dilluns, 9 de març de 2015

Recordant-te, Ovidi


No podré dir mai que tu i jo érem grans amics. Erem, això si, camarades al partit i havíem parlat alguna vegada. Tinc un record molt especial de la nit que ens vam reunir a sopar a casa de la ja desapareguda Assumpta Roura, amb en Victor Mora, el novel·lista d’Els plàtans de Barcelona i el creador d’El Capitán Trueno. Me’n recordo especialment perquè a l’endemà havies d’anar al metge a fer-te no sé quines proves de les que el resultat hauria de ser fatal. Poc després et vas morir. Està clar que et coneixia d’abans, de quan anava als teus concerts. Recordo en especial un al gener del 1971, a Nou Barris, a un festival en suport dels obrers en vaga de la Harry Walker.

I una "anèdota". Va ser algun dia de l'any 1977. Jo feia la mili a Alcalà de Guadaira i una penya vam decidir anar a un festival del PCE -acabat de legalitzar- a La Puebla de Cazalla. El presentava Paco Rabal i cantaven, que ara recordi, Teresa Rabal, José Mensese, Victor Manuel, Ana Belén..., i tu. Bé, he dit que actuaves però hauria de dir que havies d'actuar, perque en quan vas sortir a l'escenari i vas intentar cantar una cançó, en quan el públic va sentir que era en català va començar a xiular i escridasar-te. Recordo que va sortir el cantaor Manuel Gerena dient-li a crits al públic: "¡Dejad que cante el compañero!". No ho va aconseguir i vas haver de sortir de l'escenari.

És sols que m’he en recordat de tu i he pensat que és una pena que no hagi més persones com eres tu, amb aquesta grandesa i aquesta generositat i que van haver de pagar amb l’ostracisme i la marginació el pecat imperdonable de mantenir-se fidels a allò per al que ell i tants havíem lluitat i tants havien traït. M’identifico en tot amb tu, però seria ben neci voler comparar-me’n. Milito també a les files del que Alfred Luchetti havia definit, parlant de tu, com anarco-leninisme, però no t’arribo a la sola de les sabates pel que fa a coherència i lleialtat.

O sigui que com a homenatge d’afecte, respecte i enveja, penjo aquest “De l'espai no te'n refies mai" que he agafat dels nostres camarades de l'Ateneu Roig. 

Pensa que hi ha molts que et tenim ben present, Ovidi, fins i tot els que no ho mereixem, aquells que et prenem com a model sols per a trair-lo a cada moment.



Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch