dimarts, 16 de setembre de 2014

ESCOPOFÍLIA - Dijous 18 de setembre de 2014

Vinga, som-hi! Comencem la 12a. temporada. Deu ni do, com passen els anys. Però si la Reina aguanta, nosaltres també.

D'entrada, una simfonia urbana deliciosa, RAPSODIA EN BOGOTÁ, d'en JOSÉ MARÍA ARZUAGA (1963). Una maravella; de debó. Amb música de Gershwin. Jo tinc la certesa que Woody Allen s'hi va inspirar en aquest curt per la primera seqüència de "Manhattan", que de fet arrenca com la típica simfonia urbana amb els primers moviments arran de l'alba.

Després algun trocet de BARRIOS BAJOS, una de les poques pel·lícules dramàtiques que va produir durant la guerra el  Sindicato de la Industria del Espectáculo (S.I.E. Films), una filial de la CNT. És interessant sobre tot pels exteriors als carrers de Barcelona, que ningú diria que estava sent bombardejada en aquells moments. Representa que l'acció esdevé al Xino, molt en la línia del que explica l'amic Miquel Fernandez -un dels nostres dj- al llibre que està a punt de sortir sobre aquest barri. "Matar al Xino" és diu. Jo n'he llegit les proves i és genial. El va dirigir en PEDRO PUCHE, que l'any 1935 ja va estrenar una peli titulada "Los misterios del Barrio Chino", en la mateixa línia del melodrama francès que estava de moda a l'època.

Segurament és un dels escassos èxits internacionals del cinema alemany: CHRISTIANE F, dirigida per ULI EDEL el 1981. És potser una de les pel·lícules més significatives de com es representava el tema de "la droga" en una època que feia estralls. El seu to és una mica moralista, la veritat, però la banda sonora d'en DAVID BOWIE és molt bona. Us posaré alguna de les seqüències en que sona o quan surt actuant.

Sempre que puc explico els orígens de les meves dèries polítiques i tot el que li deuen al cinema i la música americans dels anys 30. Aquest documental es diu SEEING RED, dirigit per JIM KLEIN i JULIA REICHTERT el 1983, i explica molt bé quin era el context que els va determinar en bona mesura, un context en el que el PCUSA, el partit comunista dels Estats Units va tenir un paper molt important. Recordeu que va ser aquella gent la que va conformar el Batalló Lincoln que va combatre a les Brigades Internacionals a Espanya. El documental parla d'aquella gent i el malament que s'ho van haver de passar quan la persecució macarthysta i com, tot i això, es van mantenir fidels a les seves idees i van continuar participants en totes les mobilitzacions socials que es van produir al seu país. Em va emocionar veure i sentir aquesta gent

Quan era petit veia moltes pel·lícules italianes, sobre tot de l'oeste i comèdies. Aquestes darreres m'encantaven: Ugo Tognazzi, Marcello Mastroniani, Alberto Sordi, Vittorio Gassman, Sofia Loren, Monica Vittti..., eren part de l'univers de la gent que ens passaven tardes i nits senceres als cines de barri. Amb el temps, aquell afecte sentimental s'ha convertit en admiració.  Quan les reviso, aquelles "comedietes" em semblen de debò esplèndides. Una mostra, aquest TANTUM ERGO,  dirigit per DINO RISI, que és un dels episodis del llargmetratge "I nuovi monstri", amb altres esquetxos de Mario Monicelli i Ettore Scola. Del 1977.

Aquest estiu se'ns ha mort la gran LAUREN BACALL. Com a homenatge, algun dels moments d'un dels films que va coprotagonitzar amb HUMPHREY BORGART: CAYO LARGO, dirigida pel no meny genial JOHN HUSTON el 1948.

Ho reconec. De tots els gèneres, el que més m'agrada és el bèl·lic. Hi ha moltes pelis de guerra, però no és fàcil trobar-ne de bones-bones. Aquest n'és una NÁNJING! NÀNJING!, xinesa, dirigida per LU CHUA el 2009. Formidable. Realment molt bona. Té una retirada a a "Schindler's List" —perdoneu, però en Miquel Porter ens obligava a esmentar sempre les pel·lícules amb el seu títol original—, però jo penso que li deu més a " Idí i Smotr", del soviètic Elen Klimov que tinc preparada per al proper programa. En qualsevol cas, aquesta d'aquest dijous és de debò impressionant.

Una altra debilitat: ROBERT RODRÍGUEZ. Em va entusiasmar "El mariachi" i quasi tot el que ha fet després m'ha agradat molt. Trobo especialment caxonda aquesta de PLANET TERROR, que la feien amb "Death Proof", del Tarantino, del 2007. Molts ja l'haureu vist, però segur que no us importa tornar a veure alguna de les seves seqüències. Triaré alguna amb especial guasa. Tot això a l'espera de "Sin City 2", és clar.

I parlant d'en Robert Rodríguez... No sé què en penseu de WILL FERRELL i, en general, del "Saturday Night Live". Jo crec que té coses molt bones. Hi ha gags que estan francament bé. Aquesta pel·lícula em sembla especialment delirant. És una barreja de "Desperado" i "Como agua para chocolate". És una producció made in Hollywood, però parlada tota ella en espanyol. I quin espanyol! Ja veureu. Per cert, el film va ser un total i absolut fracàs de taquilla. La va dirigir un dels directors habituals de la sèrie televisiva, MATT PIEDMONT (2012). A mi em va fer riure. Espero que a vosaltres també.

A veure, ja us ho dic no em va agradar LA GRANDE BELLEZZA. Em va semblar superpretenciosa. PAOLO SORENTINO  vol semblar Fellini i a qui s'hi sembla al Baz Luhmann de "Moulin Rouge". Excessiva, desmesura, petulant, tan per la forma com pel contingut. Però s'ha de reconèixer que l'arrancada impressiona. Trobo que és ideal per tancar la sessió.

Això, més el extres més insospitats de sempre. Apa, fins dijous.



Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch