 |
| La Gran Via de Madrid, 1929 |
Missatge obert a Albert Sánchez Piñol
SOBRE ORTEGA I LES MASSES DE CLASSE MITJA
Manuel Delgado
És sols una consideració sobre aquella referència que vaig fer al facebook sobre la perillositat de les masses de classe mitja segons Ortega y Gasset. Ès que el tema m'és molt interessant en general, vull dir el del pànic lliberal a la irrupció de les masses a la història, acompanyant sobre tot el fenòmen urbà. Vull dir la incompatibilitat de les masses amb el projecte de la democràcia representativa, determinada per la primacia de l'individu. De fet, tota la tradició republicà-liberal del XIX aprofita la mínima oportunitat per expressar la seva desconfiança cap a aquest nou ens polític col·lectiu que ha irromput en escena amb força a les ciutats. Penso en l'aversió que sentien cap al populatxo teòric fonamentals per al pensament liberal com Tocqueville o John Stuart. I el mateix per Mosca, Pareto, Robert Michels, Scheller, T.S. Eliot ...
Sens dubte l'obra més coneguda d'aquesta línia de pensament és La rebelión de la masas, publicada per Ortega i Gasset el 1917, en què el pensador desenvolupa la seva incomoditat davant l'abigarrament humà que coneix la vida a les ciutats, la gentada que es aglomera arreu i ho envaeix tot, sense opinió, sense criteri, però que, paradoxalment, rep la possibilitat d'imposar els seus capritxos com a forma de govern. Per massa no entén Ortega només les multituds entremaliades, sinó, en general, la púrria indiferenciada de persones sense opinió ni voluntat pròpies. Mira el que diu: "La masa es el conjunto de personas no especialmente cualificadas. No se entienda, pues, por masas sólo ni principalmente las 'masas obreras. Masa es el 'hombre medio'. De este modo se convierte lo que era meramente cantidad –la muchedumbre– en una determinación cualitativa: es la cualidad común, es el mostrenco social, es el hombre en cuanto no se diferencia de otros hombres, sino que repite en sí un tipo genérico". Això està a la pàgina 117 de l'edició de 1977 d'Espasa-Calpe.
Aquesta proclamació de que no parla de les masses levantisques és més aviat relatiu. Tot i que Ortega insisteix que les masses a què al·ludeix no són les que vénen protagonitzant vagues i mobilitzacions a tot moment, sembla contrastat que en el moment en què comença a escriure sobre el paper de les masses està impressionat per els esdeveniments de l'anomenat trienni bolxevic a Andalusia. és a dir entre 1917 i 1919, que el filòsof advertia com l'anunci d'una imminent revolució social al sud d'Espanya.
Això de les masses de clase mitja no ho diu a La rebelión de las masas , sinó al segon capítol de La España invertebrada, el llibre on justament s'exclama devant del que aleshores i ara es coneix com "el auge de los nacionalismos" i el creixement de tendències disgregadores i separatistes. Aquest part es titula —"El imperio de las masas"—, on Ortega reconeix que les masses que l'espantaven no son les proletàries, sinó, com et deia, les de classe mitja. Mira el que diu a a les pàgines 102-103 de l'edició d'Espasa-Calpe del 1972: "Pues bien: en España vivimos hoy entregados al imperio de las masas. Los miopes no lo creen así porque, en efecto, no ven motines en las calles ni asaltos a los Bancos y ministerios. Pero esa revolución callejera significaría sólo el aspecto político que toma, a veces, el imperio de una masa social determinada: la proletaria. Yo me refiero a una forma de dominio mucho más radical que la algarada en la plazuela, más profunda, difusa, omnipresente, y no de una sola masa social, sino de todas, y en especie de las masas con mayor poderío: las de clase media y superior."
Res, que em venia de gust comentar-t'ho.