dimecres, 8 de gener de 2014

ESCOPOFÍLIA - Sessió 151 - 9/1/2014

Comencem l'any amb una sessió de la Reina una mica necrològica, perquè aquestes darreres setmanes hem tingut algunes pèrdues importants que mereixen ser recordades.

Iniciem la vetllada amb una de les mostres del talent d'en VÍCTOR ÉRICE, que ja sabeu que es prodiga ben poc. Al principi havia programat "Vidrios partidos", que es la seva contribució a una pel·lícula conjunta que ara està en cartellera, "Centros históricos". El que passa és que al final no l'ha he pogut baixar i encara no ha sortit aquí en dvd. En el seu lloc, un curt anterior de l'Erice, LA MORTE ROUGE, que és del 2006, una mena de soliloqui a propòsit del cinema i el temps.

Després, un moment de FRENCH CANCAN, de JEAN RENOIR (1954), una delícia de pel·lícula. Posaré el moment en que ANNA AMENDOLA canta una cançó que es faria després ben popular, "La complainte de la butte". Per comparar-la, us posaré també la versió que canta  Rufus Wainwrigh a "Moulin Rouge", la del 2001.

TALES OF MANHATTAN, es la historia d'un frac que va passat de portador en portador, en una mena de descens que dels cims de l'èxit social acaba amb una mena de moraleja fortament social, com no podia ser d'una altra manera, comptant que els guionistes són FERENC MOLNAR i BEN HECHT, la va dirigir en JULIEN DUVIVIER i un dels protagonistes és PAUL ROBESON, tots els quals van tenir greus problemes amb el Comitè d'Activitats Anti nord-americanes per la seva proximitat amb el Partit Comunista dels Estats Units, el CPUSA. Posaré el final, que és molt maco. És del 1942.

Molta gent no se'n recorda, però l'any 1981 es va produir un truculent episodi a un Almeria. Uns joves que havien viatjat des de Madrid per assistir a un boda ven ser confosos per la Guardia Civil amb terroristes d'ETA. Van ser detinguts i torturats brutalment i assassinats. Després es va simular un accident de resultes del qual els cossos de les víctimes van quedar carbonitzats i irreconeixibles. Finalment, i superant tota mena d'entrebancs, es va descobrir la veritat i els responsables van ser condemnats a penes que, com era previsible, no van acabar de complir. Es va fer una pel·lícula sobre aquest afer: EL CASO ALMERÍA, dirigida per PEDRO COSTA el 1983.

Un altre pèrdua ha estat la de GERMAN COPPINI, el cantant del que per mi és el millor grup dels 80, GOLPES BAJOS. Al 1983 RAMÓN FERNÁNDEZ va dirigir una pel·lícula on sortien alguns dels grups més emblemàtics de la moguda, un d'ells aquest.

També se'ns ha mort JOAN FONTAINE. He triat com a homenatge SUSPICION,  una de les pel·lícules per mi més interessant d' ALFRED HITCHCOCK, del 1941. És un claríssim precedent de "The Usuals Suspects", sobre tot pel paper que se li fa jugar al públic com a responsable darrer a l'hora de determina la culpabilitat o la innocència dels personatges de la trama.

L'altre desaparegut és en PETER O'TOOLE. Em pregunto com és possible que no haguem passat mai en més d'onze anys LAWRENCE D'ARABIA, aquest extraordinària pel·lícula de DAVID LEAN, del 1962, Obra mestre total, no sols pels seus mèrits cinematogràfics, sinó pel seu respecte al contingut i el sentit de la novel·la que adapta i del mateix personatge de Thomas E. Lawrence. El llibre, "Los siete pilares de la sabiduría", el va traduir el meu amic i mestre Alberto Cardín, que sentia una gran fascinació per Lawrence, en bona mesura per la seva ambigüitat sexual. Serà difícil triar quines escenes mirem, perquè totes són un prodigi.

En JIM HENSON és, com sabeu, el creador dels Teleñecos i de Fraggle Rock. Va fer alguns llarg metratges amb titelles, un dels quals va ser LABYRINTH, del 1985, amb JENNIFER CONNELLY, que feia un dels seus primers papers, i en DAVID BOWIE, fent de dolent i cantant alguns temes. En veiem alguna escena, val?

Un peli de muntatge que està força bé: OBYKNOVENNYY FASHIZM, dirigida per MIJAIL ROMM (1965). És una mena de dilatada reflexió a propòsit de com va ser possible el nazisme i fins quin punt els joves de l'època de la pel·lícula —i no diguem els d'ara— en són conscients del que va significar un procés que es podria repetir en qualsevol moment.

Per acabar us proposo el moment de l'aquelarre de LAS BRUJAS DE ZUGARRAMURDI, de l'ÁLEX DE LA IGLESIA (2013), quan sona el grandiós "Baga, biga, higa", de MIKEL LABOA, un músic impressionant el llegat del qual mai elogiarem prou.



Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch