dissabte, 26 de juliol de 2014

Joan Ramon Mainat a "Tribunal Popular" (1989)


Tots tenim un passat.
Fa molt de temps, concretament a mitjans de l'any 1988, Joan Ramon Mainat, cap de programes de TVE a Catalunya, em va trucar a casa. Mainat i jo érem amics i fèiem colla amb d'altra gent, entre ella en Xavier Sardà. En Sardà i jo estudiàvem COU i per aquella època –parlo de la segona meitat dels 70– anàvem sovint a casa de Mainat a Canet de Mar. Per cert, fèiem coses tan rares com un curset d'hipnotisme que em va valer un seguit d'útils competències en aquest camp. Si voleu, un dia us ho demostro.

El cas és que aquell dia del 88 en Mainat em va proposar treballar en un programa de televisió que estava preparant. Coneixia les meves "qualitats dialèctiques" i va pensar que era la persona adient. Es tractava de passar a televisió un programa de Ràdio 4 que es deia "Tribunal Popular" i que feia en Joan Barril. Volia que fes de fiscal. L'advocat l'havia de fer en Ricard Fernández Deu.

Per una barreja entre vanitat i immaduresa vaig dir-li que si. Quan ho penso se'm mesclen els sentiments. D'una banda, m'escandalitzo jo mateix que hi pogués acceptar fer el pallasso d'aquella manera, però d'altra banda reconec que m'ho vaig passar molt bé. A més, va ser una cosa d'una certa dignitat, que em va permetre convidar persones interessants, que van dir coses interessants, en un context en el que encara no hi havia la merda de les televisions privades. Vaig convidar a parlar gent com González Faus, Gabriel Albiac, Alberto Cardín, Guinovart, Cuixart... No va estar malament.

Bé, el cas és que com el programa va anar bé, van decidir passar-lo a la Primera. Mainat va cridar-me aleshores al seu despatx i va dir-me literalment que "hi hauria un senyor a Cáceres que no entendria el meu discurs" i que havien decidit fitxar a en Javier Nart per fer el meu paper.

La continuació de la història és ben curiosa. Com a premi de consolació, Mainat em va oferir fer el programa que volgués. Aleshores vaig proposar-li "Camaleó", un programa que va acabar com el rosari de l'aurora. Bé, no va acabar, perquè en realitat no va començar. Si cliqueu "Camaleó TVE" veureu la que es va liar. Vam acabar tots al puto carrer, incloent-hi en Mainat, que es va veure obligat a fundar Gestmusic i crear un dels grans imperis en el món de la producció televisiva, amb grans èxits com ara "Moros y cristianos", "Crónicas marcianas", "Operación Triunfo", etc.

Joan Ramon va morir el novembre de 2004, quan tenia 54 anys, la meva edat d'ara. Em va saber molt-molt greu no haver-me assabentat a temps per anar al seu funeral.

Torno a "Tribunal Popular". Per acomiadar l'etapa catalana del programa, en Xavier Foz, que feia de jutge i n'era el director, va proposar que jutgéssim el mateix programa. En aquella oportunitat vam decidir cridar a declarar el propi Mainat, que havia estat el cervell del projecte. El programa es va passar el juny de 1989. He repescat la seva intervenció i l'he penjat al youtube com un homenatge a la seva memòria.



Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch