La pel.lícula “Los Tarantos” la teniu al youtube
sencera. Rovira-Beleta la va rodar a les barraques que hi havia a Montjuïc i al
Somorostro.
Sobre la poesia de temàtica gitana, a més de la de
Lorca, també Antonio Machado (“La saeta”), Rubén Dario (“La gitanilla”) o Juan
Ramón Jiménez (a “Platero y yo”). Però el més lògic és que utilitzeu el poema
“Somorrostro”, de Blai Bonet, un dels poemes d’ El Evangeli segons un de tants, de Blai Bonet, un escriptor
mallorquí que ja escenefica a aquest barri que hi havia on ara és el Passeig
Marítim, un dels capítols –el tercer– de la seva novel.la Míster Evasió (1967). Hi una reedició recent de El Evangeli segons un de tants (Edicions
62, 2012). Us en copio el poema, per si voleu fer-lo servir per al vostra
catàleg.
Quan aquí una ona irromp damunt la sorra
mai no pots dir que això sigui la platja
de Barcelona que rep cops de mar
a la part baixa. Perquè entre aquestes llaunes,
on no es pot ser ni pobre, Crist fa d’home de la
vida
amb un forat a la mà i un altre a la sabata.
Aquí Jesús de Natzaret no és com un taronger
que va verdenc de cap a la taronja
de ser bo. Va per l’Amargura del Carrer,
mort de pa, demanant un vas de set,
cap a una dona o un home, on l’enclavaran
de cap a peus,
perquè digui les sis o set paraules:
“T’estimo”, “hosti”, “la pasta”,
“ja està tot acabat”,
i el cap li caigui damunt el pit,
i la cara d’avergonyir-se
li caigui de la banda d’estar pàl·lid,
mentre sent que sobre aquesta sorra, mala zorra!,
un home viu mor perquè no té on caure viu,
si no és al mar,
on els nens, que ja diuen hòstia,
silvestrement pixen
davant Déu i les brigades municipals.
Per cert, no us oblideu de les obres que Isidre
Nonell pinta sobre gitanos i el Somorrostro a principis del segle passat.
[La il.lustració correspon al quadre "Barraques del Somorrostro", d'Isidre Nonell, del 1908]
