dimecres, 9 de desembre de 2015

ESCOPOFÍLIA. Especial fi d'any. Divendres, 11/12, 21,30

"Gitanos sin romancero", Llorenç Soler (1976)
D'entrada una cosa d'un documentalista del que n'hem vist alguns treballs seus, el LLORENÇ SOLER. Aquest és un curtmetratge ben interessant que va fer el 1976. Val la pena. És una mena de reportatge sobre unes famílies gitanes que són instal·lades en uns habitatge que va per ells en César Portela, que és un arquitecte representatiu del racionalisme arquitectònic espanyol. O sigui, una reflexió sobre la relació entre una comunitat gitana i un determinat model d'arquitectura. Es diu la peli GITANOS SIN ROMANCERO.

Ara me n'adono que al programa he ficat que YOU AND ME és de King Vidor. Està malament. Volia dir FRITZ LANG. Vaya fallo. Ho sento, És del 1938 i l'he triat perquè hi ha algun  tema del gran KURT WEILL —ja sabeu, el músic de les obrer de Bertolt Brecht— que m'agradaria compartir amb vosaltres.

LA GUERRE EST FINIE, és una de les millors pel·lícules d'ALAIN RESNAIS. Es va estrenar el 1966. Parla d'un militant del PCE -YVES MONTAND- exiliat a Paris que ha de fer constants missions clandestines travessant la frontera per donar instruccions a l'organització del partit a l'interior. Val la pena perquè hi ha un grapat de coses que permeten entendre que va passar després amb el PCE, amb la seva complicitat amb aquella estafa anomenada "transició".

El nostre racò friki l'omplim amb una producció ghanesa especialment delirant:
ANANSE 2, dirigida pel mai decepcionant ROCKSON EMMERSON (2012). Anansi és certament una divinitat africana que es mostra com un home-aranya, la qual cosa implica que la seva encarnació hagi acabat assumint la disfressa de Spiderman. De bojos. Ja veureu.

Impressionant aquest LOS OLVIDADOS, de LUIS BUÑUEL (1950), indispensable per als que estiguin treballant en temes d'exclusio social, en especial en tema de joves "descarriats". Un problema triar quins moments de la pel·lícula us poso, perquè hi ha un grapat de sublims.

Fa pocs dies es va complir l'aniversari de l'enterrament de DURRUTI a Barcelona, el 23 de novembre de 1936. Havia mort uns dies abans al front de Madrid en circumstàncies mai aclarides del tot. He pensat que podríem mirar sencer el documental que es va fer del seu sepeli, que va ser una gran demostració de pesar popular.

S'acaba de morir JAIME CAMINO. Un dels seus temes va ser la guerra civil i sobre ella va fer algunes pel·licules memorables. Us paso algun moment de la menys coneguda i per mi de les més interessants, ESPAÑA OTRA VEZ, del 1969. És sobre un brigadista nord americà que torna a Barcelona i reflexiona sobre el que va significar per a ell venir a lluitar a una guerra que no poder sentir aliena. Surten imatges de la ciutat que vosaltres no recordareu, però jo si. Per exemple, els troleibusos. 

L'altra dia vaig anar a veure la darrera de STEVEN SPIELBERG, la del "Puente de los espías", amb guió dels Coen, i em reafirmo en l'apreci de l'immens talent d'aquest home. Fins i tot les seves pel·lícules considerades "menors" tenen coses precioses. Per exemple, va haver gent a la que no li va agradar WARD OF THE WORLDS, del 2005. Val. Però us demanaria que us fixéssiu amb alguns moments suprems: el tren en flames, la pluja de roba, la batalla a l'alba... Son d'una bellesa insultant.

Jo no sé si coneixeu qui van ser Las Poquianchis. Van ser quatre germanes que regentaven burdels a Guanajuato i Jalisco i que al llarg de catorze anys van assassinar a desenes de prostitutes, clients i bebès. Se'ls van atribuir 91 crims, però sembla que la xifra real podria arribar als 150. La història és esgarrifosa, però ens informa de com i perquè ha funcionat fins ara mateix el feminicidi que pateix Mèxic des de fa anys. Es va fer una pel·lícula: LAS POQUIANCHI, dirigida per FELIPE CAZALS el 1976.

Qui ens anava a dir que el director d'aquesta pel·licula nadalenca amb que acabarem la sessió de divendres acabaria sent un dels més cotizats del moment i el que fa films de més pressupost. És diu PETER JAKSON i l'entranyable pel·lícula de la que veurem alguns moments —els més tendres— es diu BAD TASTE. De l'etapa australiana del director, estrenada 1987. Segur que us farà plorar.

Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch