divendres, 20 de juliol de 2012

"I, malgrat tot, podria funcionar", un article d'Adam Majó, regidor de la CUP a Manresa


I, malgrat tot, podria funcionar

Adam Majó Garriga, regidor de la CUP a Manresa


La gent de la CUP encara estem discutint, i ja està bé, suposo, si val la pena presentar-nos a convocatòries electorarals supramunicipals o si ens hem de quedar, de moment o per sempre, en l’àmbit estrictament local. La gent d’ERC torna a dipositar totes les esperances en el seu nou líder (ja ho van fer amb en Carod i abans amb en Colom) i recentren el seu discurs per mirar de recuperar els vots perduts en direcció a CiU. ICV es refia de les tendències marcades a les enquestes i somia que l’aritmètica parlamentària li permeti donar l’enèssima oportunitat al PSC. A SI mantenen el discurs monotemàtic, però assumint progressivament els referents de l’Esquerra Independentista. I Reagrupament es troba en la disjuntiva de tornar a una ERC que s’assembla una mica més a allò que ells volien o mantenir les mans lliures per establir els pactes que més els semblin convenients (amb la CUP a Girona, per exemple). És un panorama complicat, com sempre, però condicionat en positiu per la llunyania, en principi, de noves convocatòries electorals i, també en positiu, per la difícil situació per la qual està passant el país i la gent que hi vivim, que reclama de les organitzacions polítiques allunyar la mirada del melic i treballar decididament pel canvi de règim.


Enmig d’aquest panorama el nou secretari general d’EUiA, en Josep Joan Nuet, aposta per unir esforços entorn a dos eixos, plantar cara a les retallades i a  les polítiques anti-socials i l’exercici del dret a decidir (demà mateix, si cal) i ho fa, entenc, no només en clau tactico-electoral, que també, sinó amb voluntat real de canvi. I resulta que aquests dos eixos, així com la defensa del territori, són precisament els que defineixen de manera sintètica l’àmbit de la unitat popular al qual pretén dirigir-se la CUP. I resulta, a més, que una candidatura àmplia, amb aquests paràmetres ideològics, amb molt pes de persones independents i moviments socials, amb treball previ de carrer i amb un a mica de sort, no tant sols podria fer el sorpasso al PSC, que ja estaria bé, sinó que podria posar contra les cordes al bloc d’ordre (CiU-PP-PSOE) i forçar la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació que ens permetés escollir entre les dues úniques possibilitats que hi ha damunt la taula: o Regne d’Espanya o República Catalana.

No passarà, ja ho sé. Els interessos de partit i l’atracció fatal que provoquen els llocs alts de les llistes electorals ho impediran. Però tal com està el pati,  qui més qui menys, tots els que tenim una certa capacitat d’influència en l’àmbit que pretén abastar aquesta proposta sabem que tenim l’obligació, com a mínim, d’intentar-ho.

[publicat a naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/4063/malgrat/tot/podria/funcionar. La fotografia de l'entrada correspon a la manifestació d'ahir a Barcelona, és de Ferran Nadeu i està pressa de la portada de l'edició digital d'El Periódico d'avui]




Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch