dimarts, 11 de febrer de 2014

Se'ns ha mort l'Assumpta Roura

Se'ns ha mort Assumpta Roura. La Pilar, una companya que va estar amb ella fins l'últim moment, m'ho va dir dissabte. Tenia 61 anys. M'ha dolgut, perquè era una persona que apreciava i amb la que he compartit molts bons moments, és cert que no darrerament, quan ja sols ens havíem trobat a la plaça Catalunya amb les mogudes del 15M. 

En canvi, la nostra amistat era vella. Venia de quan militàvem a Bandera Roja, als anys 70. Després es va casar amb el germà d'en Francesc Baltasar, del que no vaig saber mai el seu nom real, perquè sempre li vaig dir pel seu nom de guerra, "Manolito". Després es van separar. 

Es dedicava a escriure i es va convertir en amiga personal i quasi biògrafa oficial de Isabel Preysler, una relació que es va traduir en un autèntic best-seller a finals dels 80, El triunfo de una mujer (Plaza & Janés). Li vaig escriure el pròleg d'un llibre seu, Telenovelas. Pasiones de mujer (Gedisa). Recordo vetllades entranyables a casa seva, quan vivia al carrer Aragó, en especial un sopar amb l'Ovidi Montllor i en Víctor Mora. És difícil oblidar-se'n d'aquella trobada, perquè va ser molt pocs dies abans que l'Ovidi rebés el diagnòstic fatal de la seva malaltia, la mateixa que se'ns han en dut a Assumpta.

En fi, que està bé pensar en les persones que es moren, no sols pel carinyo que tenim o vàrem tenir per elles, sinó perquè ens recorden que, com deia Borges en aquell poema, "La Recoleta", "solo la vida existe".


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch