dijous, 14 de maig de 2015

ESCOPOFÍLIA - Reina d'Àfrica.- Sessió 127 - Dijous 14-5-2015

"Vidrios partidos", Víctor Érice (2012)
Sol coincidir-se que en VÍCTOR ÉRICE ha fet poques coses, però que totes són joies. I trobo que és veritat. Us convido a veure'n una de les darreres: l'episodi que dirigeix a l'obra col·lectiva "Centro histórico", que se li va a encarregar a ell i a tres directors més —Pedro Costa, Kaurusmiki i Manoel de Oliveira— amb motiu de la capital cultural europea concedida a Lisboa l'any 2012. El tema és la memòria dels obres d'una gran fàbrica tèxtil que hi havia a Lisboa, Rio Vizela,  que, en ser tancada i quedar abandonada a principis dels 2000, va rebre de la gent el sobrenom de la "fàbrica dels vidres trencats". Per això l'episodi es diu VIDRIOS PARTIDOS.

Vet aquí una de les pelis ben curiosa: LIQUID SKY, dirigida per  SLAVA TSUKERMAN (1982), una mena d'al·lucinació el tema de la qual és la d'uns alienígenes ionquis en busca de droga a Nova York. Sens dubte, una de les pelis més rares de la història del cinema d'ovnis i potser de la història del cinema a seques.

Quan un dia s'acabin la Reina i les escopofílies haurem de repassar totes les coses que no s'han vist al llarg de tots els anys de la seva existència, que aviat seran tretze. Per exemple: hem rendit prou homenatge al talent de JEAN COCTEAU? Per prevenir-nos d'aquest autoretret relatiu a les grans absències, fem-li un cop d'ull al seu LA SANG D’UN POÉTE, del 1932, una mena d'assaig autobiogràfic molt deutor del surrealisme, un moviment en relació al qual aquest home mantingué una posició heterodoxa, peró fonamental.

Us presento a un dels personatges més genials i estrafolaris de la història de la conquista d'Amèrica pels espanyols, a l'alçada de zumbats com Lope de Aguirre. Parlo d'Álvar Núñez Cabeza de Vaca, que va explorar bona part del que avui són els Estats Units. Com sabreu, aquest home va anar a Nord-americà en busca de la Font de l'Eterna Jovenesa, va viure una sèrie d'avatars i va acabar passant-se vuit anys entre els indis carancaguas, convertit al final en un prestigiós xaman. Aquesta fase de la seva aventura americana va quedar palesada en una pel·lícula mexicana: CABEZA DE VACA, dirigida per NICOLÁS ECHEVARRÍA (1991), amb JUAN DIEGO fent el paper de conquistador conquerit.

Ja sabeu que l'anticlericalisme i la iconoclàstia contemporànies són el meu tema favorit, sobre el que vaig fer la meva tesi i he publicat diverses coses. Per això vaig trobar ben interessant una pel·lícula recent: UN DIOS PROHIBIDO, dirigida per PABLO MORENO (2013). És una pel·lícula produïda per l'ordre del Missioners Claretians que narra la mort de 51 d'ells a Barbastro a mans de gent de la CNT. És interessant, perquè reflecteix la perspectiva de les víctimes i, per extensió, de l'Església, que és al capdavall qui encarrega el film. Que cadascú pensi el que trobi adient, però trobo que mereix la pena veure com es representen esdeveniments com aquest des del punt de vista dels "altres". En particular, passaré el moment en que entra en escena en Durruti.

Les darreres sessions estic passant coses de l'època daurada del cinema rus de l'època muda. Demà al vespre li toca a ARSENAL,  del gran ALEXANDER DOVZHENKO (1929). Increïble. Jo trobo que no s'ha aconseguir superar la intensitat visual del cinema de muntatge soviètic.

Voldria que miréssim alguna cosa del cinema d'acció ugandès. Que us hi jugueu que d'ací poc es generarà un corrent friki que elevarà aquest cinema al rang de clàssic i traficarà amb les seves produccions més delirants. Atenció als efectes especials, que són realment especials. La peli es diu WHO KILLED CAPTAIN ALEX?, i la va dirigir al 2010, NABWANA I.G.G. (?).

No sé si heu vist la primera versió en dibuixos de "El Señor de los Anillos", o si n'heu sentit a parlar del Gato Fritz o si coneixeu "Cool Word", que aquí es va titular estúpidament "Una rubia entre dos mundos". Doncs bé, totes aquestes coses son obra del talent de RALPH BARKSHI, un dels grans protagonistes del cinema d'animació, que al 1981 va fer aquest AMERICAN POP, un repàs de la història de la música lleugera nord-americana del segle XX..., en dibuixos. m

 A la Reina tenim un afecte especial per JOAQUIN JORDÀ, perquè era un bon amic i va venir més d'un cop a presentar coses seves. Com sabeu, la seva darrera etapa es va dedicar al documental, però va fer un retorn a la ficció —tot i que ell no creia en la diferència entre ficció i documental— amb UN COS AL BOSC, estrenada al 1996. Em fascina aquesta pel·lícula, que sembla una de les típiques de "a veure qui és l'assassí", però que introdueix elements desconcertants i absolutament genials. El primer: ROSY DE PALMA fent de guàrdia civil lesbiana i sàdica que desemmascara la hipocresia de la burgesia local a un poble de la Catalunya profunda. Si no fos perquè es van estrenar al mateix temps, hagués apostat a que els Cohen s'havia inspirat en aquesta pel·lícula d'en Jordà per fer "Fargo".

 Tots/totes sabeu què va passar amb José Antonio Lasa y José Ignacio Zabala. Els va segrestrà la Guàrdia Civil, que els va torturar i després assassinar l'any 1983. Una altra mostra de com les gasta la Benemèrita. En recordeu-vos de coses que hem vist a la Reina, com "El crimen de Cuenca" o "El caso Almeria". Aquesta es una peli estrenada l'any passat i dirigida per PEDRO MALO, que es titula LASA Y ZABALA i que explica com va anar el cas i el paper que hi van jugar elements com el general Galindo o el delegat del govern a Donosti, del PSOE. La peli és dura, però hi ha coses que s'han de saber i també, tot i que sigui dur, de veure.

I els previsibles extres imprevistos.
Ara pues, fins dijous.


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch