Estic intentant
obrir-me pas entre els llocs comuns i el prejudicis que envolten el territori
en el que aspirem a moure’ns, sempre a l’entorn d’aquest epígraf complicat
d’omplir que estem anomenant “religió”. El més important
d’aquesta classe és la proposta de tipologia que us vaig fer a propòsit dels
diferents enfocaments d’aquesta nebulosa de fenòmens que estem col.locant sota
o al voltant del concepte de “religió”. En primer lloc
tenim l’òptica que vaig anomenat intel.lectualista.
D’aquesta mena són les explicacions que remeten els fenòmens religiosos a
operacions del pensament, és a dir a cobrir un objectiu que és essencialment de
tipus cognitiu, relacionat amb la voluntat de comprendre la realitat. Després vaig
esmentar les de caire subjectivista,
que de vegades vaig designar com emocionalistes
o psicologistes, que suposen els
fenòmens religiosos com al servei de la satisfacció de mancances o anhels de
tipus sentimentals, com les associables a la por, l’angoixa, l’esperança, la
incertesa, etc. En aquest capítol caldria incloure aquelles teories que posen
la religió al servei de la provisió de sentits, entesos com a vies. Per últim, les
perspectives sociologistes són aquelles que primen les funcions cohesionadores
que executen les manifestacions religioses, en la mesura que permeten
hipostatar l’autoritat i el control socials.
Com a
il.lustració d’aquesta tipologia us vaig passar alguns moments d’una entrega
del programa de TVE “Tribunal Popular” dedicat a les religions. La intervenció
del filòsof Gustavo Bueno representaria la posició que vaig assenyalar-vos com
hereva de la tradició antireligiosa clàssica que arrencaria en la Il.lustració
—Holbach, Volney, D’Alembert, etc.– i que es perllongaria després de la mà de
l’anticlericalisme decimonònic. La teniu aquí: youtube.com/watch?v=KVk6IWvODA4. També va
intervenir el teòleg progressista Enrique Miret Magdalena, que va defensar la
religió des d’una perspectiva experiencialista, que assigna a allò religiós un
lloc eminentment privat, aquarterat a l’experiència intima espiritual. L’he
penjat a manueldelgadoruiz.blogspot.com/2012/03/enrique-miret-magdalena-al-programa.html. És important,
perquè representa el tipus de religiositat considerada superior i que sol
homologar-se com la més legitima i legitimadora, que permet jerarquitzar
qualsevol actitud religiosa en funció del seu grau de proximitat o llunyania,
sent les seves expressions contràries –a l’altra banda de la respectabilitat–
aquelles que més depenen de manifestacions rituals externes, és a dir d’un
major grau d’extraversió expressiva.
La que més
m’interessa que tingueu present és la del meu col.lega, mestre i amic Alberto
Cardín. Fixeu-vos com ofereix exemples dels tres tipus d’enfocaments que us
plantejava. D’una banda parla de la religió en termes de cerca
d’intel.ligibilitat de l’univers i de l’experiència de la vida –perspectiva
intel.lectualista–; després parlar de la religió com a font de consol
–perspectiva subjectivista o emocionalista–, i com a vehicle de vinculació
social. El teniu a manueldelgadoruiz.blogspot.com/2012/01/20-any-sense-ell-alberto-cardin-al.html.
[La fotografia és la d'un home sagrat reçant a un
santuari de Fashoda, al regne shilluk del sud del Sudan; és de May Ying Welsh i
està presa de www.aljazeera.com]
