dimarts, 3 de juny de 2014

A propòsit de la mediació i els valors universals com a estratègia de dominació de classe. Nota per a Irma Estrada, estudiant del Grau d'Antropologia de la UB

Es tracta només d'un apunt més sobre el que et vaig dir sobre la noció de mediació, tal com es planteja en la Crítica a la filosofia de l'Estat de Hegel, que escriu Marx en 1844. Mediació expressa una de les estratègies o estructures mitjançant les quals es produeix una conciliació entre societat civil i Estat, com si una cosa i una altra fossin en certa manera el mateix i com si s'hagués generat un territori en el qual haguessin quedat cancel·lats els antagonismes socials. L'Estat, a través d' aquest mecanisme de legitimació simbòlica, pot aparèixer davant sectors socials amb interessos i objectius incompatibles -i al servei d'un dels quals existeix i actua- com certament neutral, encarnació de la possibilitat mateixa d'elevar-se per sobre dels enfrontaments socials o d'arbitrar en un espai de conciliació en el qual les lluites quedin com en suspens i els segments confrontats declarin una espècie de treva il·limitada.

Aquest efecte s'aconsegueix per part de l'Estat, gràcies a la il·lusió que ha arribat a provocar - il·lusió real, i per tant il·lusió eficaç-, que en ell les classes i els sectors enfrontats dissolen els seus contenciosos, s'uneixen, es fonen i es confonen en interessos i metes compartits. Les estratègies de mediació hegelianes serveixen en realitat, segons Marx, per camuflar tota relació d'explotació, tot dispositiu d'exclusió, així com el paper dels governs com encobridors i garants de tot tipus d'asimetries socials. Es tracta d'inculcar una jerarquització dels valors i dels significats, una capacitat de control sobre la seva producció i distribució, una capacitat per aconseguir que arribin a ser influents, és a dir per a que executin els interessos d'una classe dominant, i que ho facin més ocultant-se sota l'aspecte de valors suposadament universals.

El gran avantatge que posseïa -i continua posseint- la il·lusió mediadora de l'Estat i les nocions abstractes amb les que argumenta la seva mediació és que podia presentar i representar la vida en societat com una qüestió teòrica, per així dir-ho, al marge d'un món real que podia fer-se com si no existís, com si tot depengués de la correcta aplicació de principis elementals d'ordre superior, capaços per si mateixos -a la manera d'una nova teologia- de subordinar l'experiència real -feta en tants casos de dolor, de ràbia i de sofriment- d'éssers humans reals mantenint entre si relacions socials reals. Indispensable, com et vaig dir, el llibre de Roger Bartra, El poder despótico burgués (Península). És un llibre antic, de la seva època marxista, però m'agrada molt. Sospito que en aquest moment m'agrada a mi més que a ell.

La mediació funciona com un mecanisme a través del qual la classe dominant aconsegueix que no apareguin com evidents les contradiccions que la sostenen, alhora que obté també l'aprovació de la classe dominada en valer-se d' un instrument capaç de convèncer els dominats de la seva neutralitat. Consisteix igualment en generar el miratge que s'ha produït per fi la desitjada unitat entre societat i Estat, en la mesura que els suposats representants de la primera han aconseguit un consens superador de les diferències de classe. Seria a través dels mecanismes de mediació que les classes dominants aconsegueixen que els governs al seu servei obtinguin el consentiment actiu dels governats, fins i tot la col·laboració dels sectors socials maltractats, travats per formes de dominació molt més subtils que les basades en la simple coacció. Se sap que el que garanteix la perdurabilitat i el desenvolupament de la dominació de classe mai és la violència, "sinó el consentiment que presten els dominats a la seva dominació, consentiment que fins a cert punt els fa cooperar en la reproducció d'aquesta dominació [... ] El consentiment és la part del poder que els dominats agreguen al poder que els dominadors exerceixen directament sobre ells " (Godelier, Lo ideal y lo material, Taurus).

Es posa de nou de manifest que la dominació d'una classe sobre una altra no es pot produir només mitjançant la violència i la repressió, sinó que requereix el treball del que Althusser va presentar com "aparells ideològics de l'Estat", a través dels quals els dominats són educats -és a diradoctrinats- per acabar assumint com "natural" i inevitable el sistema de dominació que pateixen, al mateix temps en que integren, creient-les pròpies, les seves premisses teòriques.

De tal manera la dominació no només domina, sinó que també dirigeix ​​i orienta moralment tant el pensament com l'acció socials. Aquests instruments ideològics incorporen cada vegada més la virtut de la versatilitat adaptativa, sobretot perquè tendeixen a renunciar a constituir-se en un sistema formal complet i acabat, sinó que es plantegen a la manera d'un conjunt d'orientacions més aviat difuses, la naturalesa abstracta, inconcreta, dúctil..., fàcil, en una paraula, les fan acomodables a qualsevol circumstància, en relació amb la qual- i gràcies a la seva extremada vaguetat- aconsegueixen tenir efectes portentosament clarificadors. I no és només que aquesta noves formes més làbils d'ideologia dominant prevalguin el consens i la complicitat dels dominats, sinó que poden fins i tot exercitar formes d'astúcia que neutralitzen als seus enemics assimilant els seus arguments i les seves iniciatives, desproveint-les de la seva capacitat qüestionadora, domesticant-les, com si de tal assimilació depengués la seva habilitat per a l'adaptació als constants canvis històrics o ambientals o per propiciar-los.


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch