dimarts, 5 de març de 2013

Antropologia religiosa - Classe del 18/2/12 - Una proposta tipològica per l'estudi dels fets religiosos segons l'enfocament: intel.lectualistes, emocionalistes, sociologistes


Estic intentant obrir-me pas entre els llocs comuns i el prejudicis que envolten el territori en el que aspirem a moure’ns, sempre a l’entorn d’aquest epígraf complicat d’omplir que estem anomenant “religió”. El més important d’aquesta classe és la proposta de tipologia que us vaig fer a propòsit dels diferents enfocaments d’aquesta nebulosa de fenòmens que estem col.locant sota o al voltant del concepte de “religió”. En primer lloc tenim l’òptica que vaig anomenat intel.lectualista. D’aquesta mena són les explicacions que remeten els fenòmens religiosos a operacions del pensament, és a dir a cobrir un objectiu que és essencialment de tipus cognitiu, relacionat amb la voluntat de comprendre la realitat. Després vaig esmentar les de caire subjectivista, que de vegades vaig designar com emocionalistes o psicologistes, que suposen els fenòmens religiosos com al servei de la satisfacció de mancances o anhels de tipus sentimentals, com les associables a la por, l’angoixa, l’esperança, la incertesa, etc. En aquest capítol caldria incloure aquelles teories que posen la religió al servei de la provisió de sentits, entesos com a vies. Per últim, les perspectives sociologistes són aquelles que primen les funcions cohesionadores que executen les manifestacions religioses, en la mesura que permeten hipostatar l’autoritat i el control socials.

Com a il.lustració d’aquesta tipologia us vaig passar alguns moments d’una entrega del programa de TVE “Tribunal Popular” dedicat a les religions. La intervenció del filòsof Gustavo Bueno representaria la posició que vaig assenyalar-vos com hereva de la tradició antireligiosa clàssica que arrencaria en la Il.lustració —Holbach, Volney, D’Alembert, etc.– i que es perllongaria després de la mà de l’anticlericalisme decimonònic. La teniu aquí: youtube.com/watch?v=KVk6IWvODA4També va intervenir el teòleg progressista Enrique Miret Magdalena, que va defensar la religió des d’una perspectiva experiencialista, que assigna a allò religiós un lloc eminentment privat, aquarterat a l’experiència intima espiritual. L’he penjat a manueldelgadoruiz.blogspot.com/2012/03/enrique-miret-magdalena-al-programa.htmlÉs important, perquè representa el tipus de religiositat considerada superior i que sol homologar-se com la més legitima i legitimadora, que permet jerarquitzar qualsevol actitud religiosa en funció del seu grau de proximitat o llunyania, sent les seves expressions contràries –a l’altra banda de la respectabilitat– aquelles que més depenen de manifestacions rituals externes, és a dir d’un major grau d’extraversió expressiva.

La que més m’interessa que tingueu present és la del meu col.lega, mestre i amic Alberto Cardín. Fixeu-vos com ofereix exemples dels tres tipus d’enfocaments que us plantejava. D’una banda parla de la religió en termes de cerca d’intel.ligibilitat de l’univers i de l’experiència de la vida –perspectiva intel.lectualista–; després parlar de la religió com a font de consol –perspectiva subjectivista o emocionalista–, i com a vehicle de vinculació social. El teniu a manueldelgadoruiz.blogspot.com/2012/01/20-any-sense-ell-alberto-cardin-al.html.

[La fotografia és la d'un home sagrat reçant a un santuari de Fashoda, al regne shilluk del sud del Sudan; és de May Ying Welsh i està presa de www.aljazeera.com]



Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch