dissabte, 27 de desembre de 2014

La perseució nazi contra els testimonis de Jehovà. "Purple Triangle", de Martin Smith (1991)



L'any 1996 vaig veure'm compromès en la commemoració de la Nit dels Vidres Trencats, el pogrom de la nit del 9 al 10 de novembre de 1938 que es considera l'inici de la persecució nazi contra els jueus. Crec que el nucli de l'organització corria a càrrec del Consell de la Joventut de Catalunya. Es tractava d'un acte públic que havia de fer-se al CCCB i que havia de seguir amb una processos d'espelmes de la plaça dels Àngels a la plaça Sant Jaume. Recordo que en un cert moment els que estàvem muntant havíem de preparar el programa de les intervencions al CCCB, que representa que havien de ser representats dels diferents col•lectius que havien patit l'extermini nazi. Vàrem contactar amb la comunitat jueva ¬–de fet la Fundació Baruj Spinoza n'era una de les organitzadores de l'acte–, amb organitzacions gaig, amb el Memorial dw Manthaüssen de republicans espanyols, amb associacions de minusvàlids... Recordo que en un cert moment del preparatius se'm va acudir proposar que convidéssim als testimonis de Jehovà. La meva proposta recordo perfectament que va causar una notable torbació en els presents a la reunió. Ningú ho va tenir clar. Com podíem convocar una organització religiosa titllada de secta perillosa o, simplement, una organització religiosa que "desmereixia" la llantó de l'acte i fins i tot qüestionava la seva congruència ideològica.

Aleshores em vaig plantar. Recordo que vaig expressar que si es convidava als testimonis de Jehovà jo m'apeava dels preparatius. En aquell context, la meva amenaça era greu perquè se suposava que la meva presència era estratègica, just perquè representava l'exposició en el marc de la qual s'havia de fer l'acte, que era "La ciutat de la diferència", que en el aquell moment s'exhibia al CCCB. Finalment, i de mala gana, van acceptar el que era, de la meva banda, una autèntica imposició.

La feina va ser meva per aconseguir que els testimonis de Jehovà acceptessin la invitació. Vaig trucar-los i vaig veure que tenien una franca desconfiança a que allò fos un parany. Estaven tips que els truquessin de mitjans de comunicació per a que d'alguna forma encarnessin, de cara a l'espectacle mediàtic, el que se suposava que eren: fanàtic indesitjables que, entre altres expressions de ceguesa dogmàtica, deixaven morir als seus fills abans que accedir a un transplantament o a un simple transfusió de sang.


Per fi van accedir i van tenir el lloc un l'acte que havien preparat. Els altres organitzadors van imposar que fossin els primers en parlar, per a que la seva presència fos el menys rellevant que fos possible.


Crec que em van agrair la defensa que d'ells vaig fer i em van regalar un seguit de vídeos on es relatava el seu holocaust particular. Milers de testimonis van perdre la seva feina i els seus bens, van ser detinguts i finalment moltíssims d'ells van acabar a les cambres de gas nazis. I el més significatiu és que aquesta gent va ser l'única que hagués pogut salvar la pell, sols amb renegar de les seves conviccions religioses. Un dels vídeos que em van passar és aquest "Purple Triangle", dirigit per Martin Smith el 1991, on es narra l'odissea d'aquest grup religiós sota el nazisme a través de la història d'una família.


Recordo que quan era petit i vivia a Can Drapaire, hi havia uns veïns, crec que al 6é 1a. que eren testimonis. Recordo que quan ens el trobàvem a l'escala em deien que el seu fill, que vivia amb ells i amb el que em creuava de tant en tant, havia estat a la presó per negar-se a fer la mili. Realment som injustos. Hem fet l'elogi merescut dels xavals que fins la dècada dels 80 van sacrificar la seva llibertat per negar-se a fer el servei militar. En canvi, aquesta valoració de l'objecció de consciència no recordo que mai reconegués l'heroisme del miler de testimonis de Jehovà que van acabar empresonats per aquesta mateixa causa. Vagi aquesta repesca en honor seu.



Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch