dilluns, 24 d’agost de 2015

Brutalitats racistes



La fotografia de l'entrada és de Jordi Secall i està obtinguda a Barcelona el juny de 2004, la nit del desallotjament del grup d'immigrants sense papers que s'havien tancat a la catedral, en un moment en el que estava celebrant-se el Forum Universal de les Cultures a la ciutat. Està presa de http://jordisecall.blogspot.com.es/
Aquest article va ser publicat a El Periódico de Catalunya el 2 de febrer de 2002, poc després de la mort de l’equatorià Winston Pacheco a les aigües del port de Barcelona, després d’haver estat agredit pels porters d’una discoteca de Maremàgnum. 

BRUTALITATS RACISTES
Manuel Delgado

Si la versió amb què contem es confirma, la mort d’un immigrant equatorià al Maremàgnum de Barcelona l’altra nit, com a conseqüència de l’acció d’un grup de vigilants jurats i porters de locals d’oci constituiria un episodi més –especialment tràgic en aquest cas– del tracte denigrador que reben certes persones de pell fosca que pretenen accedir a espais semipúblics de Barcelona, tal i com porta denunciant SOS Racisme des de fa temps. Ara bé, l’escandalós del cas no ens hauria d’amagar que el problema de la violència racista es més ample i involucra a instàncies no tan allunyades de les institucions com se’ns vol fer creure de vegades.

Els episodis de violència racista no sempre poden ser associats a conductes individuals o col·lectives catalogades oficialment com a tals, ni carregades a individus o grups propers a la marginació social, com els «matons» professionals o skins. Els darrers informes publicats tant per SOS Racisme com per Amnistia Internacional ens parlen de que la majoria de denúncies per agressions contra persones què, per tenir un aspecte fenotípic diferent del nostre, resulten sospitoses d’haver comés delictes o senzillament de no tenir els seus papers en regla, no són contra particulars sinó contra forces policials en exercici de les seves funcions, sovint aplicant la normativa actualment en vigor en matèria d’estrangeria.

Podrà semblar inacceptable la imatge d’uns goril·les de discoteca apallissant un ésser humà, però més indignants hauríem de considerar la d’uns policies uniformats que estoven els immigrants d’una cua, com hem vist fa pocs dies a Almeria i abans a la pròpia Barcelona. Encara estan fresques les imatges esparverants del 16 d’agost de l’any passat: policies nacionals caçant primer en massa, després poc menys que a llaç pels carrers de Barcelona, a més d’un centenar d’immigrants acampats a la plaça André Meriaux, a més d’algun turista de pell massa obscura, «culpables» tots ells sols de creure que l’espai públic dels països suposadament democràtics era accessible a tothom. La brutal agressió d’uns policies, denunciada per un trompetista de l’OCB fa ben poc, posa de manifest a qui han de témer les persones no suficientment blanques que transiten per Barcelona.

Encara pitjor i més preocupant és el que es possible que succeeixi a l’interior de dependències policials. Al mateix dia que es descobria el cos sense vida de Willson Pacheco a les aigües del port de Barcelona, uns joves antirracistes presentaven una denúncia per la brutal pallissa que afirmaven haver rebut dins d’un centre de detenció d’immigrants a Màlaga. Aquesta darrera notícia no va obtindre a penes ressò en els mitjans de comunicació, què sols tracten les dimensions més melodramàtiques i menys estructurals del fenomen racista. De fet, alguns diaris ni tan sols van parlar-ne.

Els esmentats informes tant de SOS Racisme com d’Amnistia Internacional –ambdós relatius a l’any 2000– recullen un bon nombre de casos de possibles tortures contra immigrants a càrrec de policies nacionals, guàrdies civils i –ves per on– també mossos d’esquadra. Dos d’aquests casos van tenir com a resultat la mort dels presumptes maltractats: un guineà a Las Palmas, al mes de maig, i un magrebí a Ceuta, al desembre. El que les organitzacions antirracistes estan dient què passa dins del centre d’internament de la Verneda no és, en aquest mateix sentit, gens tranquil·litzador. Molts voldríem que alguna d’aquestes càmeres de vídeo la col·locació de les quals tant demanen alguns veïns i què han fet un magnífic paper en relació al succés del pont del Maremàgnum, ens permetessin veure com es tracta als immigrants a l’interior de certes instal·lacions policials, evidentment per desmentir el que les associacions antirracistes insinuen que esdevé allà dins.

En d’altres paraules, deixant de banda la urgència de fer justícia amb el que va passar l’altra nit al Maremàgnum, cal que no oblidem que les brutalitats racistes més greus no són les que protagonitzen els encarregats de la seguretat de les discoteques, sinó les que se’n deriven de l’execució de lleis d’estrangeria incompatibles amb els mínims democràtics que es poden exigir a un país pretesament civilitzat.     




Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch