dissabte, 15 d’agost de 2015

Cosmologia i cosmovisió

La foto està presa de justpictures.es/
Comentari per Meritxell Caparrós, estudiant del Màster d'Antropologia i Etnografia de la UB

COSMOLOGIA I COSMOVISIÓ
Manuel Delgado

Cosmologia seria el coneixement que un grup humà te de l'estructura del món. Com correspon al seu origen al pensament grec i a l'escolàstica, prové de κόσμος, món en ordre, i de λογια, discurs. En antropologia s’associa als estudis sobre la manera com determinats grups organitzen de forma lògica l’univers. És un terme que en antropologia podríem associar a una perspectiva molt determinada per la influència de Durkheim i Mauss, sobre tot a partir de l’article sobre les taxonomies primitives de les que vam parlar a classe. Un exemple d’estudis sobre cosmologia. Així, per reprendre exemples plantejats a classe, podríem parlar de la cosmologia canaca o la cosmologia dogon per referir-nos als treballs clàssics de Leenhardt o Griaule respectivament. Diríem que la cosmologia és l’ordenació lògica del món que cada societat te. 

M’aturaré més en la qüestió de la cosmovisió, associable a una perspectiva de tipus fenomenal i culturalista en la que hem entrat tot i que aprofito per ampliar ara. La cosmovisió és el conjunt d'opinions i creences que conformen la imatge o concepte general del món que té una persona, època o cultura, a partir de la qual interpreta la seva naturalesa i tot allò que existeix. Etimològicament, prové de la paraula alemanya Weltanschauung (de Welt, "món" i anschauen, "observar"). S’associa en antropologia a la manera com un grup humà entèn, interpreta, viu, veu el món i que és el que el singularitza, car implica un seguit d’afirmacions cognoscitives estructuradores de l’experiència que els individus tenen de la vida. La matriu del terme és inequivocament romàntica i idealista, vinculada a les definicions romàntiques de cultura, com a forma de pensar d’un poble. Parlem aquí de creences, que s'apliquen a tots els camps de la vida, des de la política, l'economia o la ciència fins a la religió, la moral o la filosofia. Serveix per caracteritzar una comunitat en oposició a d'altres.

En antropologia, la idea de cosmovisió és sens dubte una més de les herències conceptuals que el fundador de l’antropologia cultural nord-americana, Franz Boas, rep de Wilhem Dilthey. És aquest el que parla de visions o concepcions del món. Mira de trobar un llibre seu que es Teoría de las concepciones del mundo, del que tinc una edició antiga a Revista de Occidente. Imagino que Alianza l’haurà reeditat. En català tenim una versió de Hermeneútica, filosfia, cosmovisió, publicada per Edicions 62.

Les visions del mon apareixen, segons Dilthey, com a resultat de l’acumulació d’experiències vitals que han permès als subjectes posar a prova l’eficàcia dels vincles que els uneixen amb el món, com també llur capacitat de donar-se solucions explicatives davant l’enigma de la vida. En les seves expressions considerades superiors per Dilthey, aquestes visions del món construeixen sistemes reductius que transformen l’inconcebible en una cosa més clara. Un d’aquests sistemes és la ciència, l’aspiració principal de la qual és conèixer ; però també ho són la religió o la poesia, que el que cerquen és comprendre. Les visions del món incorporen una complexió o connexió unitària i estructurada, en la qual, partint d’una determinada imatge del món, són decidides les qüestions relatives al significat de la vida i, a partir d’aquestes, tots els principis des dels quals s’orienta la conducta humana. Aquesta imatge del món és d’on extreu l’orientació de la voluntat ; és la font de la fermesa, l’eficàcia, el domini, la validesa universal. En aquest àmbit, el religiós es podria definir com l’”eficàcia del sobrenatural”, és a dir, aquella virtut de procedència suprasensible que atorga una carta de naturalesa religiosa a les persones, als objectes, als llocs o a les situacions que la posseeixen.

Per tant, et proposo una definició: complexió unitària i estructurada que resulta de l’acumulació d’experiències vitals que han permès als subjectes posar a prova l’eficàcia dels vincles que els uneixen amb el món i donar-se solucions explicatives davant l’enigma de la vida i des de la que s’organitzen les qüestions relatives al significat de la vida.

Per entendre’ns, la noció de cosmologia és més pròpia d’una tradició antropològica de matriu durkheimniana, inseparable de les seves teories sobre els sistemes de representació i conceptualització, mentre que la idea de cosmovisió la trobaràs més aviat a les produccions de l’antropologia cultural americana, sempre molt determinades per la influència de Franz Boas i, a través seu, de l’idealisme alemany que ell contribueix a introduir a la seva base.



Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch