dimarts, 24 de setembre de 2013

Vida d'Ariadna Pi. Capítol VI. Una nit a l'òpera. Ariadna Pi expropia el Liceu per a convertir-lo en un xiqui-park amb piscina de boles. Novembre de 2005


[Ve de Vida d'Ariadna Pi, capítol V]. L'èxit tant d'eficàcia operativa com de convocatòria que va suposa l'encesa d'una foguera de Sant Joan al passeig de Gràcia va fer que Ariadna Pi s'envalentonés una mica i es plantegés reptes més agosarats.
Ara era cosa de contribuir al que a la tardor de 2005 estava sent l'entrada en vigor de la normativa cívica que un Ajuntament pretesament d'esquerres –tot i que en aquest cas amb l'oposició d'IC-EUiA– havia aprovat i que implicava un dispositiu de lluita no contra la pobresa, sinó directament contra els pobres, al mateix que un recurs repressiu contra la dissidència política.
El cas és que Ariadna Pi va decidir concebre i executar un ambiciosa operació: envair el Liceu en plena representació per a procedir a la seva expropiació i convertir-lo en algun equipament pel barri del Raval. Particularment es va pensar en un xiqui-park amb piscina de boles.
El vídeo recull l'acció i el text de sota és el de la convocatòria, en la que no s'explicitava l'objectiu final. La cita prèvia va ser a la plaça Sant Agustí, des de la qual la petita turba generada va adreçar-se al teatre i va irrompre quan faltaven un parell de minuts per iniciar-se la sessió.
Per cert. La veritat és que la major part del públic que era a la platea i que va quedar estorat quan sobre l'escenari es va desplegar la pancarta en la que es comunicava l'expropiació del local, però paraula que alguns dels asseguts va aplaudir amb un cert entusiasme.
Això va ser el 5 de novembre de 2005.

....... 

ARIADNA PI US CONVIDA A EXPROPIAR UN LOCAL A LA RAMBLA QUE NO ENS AGRADA GENS

L’Ariadna Pi sempre li ha tingut molta tírria a un indret que hi ha a la Rambla. Això ha estat així en totes les encarnacions que ha conegut al llarg de dècades, especialment quan han tingut lloc al Xino i als seus voltants, com quan existí com a obrera del tèxtil i mare de família rellogada a un pis del carrer Escudellers, florista a la mateixa Rambla, meuca a Robadors, dependenta de comerç a la plaça del Pedró, immigrada primer del camp català i després de l’andalús, i fa ben poc del Magrib, vivint a una pensió de mala mort al carrer Ample.

Consti que l’aversió envers aquest edifici no s’explicava tant per les coses que s’hi feien, sinó pel tipus de personal que n’era assidu: personatges altius, inflats, superbs, desdenyosos amb la gent treballadora del barri. Els freqüentadors eren els amos, els banquers, els propietaris, els financers, els poderosos i les seves respectives esposes, les “millors cases” de Barcelona, tothom d’allò més tibat, vestits sempre amb les seves millors gales, fatxendant-se hipòcritament els uns davant dels altres…

Doncs bé, comptant amb que una bona part de la gent que hi va ara és bàsicament la que sempre hi ha anat i que entre ells hi ha els responsables polítics i econòmics de l’estructural violència urbanística que patim –i contra la qual aquests dies s’està en lluita–, l’Ariadna ha pensat que seria una idea avinent amb les circumstàncies expropiar aquest lloc per convertir-lo en, posem per cas, un ateneu popular –on es podrien continuar desenvolupant les mateixes activitats que fins ara, sols que amb un públic més digne i sensible (com els obrers que el 1936 lluïen el seu millor vestit per anar als concerts gratuïts de música clàssica del Palau Nacional de Montjuïc)– o, si aquesta opció no és viable, enderrocar l’edifici i aprofitar el solar per fer-hi una zona verda, amb jardinets  i gronxadors i tobogans per a que juguin els infants del barri, i la gent gran i els joves i les famílies s’hi trobin per fer petar la xerrada. 

Amb aquesta iniciativa, a més de fer una contribució al combat contra els abusos immobiliaris –ampliació de l’estació de Sants, Bon Pastor, Pla Caufec a Collserola, Can Ricart a Poble Nou, mòbing a Gràcia i la Barceloneta..., ben a prop l’illa Robadors i el Forat de la Vergonya–, l’Ariadna vol retre un homenatge a l’Ovidi Montllor i als Germans Marx –l’Ariadna se’ls estima tots quatre!–, que van expressar en una cançó i una pel·lícula un punt de vista sobre tot això similar al seu.

L’Ariadna Pi ens convocarà –estigueu atents al punt, el dia i l’hora– per tal que hi anem i li fem un cop de mà en la recuperació d’aquest indret per al barri i, de passada, perquè diguem a la cara a tota aquella gent tan elegant que hi serà i a la que cal desallotjar: “Mireu-vos. Diuen que sou les ‘bones famílies’, però sou gentussa! Nosaltres sí que som de bona família, de la millor! Vosaltres sou els de sempre. I nosaltres també! Com diu l’Ovidi, som allò que vosaltres anomeneu ‘els altres’. Us creieu l’ ‘alta societat’, però nosaltres us depassem de llarg, perquè nosaltres som la vida. I la llibertat.”


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch