 |
| La foto és de Matt Weber |
Apunts de la classe d'Antropologia Religiosa del 12/2/15
La gènesi de l'antropologia religiosa i algunes definicions de religió
Manuel Delgado
Vaig llegir-vos un fragment de l'"Apologia de Ramon Sabunde", de Montaigne, que està en el segon volum dels seus Assaigs (Edicions 62). Recordeu que va ser aquest principi de "naturalitat" del religiós que portava a Montaigne a preguntar-se sobre si no seria que els elefants també tenien religió, per la manera com aixecaven els seus trompes al cel en senyal d'adoració. La lectura em va servir per explicar-vos el que vaig presentar com la "graella lascasiana", és a dir el principi classificatori que li va servir a Bartolomé de les Casas per reconèixer com a premissa aquest element religiós que, naturalment present en la naturalesa humana, la presència evangelitzadora havia d'atendre adequadament, expulsant o destruint als déus usurpadors -falsos déus, dimonis en general-, i instituint en el seu lloc al veritable Déu. Aquesta perspectiva està recollida d'un llibre de Serge Gruzinski i Carmen Bernard que es titula De la idolatria. Una arqueologia de les ciències religioses (FCE).
Vaig llegir-vos un fragment de l'"Apologia de Ramon Sabunde", de Montaigne, que està en el segon volum dels seus Assaigs (Edicions 62). Recordeu que va ser aquest principi de "naturalitat" del religiós que portava a Montaigne a preguntar-se sobre si no seria que els elefants també tenien religió, per la manera com aixecaven els seus trompes al cel en senyal d'adoració. La lectura em va servir per explicar-vos el que vaig presentar com la "graella lascasiana", és a dir el principi classificatori que li va servir a Bartolomé de les Casas per reconèixer com a premissa aquest element religiós que, naturalment present en la naturalesa humana, la presència evangelitzadora havia d'atendre adequadament, expulsant o destruint als déus usurpadors -falsos déus, dimonis en general-, i instituint en el seu lloc al veritable Déu. Aquesta perspectiva està recollida d'un llibre de Serge Gruzinski i Carmen Bernard que es titula De la idolatria. Una arqueologia de les ciències religioses (FCE).
Al capdavall el que m'interessava aclarir era la pròpia genealogia de la disciplina, que us vaig situar a la problemàtica associada a l'expansió colonial europea durant el Renaixement i la necessitat de legitimar-la com instrument d'evangelització, el que requeria la estatuació dels colonitzats com a éssers humans als quals era possible i necessari adoctrinar. Per a això va haver de establir una premissa que expliqués com aquesta tasca cristianitzadora era viable per l'existència d'una dimensió vacant en els pobles a sotmetre: la religiositat, és a dir el factor d'expectància davant una transcendència salvadora. Com fos que aquesta expectació no podia haver establert mitjançant la Revelació, és a dir per la recepció fins aquell moment del missatge redemptor de Crist, aquest lloc buit i disponible havia estat usurpat per dimonis o falsos déus, que era a qui els indígenes americans , confosos, estaven rendint culte.
Vaig llegir-vos dues definicions, fent-vos notar fins quin punt servirien per ser aplicades a tota ideologia en general. Pierre Bourdieu, 1971: “La religió és una llengua, és a dir un instrument de comunicació i un instrument de coneixement o, més exactament, com un mèdium simbòlic a la vegada estructurat (així doncs susceptible d’una anàlisi estructural) i estructurant, en qualitat de condició de possibilitat d’aquesta forma primordial de consens que és l’acord sobre el sentit dels signes i sobre el sentit del món que permeten construir”. Això és de l’article “Génesis y estructura del campo religioso”, dins Relaciones, vol. XXVII, núm. 108 (2006). I Clifford Geertz: “La religió és un sistema de símbols que obra per a establir vigorosos, penetrants i duradors estats anímics i motivacions en els homes, formulant concepcions d’un ordre general d’existència i revestint aquestes concepcions amb una aureola d’efectivitat tal que els estats anímics i motivacions semblin d’un realisme únic”. Això és de l’article “La religión como sistema cultural”, dins La interpretación de las culturas (Gedisa).
També és famosa la definició de John Milton Yinger: "Sistema de creences i pràctiques per mitjà les quals un grup de persones afronta els problemes últims de la vida humana. Problemes relatius a la mortalitat, el sofriment i la injustícia humans; a la necessitat d'infondre significat i coherència intel·lectual a la vida humana; i a la importància crucial de mantenir els preceptes i models morals de la vida social". Això ho teniu a The Scientific Study of Religion (McMillan).
El problema es que aquestes definicions, com vaig subratllar-vos valen igualment per qualsevol altre ideologia laica, la qual cosa les invalida en bona mesura, a no ser que diluïm la religió en l'àmbit de les conviccions doctrinals mundanes o d'aquells sistemes de pensament que instal·lin la transcedència en l'horitzó històric. Una cosa per l'estil passa amb les definicions que col·loquen la religió en l'esfera de les relacions amb el sobrenatural o el sobrehumà, car no suporten el pes de la comparació històrica o cultural, en tant sols la nostra tradició cultural reconeix conceptes com a "humanitat" o "natura", i per tant i per extensio, "sobrehumanitat" o "sobrenaturalesa".
Així doncs, i de manera operativa en relació al camp de l'assignatura, acceptarem una definició de religió que remeti a l'àmbit de les relacions socials amb instàncies, entitats o personalitats culturalment pautades com determinants, però invisibles, amb les que s'estableixen diverses formes de comunicació i intercanvi.