dilluns, 19 de gener de 2015

La darrera aparició de Xavier Cugat. Amb Mary Santpere a "La vida en un xip" (octubre de 1990)


Cap allà la primera meitat dels anys 90 en Joaquim Maria Puyal va convidar-me algunes vegades a “La vida en un xip”, un programa de TV3 de més de dues hores de debat i amb públic que a hores d’ara seria senzillament impensable. Crec que era un exemple de bona televisió, popular, amb la seva dosi d’espectacle, però d’un gran dignitat, on es podien dir coses i els temes ben seriosos i de servei públic es combinaven amb d’altres de més lleugers.

A aquests darrers pertanyia el que es va dedicar a les sogres. Entre els convidats hi havia dos personatges realment destacats i jo diria que –si més no quan els vaig conèixer– entranyables de la cultura popular: Xavier Cugat i Mary Santpere. Mary Santpere havia estat una de les reines del vodevil còmic i de la comèdia cinematogràfica al llarg de més quatre dècades i en Cugat s’havia acabat domiciliant de manera fixa a una habitació de l’Hotel Ritz després d’haver estat una de les estrelles fulgurants del cinema musical a Hollywood. Aquella nit –la del 5 d’0ctubre de 1990– en Puyal va acomodar a Mary Santpere i en Xavier Cugat junts al plató. En presentar-los va desencadenar una simpàtica xerrada entre tots dos que és la que he retallat i he penjat al youtube. Va ser un moment maco, perquè tots dos eren monstres del món de l’espectacle i era certament un espectacle veure’ls un al costat de l’altre fent broma. 

Segurament tots eren conscients que tots dos eren grans i un dia o altre ens haurien de deixar. L’actriu, en efecte, va morir el setembre de 1992 a Madrid d’un atac de cor a un avió del pont aeri. El destí va ser molt més impacient amb en Xavier Cugat, que va morir uns dies més tard a la Clínica Quirón de la malaltia coronària que feia temps que arrossegava. Va ser el 27 d’octubre, és a dir a penes uns dies després d’aquella aparició a TV3. Vagi doncs el testimoni del que fora la darrera aparició pública de Cugat, el pare o si més no el gran popularitzador del mambo i la música d’Ernesto Lecuona, que el cinema immortalitzar al costat d’Esther Williams i sempre amb el seu chihuaha al braços. 

Sempre repeteixo l’ambivalència dels sentiments que experimento quan evoco aquella etapa “mediàtica” meva. No puc deixar de guardar un gran record de lo bé que m’ho vaig passar, de la meva amistat amb en Puyal i la meva gratitud per haver-me permès tenir a prop i poder parlar amb éssers quasi mitològics que per mi i per tants altres eren Mary Santpere i Xavier Cugat.

Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch