dimarts, 1 de juliol de 2014

La Reina se'n va de barris. Escopofilia a La Flor de Maig. Especial 10 anys de la derrota del Forum de les Cultures. Dijous 3/7/14, 21,30 h.

La fotografia és de Pili Luna
Tot un esdeveniment: la Reina se'n va de barris. Aquest dijous, en comptes de Vallcarca fem l'Escopofília al Poblenou, res més i res menys que a la Flor de Maig (Doctor Trueta, 195, a prop de la Rambla de Poblenou), un dels centres socials més actius i creatius que tenim a la ciutat. Repetirem l'experiment i ens hi plantarem en qualsevol lloc que olori  a lluita on ens convidin.

Aquesta sessió és especial per una altra cosa. El 18 de juliol farà deu anys que ve tenir lloc una de les accions més genials i poètiques que ha conegut Barcelona. Parlo de la invasió per terra, mai i aire de la mamarratxada aquella del Fòrum de les Cultures. Us en recordeu? A que va ser sublim. Els que hi vam ser no ho oblidarem mai. Un exèrcit de penjats, amb desenes embarcacions delicioses i delirants van assaltar el recinte del Fòrum burlant-se de les mides de seguretat i posant en evidència davant el món sencer aquella colossal i infame impostura. D'allò es va fer un documental esplèndid que es va titular PATAREM EL FÒRUM. L'hem aconseguit rescatar i us el passarem.                                               

Com estarem a Poblenou, i per no oblidar-nos-en, recuperarem un documental ben interessant de la gent de SITESIZE que tampoc està a la xarxa i que mereix la pena veure per fer-nos una idea de com va començar la destrucció sistemàtica del barri. Es titula CIUTADANS 22@ i és una crònica molt bona de com va començar a construir-se el 22@ i a costa de què i de qui. Es del 2003, és a dir que reflecteix a la perfecció quines van ser algunes de les conseqüències de la depredació capitalista de la ciutat que va acompanyar el Fòrum.

Després hem fet una tria de materials sobre la transformació de Poble Nou. Són anuncis de les promocions de les Olimpiades i del Fòrum 2004. Són coses inèdites, en el sentit de que tampoc estan a la xarxa. Hi ha algunes de ben curioses, com una entrega de LA VIDA EN UN XIP que es va fer al març de 1992 i en el que queda reflectit fins quin punt és falsa la pretensió de que hi ha diverses etapes en l'urbanisme barceloní: una de bona, la que va envoltar el 92, i una de dolenta, a l'entorn del Fòrum. Fals del tot. Ens aturarem en algunes referències que es fan a Poblenou. També podríem veure algun fragment del primer episodi de la sèrie POBLE NOU, que és un bon testimoni de com es va representar en l'imaginari televisiu la mutació de Poblenou i l'aparició de la Vila Olímpica. La sèrie es va estrenar el gener de 1994. Recordeu que el guió era de JOSEP MARIA BENET I JORNET.

Després més cosetes. Per exemple, uns minuts de l'entrevista que JOAQUIN SOLER SERRANO li va a JULIO CORTÁZAR a aquell programa mític que va ser A FONDO a l'any 1977. Qui ens anava a dir a alguns que acabaríem fent l'elogi de la televisió franquista. 

Una delicatessen: DESTINATION MOON, de IRVING PICHEL (1950). Em penso que és la primera pel·lícula de ciència ficció en color. La va produir GEORGES PAL, el del sistema de color, i els decorats van córrer a càrrec del pintor CHESLEU BONESTELL. M'encanta aquesta peli.

LIK WONG és una pel·licula d'arts marcials dirigida per NGAI CHOI LAM (1991). Quins qualificatius li correspondrien. Sens dubte ridícula, espantosa, patètica, lamentable, disparatada... En una paraula: de culte. Cinema-escombraria en estat pur. Una birria total que tothom hauria de veure. En aquesta línia, la proppassada Escopo em vaig descuidar de passar algun moment de KAALAM VELLUM, dirigida per un tal M. KARNAN al 1970. Dedicada a tots els assidus a la Reina que ens han demanat que li prestem més espai al cinema d'aventures tàmil.

Una altra de commemoracions. Fa un segle que va començar la primera guerra mundial. Aleshores una sobre el tema FAREWELL TO ARMS, dirigida per FRANK BORZAGE el 1932. Atenció. Concurs. A veure quin famós quadre es va inspirar en la seqüència de la peli que hem triat. Una cervesa gratis a qui l'encerti dijous. És molt fàcil.

Com sabeu, els encarregats de promocionar Barcelona van tenir cura de fer tota mena de vídeos i àdhuc pel·lícules —com aquella merda signada per Woody Allen. Algunes, però, reflecteixen molt més fidelment en que consisteix el que ahir era el "model Barcelona" i ara diuen "marca Barcelona". Parlo de BIUTIFUL, d'ALEJANDRO GONZÁLEZ IÑÁRRITU (2010).

Sabeu què? No sé perquè, però m'han vingut ganes de que mirem plegats alguna escena d'EL LABERINTO DEL FAUNO, de GUILLERMO DEL TORO (2006). A mi em va agradar força i penso que sens dubte li pertoca el mèrit de ser la pel·lícula més vista arreu del món a propòsit del maquis antifranquista. A veure si us agrada el tros que he triat.

I els habituals extres, és clar. O sigui que ens veiem a la Flor de Maig dijous a les 21,30.
Fins aleshores.

Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch