divendres, 14 de febrer de 2014

La invenció de l'antropologia religiosa i un parell de definicions. Antropologia religiosa - Classe del 11/2/14

Aquesta classe la vaig dedicar a intentar contornejar els límits de l'assignatura pel que fa a l'especificitat del seu assumpte. El primer que m'interessava aclarir era la pròpia genealogia de la disciplina, que us vaig situar a la problemàtica associada a l'expansió colonial europea durant el Renaixement i la necessitat de legitimar-la com instrument d'evangelització, el que requeria la estatuació dels colonitzats com a éssers humans als quals era possible i necessari adoctrinar. Per a això va haver de establir una premissa que expliqués com aquesta tasca cristianitzadora era viable per l'existència d'una dimensió vacant en els pobles a sotmetre: la religiositat, és a dir el factor d'expectància davant una transcendència salvadora. Com fos que aquesta expectació no podia haver establert mitjançant la Revelació, és a dir per la recepció fins aquell moment del missatge redemptor de Crist, aquest lloc buit i disponible havia estat usurpat per dimonis o falsos déus, que era a qui els indígenes americans , confosos, estaven rendint culte.

És el que vaig presentar com la "graella lascasiana", és a dir el principi classificatori que li va servir a Bartolomé de les Cases per reconèixer com a premissa aquest element religiós que, naturalment present en la naturalesa humana, la presència evangelitzadora havia d'atendre adequadament, expulsant o destruint als déus usurpadors -falsos déus, dimonis en general-, i instituint en el seu lloc al veritable Déu. Aquesta perspectiva està recollida d'un llibre de Serge Gruzinski i Carmen Bernard que es titula De la idolatria. Una arqueologia de les ciències religioses (FCE). Recordeu que va ser aquest principi de "naturalitat" del religiós que portava a Montaigne a preguntar-se sobre si no seria que els elefants també tenien religió, per la manera com aixecaven els seus trompes al cel en senyal d'adoració. Vaig fer-ne referència a classe. Corresponia a la "Apologia de Ramon Sabunde", que està en el segon volum de les seves Assaigs (Càtedra). Espero que algú se’n recordi.

Vaig fer al.lusió a com Antropologia Religiosa és una assignatura bastant rara als programes acadèmics d’Antropologia. A la majoria de llocs correspondria a una assignatura més aviat de Teologia. A França es manté per tradició Etnologia Religiosa. Però en realitat va ser a partir dels anys quaranta que l’antropologia religiosa passa a ser antropologia simbòlica, simbòlico-cognitiva, del ritual, etc., sobre tot com la conseqüència de la renúncia dels antropòlegs a trobar una definició prou concloent de què cal entendre per religió. 

Vaig oferir-vos dues definicions que, si us hi fixeu, li donarien la raó a aquells que van tendir a dissoldre la religió en l’àmbit més ampli de la ideologia. Llegiu-vos les dues definicions i penseu si no servirien per qualsevol definició ideològica forta.

Pierre Bourdieu, 1971: “La religió és una llengua, és a dir un instrument de comunicació i un instrument de coneixement o, més exactament, com un mèdium simbòlic a la vegada estructurat (així doncs susceptible d’una anàlisi estructural) i estructurant, en qualitat de condició de possibilitat d’aquesta forma primordial de consens que és l’acord sobre el sentit dels signes i sobre el sentit del món que permeten construir”. Això és de l’article “Génesis y estructura del campo religioso”, dins Relaciones, vol. XXVII, núm. 108 (2006). I Clifford Geertz: “La religió és un sistema de símbols que obra per a establir vigorosos, penetrants i duradors estats anímics i motivacions en els homes, formulant concepcions d’un ordre general d’existència i revestint aquestes concepcions amb una aureola d’efectivitat tal que els estats anímics i motivacions semblin d’un realisme únic”. Els subratllats són seus. Això és de l’article “La religión como sistema cultural”, dins La interpretación de las culturas (Gedisa).


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch