diumenge, 24 de novembre de 2013

Rojos i roges de pel·lícula. Sessió del 26/11/13

Això és el que hem preparat per la sessió de Rojos de pel·lícula d'aquest dimarts 26 de novembre, a les 21,30, com sempre a l'Ateneu Roig del carrer Ciudad Real, 25 de la vila de Gràcia.

M'agradaria explicar-vos una cosa, que té a veure amb la meva generació de lluitadors polítics i que igual ara no s'entén. Com és possible que actius militants antimperialistes fessin compatible el seu antiamericanisme amb un entusiasme fanàtic pel cinema clàssic americà La clau, o si més no el testimoni, apareix als primers minuts de THE DREAMERS, de BERNARDO BERTOLLUCCI (2002), que no és una bona pel·lícula –al meu entendre–, però recorda la importància que va tenir aquella “masoneria” –com diu el protagonista– que formaven els frikis del cinema que anaven a la Cinémathèque a veure pel·lícules clàssiques americanes de manera convulsiva. Una situació que no es podria produir ara i menys la MACBA. També recordar que la revolució de maig del 68 va tenir en les protestes contra la defenestració de Langlois al front de la Cinémathèque un dels seus primers episodis.

Dos materials televisius no presents a la xarxa. D'una banda un reportatge que Informe Semanal li va dedicar a La Pasionaria en novembre de 1994, amb motiu de la seva mort. El títol és DOLORES, UNA MUJER i és ben interessant, perquè reflecteix la imatge que es va donar de Dolores Ibarruri, una imatge que fa pensar en el paper que es va fer jugar als comunistes amb motiu de l'anomenada "transició democràtica". L'altra, un homenatge a la Policía Nacional Revolucionaria cubana, en el seu 50é aniversari. La va emetre Cubavisión el 2009. Es titula, GUARDIANES DEL ORDEN INTERIOR.

El espagueti-western és un d'aquells gèneres que ens enamoren per la seva primitivitat. Però de banda d'aquest mèrit, en pot tenir d'altres més inesperats. Per exemple, LA CÓLERA DEL VIENTO, de MARIO CAMÚS, del 1971 -després aquest home farà pel·lícules ben importants- és en aparença un típic espagueti-western, amb el TERENCE HILL de protagonista, un dels habituals del gènere, sobre tot en companyia de Bud Spencer. Doncs bé, la peli sembla "normal", però si t'hi fixes no ho és. D'entrada, el camperols mexicans no tenen gens ni mica pinta de mexicans. És més, semblen descaradament andalusos. És més, són andalusos. I el discurs de la pel·lícula sembla tret d'un pur manifest de la imaginària Mano Negra. Vet aquí in espaguetti-western ben roig o roig i negre. Com ho sentiu.

Si teniu avis o àvies a mà que van viure la revolució i la guerra del 36, pregunteu-los quin era el gran èxit de taquilla de la Barcelona revolucionària. De segur que us diuen CHAPAYEV, dels germans GEORGI i SERGEI VASSILIEV (1934). Aquí es va titular “Chapaiev, el guerrillero rojo”. La seva promoció estava justificada, perquè era una mena de justificació en clau heroica del paper dels comissaris polítics en les unitats militars republicanes. Però, al marge, és una pel.lícula d’una extraordinària bellesa. Us posaré algun dels seus moments. Atenció a la banda sonora, un exemple més de les incursions cinematogràfiques de grans compositors. És de GRAVIIL POPOV, que després va ser víctima de l’estalinisme, acusat –igual que Stravinski, Txostakovitx o Prokoviev– de “formalista”.

I per acabar, una pel·lícula-adicció, THE THIRD MAN, de CAROL REED (1948), tot i que sempre s’ha dit que l’autèntic responsable dels seus incommensurables moments és ORSON WELLES. El tema de la pel·lícula fa pertinent la seva presència en aquest cicle, perquè el rerefons de l'acció no deixa de ser que el dolent ha ofert els seus serveis als soviètics que ocupen Viena, la qual cosa fa comprensible l'obra en el context del principi de la guerra freda. Però, ja sabeu, ningú és perfecte. I les pel·lícules tampoc. Aquesta és solemne, genial, insubstituïble...i una mica anticomunista. Què li farem!

Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch