dimecres, 5 de març de 2014

ESCOPOFÍLIA - Sessió 153 - Dijous 6/3/14

Estava preparant el programa del proper dijous quan vaig assabentar-me de la mort d'ALAIN RESNAIS. Realment és un pèrdua important. Hem passat moltes coses seves al llarg d'aquests onze any d'escopofílies. M'ha costat molt trobar què podia servir com a homenatge de record a aquest home i finalment m'he decidit per un dels seus interesantíssims i insòlits curtmetratge sobre pintura que va fer al començament de la seva carrera. Potser us en recordareu que ja vàrem passar "Guernica" i "Les statues meurent aussi". Interessa sobre tot la manera com Resnais va iniciar una forma relativament inèdita de fer de la càmara quelcom més que un instrument museològic, per fer-la acomplir una autèntic funció de recerca. Dic relativament perquè la formulació inicial d'aquest estil li correspon a l'italià Luciano Emmer. El que passarem per iniciar la sessió serà el seu VAN GOGH, que va guanyar l'Oscar al millor curtmetratge el 1948.

Aquest dijous també farem la corresponent necrològica a dos pèrdues importants recents: la de PACO DE LUCIA i la d'un dels grans renovadors de la Nueva Troba Cubana, en SANTIAGO FELIU.

Dóna a pensar que la cineasta més destacada del segle XX hagi de ser una nazi. Però és així. En efecte, ningú podrà discutir el talent immens de LENI RIENFENSTAHL, no sols com a creadora d'imatges impressionants, sinó com a actriu bellíssima, gran ballarina i, de propina, fes excel·lents treballs de cinema etnogràfic, com ho demostra el seu treball amb els nuba. A més, té una relació particular amb el país, pensant en la seva versió de "Terra baixa", d'Àngel Guimerà. No sé si tot plegat pot fer-li perdonar que estigués tan a prop de Hitler i que, diuen, fos la seva amant. El cas és que va ser una extraordinària artista. Com a prova, una de les seves danses a DER HEILIGE BERG ("La muntanya sagrada"), un dels bergfilms que va dirigir amb ella ARNALD FANCK (1926), on fa de la ballarina Diotima. He triat la dansa del mar, que és preciosa.

I parlant de Hitler... Ja sabeu que m'encanten les pel·lícules franquistes. Dijous us poso algun moment d'EMBAJADORES EN EL INFIERNO, de JOSÉ MARÍA FORQUÉ (1959), un homenatge als valerosos combatents espanyols que van formar part de la Wetmarcht, l'exèrcit nazi, a la campanya rusa. l'heroica Divisón Azul. Simpàtica. Ja veureu.

M'entusiasma BETTE DAVIS. Fa molt l'Alberto Cardín em va convidar a escriure una cosa sobre ella per a un compilació que es va dir Diablesas y diosas. Catorce perversas para catorce autores, on hi havia coses d'en Cabrera Infante, Javier Coma, Lluís Fernández... Jo vaig fer una cosa que vaig titular "¿Por qué Bette Davis es buena para pensar simbólicamente?". Si a algú l'interessa li envio. De totes les grans interpretacions d'aquesta dona, he triat una escena que em fascina de THE LETTER, de WYLLIAM WYLER (1940). Formidable; de debò. Tota la pel·lícula ho és, però l'escena que he triat és total.

Ara una cosa que és més aviat pròpia de les coses que passen els amics de l'OACU, però que he fet encabir en la propera sessió. Es tracta d'un curt que es titula RUE CURIOL, que tracta de les "reformes" —és a dir, la destrucció— del que fou una zona "de prostitució" de Marsella, condemnada a ser degudament recovertida en jo què sé en nom de l'establiment d'un futur campus universitari. La història la coneixem bé i el cas del Raval n'és una il·lustració ben propera. Aquest material s'ha vist en diversos festivals i ha tingut una gran acollida. Aquest dijous el veurem amb la presència i la presentació del seu director, en JULIAN BALLESTER.

I després un dels documentals que va rodar gent del Sindicat d'Espectacles de la CNT-FAI al front d'Aragó amb les columnes que van sortir de Barcelona per a combatre els feixistes. Emocionant. Es LA BATALLA DE FARLETE, CNT-FAI (1936).

Atenent les vostres reiterades peticions al respecte, he programat alguna cosa de l'apassionant cinema infantil romanès de l'època de Ceaucescu, en aquest cas de una pel·lícula titulada MAMA, dirigida per ELISABETA BOSTAN (1977).

Als dels màster d'enguany m'he passat bona part del curs fotent-los la pallissa de la diferència entre la ciutat i allò urbà. Complicat això d'explicar què l'urbà. Però posats a buscar il·lustracions, hi ha un moment de THE GREAT GATSBY que em va la mar de bé. El veurem. La peli la va dirigir en BAZ LUHMANN i es va estrenat l'any passat.

S'estan reproduint pel·lícules, però també representacions teatrals, que són com posades en escena de temes musicals famosos. N'hem vist a la Reina uns quants. Un dels darrers és HUNKY DORY, dirigida per MARC EVANS el 2011, l'argument del qual és com si diguéssim esquitxat de versions dels talls d'un sol LP famós, el que, amb el mateix títol, va editar DAVID BOWIE el 1971. He triat la interpretació que es fa de "Life on Mars?". Està bé. És simpàtica. Una mica nyonya, però m'agrada.

És important que esteu al corrent de qui era i que feia en ROLAND TOPOR, un dels membres del Mouvement Panique, amb l'Alejandro Jodorowsky i en Fernando Arrabal. Tota la seva obra i la seva vida són d'allò més interessant. Va ver incursions de valor en el camp del cinema d'animació, en col·laboració amb RENÉ LALOUX. La més coneguda va ser, sens dubte, LA PLANÈTE SAUVAGE, del 1973. Em veurem un troset, per a que us en feu una idea del seus surrealisme tan particular.

El mes passat, amb "Zardov", vàrem iniciar un petit cicle dedicat a fragments delirants de pel·lícules que podríem classificar dins el gènere pelis-raras-que-te-cagas. Hi ha un bon grapadet que no tenen desperdici. Una d'elles, completament esbojarrada, és CASTLE KEEP —aquí "La fortaleza"— que té crèdits més o menys "normals" —protagonitzada per BURT LANCASTER i dirigida per SYDNEY POLLACK— però que quan la veus no saps per on agafar-la. És una pel·lícula superrara, que va de un soldats americans que han de defensar un castell medieval durant la batalla de les Ardenes i... Bé, en realitat no sé què més perquè no s'entén res. La música de MICHEL LEGRAND no pega ni amb cola. Veient-la, la meva dona, Carlota, em va dir una cosa realment certa: és una mena de remake de "The Fall of the House of Usher", que Pollack hagués d'haver estat en Roger Corman i el paper del conte li podria correspondre perfectament a en Vincent Price. És de 1969. Rara-rara.


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch