divendres, 12 de febrer de 2016

ESCOPOFÍLIA. Any 13. Sessió 173. DISSABTE, 13-2-16, 19,30 h.

"Los chicos del barrio" (1982)
Perdoneu el retard de detallar-vos el programa de la Reina d'aquest dissabte, però ha estat una setmana d'infart. Recordeu: demà, dissabte, 13, a les 19,30, a Bolívar, 10; a Vallcarca.

Demà repetiré un experiment que ja vaig fer fa temps amb la banda sonora de "Pulp Fiction".O sigui, agafar els temes que surten a la peli i buscar enregistraments televisius i així de cadascun, a càrrec dels seus respectius intèrprets. En aquest cas he triat GOOD MORNING, VIETNAM, dirigida per BARRY LEVINSON el 1988. Música de la segona meitat dels 60: Martha and the Vandellas, The Beach Boys, The Mindbenders, The Searchers, James Brown, Wayne Fontana, Perry Como... Cosa buena.

D'entrada un document ben interessant, LOS JÓVENES DEL BARRIO, un testimoni excepcional del que era la vida al barri de Canyelles a principis del anys 80. Té interès com a document sociològic, però també com exercici de memòria per recordar com era el peu nord de Collserola abans de la construcció de les rondes. El vídeo el van fer LUISA ROCA i ALBERT ESTIVAL el 1982. Ben interessant. De debò.

Un parell de coses que no van cabre a la darrera sessió. Primer, un documental que no està a la xarxa i que mereix la pena. El va fer Paisatge Urbà de l'Ajuntament de Barcelona per commemorar l'aniversari de la campanya del "Posa't guapa". És del 2010 i el van titular ENTRE LA BÈSTIA I LA BELLA. Està bé perquè permet recordar qui i en quins termes va inventar el "model Barcelona" i quin concepte de ciutat hi havia darrera. Es titula ENTRE LA BÈSTIA I LA BELLA, i el van fer BETTY LLOBERA i FRANÇOIS F. MORIN al 2010.

L'altra cosa és UN DIA PERFECTO, de FERNANDO LEÓN. Bonissima. Amb actors superconeguts, com BENICIO DEL TORO o TIM ROBBINS. Passa a la guerra de Bòsnia i em va agradar molt. És d'ara. La van estrenar l'any passat.

I un gran clàssic: FURY, la primera pel·lícula que fa FRITZ LANG als Estats Units, després de fugir d'Alemanya. De 1936. És una magnifica i ben eloqüent il·lustració de les teories de l'anomenada "psicologia de masses", a propòsit de la naturalesa irracional de les masses desfermades, però també una anàlisi sobre certs aspectes negatius de la societat nordamericana que a Lang li recordaven l'Europa de la que havia escapat. Obra mestra, sens dubte. Posaré l'escena del linxament.

Tinc un interès particular per la manera com es reflecteix la modernització d'una ciutat com Buenos Aires. La codirecció amb Bernat Castany de la tesina sobre Oliverio Girondo de Federica Pesce encara el va intensificar més. Ha estat aquesta noia la que m'ha passat LOS MUCHACHOS DE ANTES NO USABAN GOMINA, que testimonia molt bé aquella època, la de l'esplendor de la calle Florida. La va dirigir un dels pioners del cinema argentí, MANUEL ROMERO (1937).

Mireu quina joieta he trobat. Es titula LE RUTE DU BONHEUR, una coproducció italo-francesa, dirigida per MAURICE LABRO i GIORGIO SIMONELLI (1953). És un argumentet que dona peu a una successió d'intervencions musicals a qual més genial. Imagineu-vos: Louis Armstrong, Aimé Barelli, Juliette Gréco, Félix Leclerc, Luis Mariano, Yves Montand, Teddy Reno, Django Reinhardt..., i més. El problema és a veure quines trio. Una delícia.

ADOLFO ARISTARAIN, és sens dubte un dels directors xilens més coneguts i reconeguts. Aquesta és una de les seves millors pel·lícules: LUGARES COMUNES, del 1988. Penso posar-vos la darrera lliçó del professor, que està molt bé i que podria ser la meva quan em toqui. El dia 9 vaig fer 60 anys, o sigui que m'hi acosto.

Sóc fan total de QUENTIN TARANTINO. M'encanten aquestes seqüències llargues, amb diàlegs interminables i absurds, tipus el de la propina del principi de "Pulp Fiction", sobre si se li ha de donar propinar a la cambrera. Mire'm l'escena del bar a INGLORIOUS BASTARDS (2009)? A què és absolutament delirant? L'adoro.

Què interessant la història d'aquesta peli. Aparentment, RED SCORPION, dirigida per JOSEPH ZITO (1988), és una mena de variable africana de "Rambo". Ho és, però és molt més. És un engendro que va produir un dels tipus més repugnants, sinistres i detestables que ha produït la política nord-americana: Jack Abramoff, un empresari ultrareaccionari que va acabar a presidi per mafiós i que es va veure involucrat en el més brut de la societat dels Estats Units. La llista de malifetes que li pot ser atribuïda és copiosa i us recomano que busqueu informació sobre aquest tipus i us fareu una idea de la seva calanya. Un mal bitxo. Doncs bé, aquesta pel·lícula narra la història d'un soldat soviètic destinat a Àngola per combatre al servei del govern del MPLA, que descobreix la maldat comunista i s'acaba alienant a favor de l'UNITA, el grup pro sudafricà i pro nor-damericà, dirigit pel sanguinari Jonas Savinbi, del que la peli en fa l'elogi.

Quina gran pel·lícula es SEVEN, dirigida per DAVID FINCHER (1995). Una obra mestra, sens dubte. Molts l'haureu vista. Segur que no us fa res retre homenatge a la seva escena final. Grandioses la pel·licula i l'escena.

I més coses, com sempre.

Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch