dimecres, 4 de desembre de 2013

ESCOPOFÍLIA. Sessió 150. Dijous, 5/12/13. Especial la Ciutat i el Maligne

"Blind Kind II", Johan van der Keuken (1966)
Comencem la sessió amb un nou homenatge a un dels estàndards d'aquestes sessions escopofíliques a la Reina: JOHAN VAN DER KEUKEN. Vàrem veure no fa gaire el seu tremendo "Blind Kind", que era molt més que un documental sobre nens cecs: era tota una reflexió profundíssima sobre la mirada, a partir precisament d'aquells que no poden mirar, si més no com nosaltres. Ara us proposo la segona part que va fer Van der Keuken poc després, que va titular BLIND KIND II. És del 1966.

A la classe del màster estem parlant molt de racionalisme i del moviment modern. Vam fer una visita al Dispensari de Tuberculosos que tenim al costat de la facultat i fins i tot vàrem aprofitar que una noia de classe viu a un edifici de Sert per a veure com era per dintre. M'agradaria que miréssim un exemple de com aquesta estètica en arquitectura i disseny estava present al cinema dels anys 30. Ho està en el més recent —penseu en "Brazil" o "Blade Runner"—, però voldria que ho comprovéssim amb pel·lícules d'aleshores. Us proposo algun moment de THINGS TO COME, de l'etapa anglesa de WILLIAM CAMERON MENZIES (1936), abans de marxar a Hollywood a fer "Gone with the Wind ", produïda per Alexander Korda i basada en una novel·la de H.G. Wells. Boníssima.

L'endemà de la nostra reunió mensual a la Reina és el Día de la Constitución. M'estalvio qualsevol consideració política a propòsit d'aquesta pressa del pèl que va ser l'anomenada transició, sobre tot per culpa d'unes esquerres còmplices directes de l'estafa. Us podeu imaginar què penso. Hi ha una pel·lícula que en parla, que és RESULTADO FINAL, dirigida per JUAN ANTONIO BARDEM el 1997. Atenció: ja us ho avenço; és dolentíssima. A més surt la Mar Flores que està senzillament patètica. L'interessant és que surten imatges documentals de diversos esdeveniments d'aleshores. Les de la massacre de Vitòria el 1976 són molt interessants.

De l'etapa mexicana de LUIS BUÑUEL, la més surrealista, ABISMOS DE PASIÓN (1952) és una de les seves pel·lícules més tronades i delirants, un melodrama espatarrant que versiona "Cims borrascosos" a lo bèstia, és a dir a lo mexicà. Total. Ja veureu.

El proppassat 20 de novembre es va complir l'aniversari de la mort d'en Durruti. M'agradaria que li féssim un homenatge, com una prova que, ens posem com ens posem, calen líders, i sobre tot líders com ell. Us passo un documental del Sindicat de l'Espectacle de la CNT de Barcelona, EN LA BRECHA, dirigida PER RAMÓN QUADRENY (1937).

I música. Un curtmetratge per televisió titulat ROCK’N’ROLL REVUE, dirigit per JOSEPH KOHN (1955). Podem sentir, posem per cas, als DELTA RHYTHM BOYS, a RUTH BROWN, NAT "KING" COLE, DUKE ELLINGTON, LIONEL HAMPTON, LITTLE BUCK i altres monstres.

Els que heu fet Antropologia Religiosa amb mi coneixereu el meu interès per aquelles corrents religioses que van preparar el camí de la modernitat, en el marc del que foren les terribles guerres de religió del segle XVI. Per mi va ser un festí veure MŁYN I KRZYŻ, "El molí i la creu", de LECH MAJEWSKI, del 2011, que és com una mena de reflexió visual a propòsit del quadre de Pieter Brueghel "El camí del calvari". A la pel·lícula un dels personatges centrals és Nicolas Jonghelinck, el banquer mecenes del pintor flamenc i, de passada, membre la fraternitat Caritatus, una societat interconfessional en la que s'aplegaven tant catòlics com tota mena d'"heretges", herència directa de l'espiritualitat medieval renano-flamenca, la Devotio Moderna, de la que en tants sentits deriven moltes de les nostres certeses, tant religioses com laiques.

Seguint amb la recuperació de l'antic costum de donar-li una certa constància temàtica a les escopofílies, em permetré aquest dijous aprofitar part del material que havia preparat per la conferència que vaig fer fa uns dies al cicle de Contested Cities, a Taficantes de Sueños, a Madrid. Va ser una cosa sobre les visions que, a partir de les revolucions cartesiana i reformista, van expulsar el sagrat de l'exterior per obligar-lo a aquarterar-se a la vida íntima, el que condemnà el carrer a esdevenir territori en poder exclusió del Maligne, és a dir del conflicte. Vaig triar diversos exemples cinematogràfics d'aquesta concepció diabòlica de l'espai públic i de la ciutat en general. Alguns ja els havíem passat a la Reina, com "El día de la bestia", de l'Álex de la Iglesia. Altres no i són aquestes de les que veurem algun fragment. Totes tenen com a escenari els carrers de Nova York, sens dubte la que millor encarna les característiques d'allò urbà.

Per exemple, THE DEVIL’S ADVOCATE, dirigida per TAYLOR HACKFORD (1997). Molts/es segur que l'heu vist. La fa l'AL PACINO fent de Satanàs, un Satanàs que es dedica a negocis immobiliaris, que té la seva oficina dalt d'un gratacel des del que es domina —literalment— la ciutat i que és el puto amo dels carrers i del metro, que són com el seu espai natural. Hi ha escenes explícites en aquest sentit. Us en subratllaré algunes.

L'altre exemple és TAXI DRIVER, de MARTIN SCORSESE. Les primeres imatges de ROBERT DE NIRO circulant amb el seu taxi pels carrers de Nova York, amb la música de fons de BERNARD HERMANN, ja són en si mateixes una baixada als inferns. És del 1976.

Ja sé que direu que una pel·liculeta tonta i comercial com GHOSTBUSTERS és indigne del nivell intel·lectual que assolim a les nostres sessions escopofíliques —espero que s'entengui la ironia—, però us puc ben assegurar que hi cap del tot. D'entrada per la temàtica: la pel·lícula se sosté a partir de l'existència d'un flux maligne que s'agita permanentment sobre el sòl de Nova York, com si fos un substrat permanentment present, però que sols brolla en certes oportunitats terribles, que adverteixen de l'essència maligna que s'amaga sota o darrera de la vida quotidiana de les ciutats. I segona raó, perquè no és tan dolenta. És més: és que no és dolenta. Jo trobo que és una de les pelis que més recordarem dels anys 80. A més, BILL MURRAY no surt a cap pel·lícula dolenta, que no ho és si en surt ell. Aquesta la va dirigir IVAN REITMAN el 1984.



Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch