrada amb imatges de "L'Helena i jo" (TV3, 1994) trobades casualment a un VHS antic



Hi ha personatges que tot i que van tenir un pas relativament efímer per la pantalla televisiva, no pots deixar de conservar-ne un record. És el cas d'Helena Pérez Llorca. En Miquel Calzada, Mikimoto, li prestava alguns minuts al seu "Persones humanes", el 1993-94 i a TV3. Estava clar que la càmera estava enamorada dels seus ulls i el realitzador li regalava uns mantinguts primeríssims plànols. Un programa posterior va consagrar-se a conrear aquesta història d'amor amb la càmera, amb un emprenyador complement a base de videoclips musicals que inevitablement quedaven com una mena d'excusa, perquè el tema era i sols podia ser en realitat ella. Es deia "L'Helena i jo" i va estar en antena una temporada, el 1994. He trobat un d'aquests programes a un VHS vell i he penjat uns minuts al youtube. Em semblava francament guapa. Va fer algunes pel.lícules en aquella època, un parell d'en Francesc Bellmunt, com ara "Monturiol" i "Escenes d'una orgia a Formentera". 

En una versió inicial d'aquesta entrada, em preguntava què havia estat d'ella. Villain m'informa que va fer el màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania a Ciències de la Comunicació de l'Autònoma i és co-fundadora d’Edumèdia. Ha fet periodisme d'investigació i s'ha especialitzat en qüestions de gènere, afer sobre el que ha publicat articles i presentat comunicacions. 

Doncs vagi una salutació des de l'enyor si més no d'una de les seves facetes i les meves fecilitacions per la seva trajectoria posterior.



Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch