dissabte, 27 de juliol de 2013

Record del projecte porciolista de l'Expo-82, acompanyant "Barcelona, ciudad de congresos", un documental en color del NoDo del 1970




Més del material que em va passar l'Àngela Martínez de l'exposició "Retrat de Barcelona", que van fer al CCCB entre l'abril i l'agost de l'any 1995, comissariada per Albert Espuche. Ara és un documental en color del NoDo, "Barcelona, ciudad de congresos", dirigit de per José Luis Font el 1970. És interessant, perquè il·lustra bé el que foren les campanyes de promoció de la ciutat que es van dur a terme sota el lema "Barcelona, ciudad de ferias y congresos", en l'època en que estava governada per José María de Porcioles, és a dir durant el franquisme desarrollista. Una prova de com la política de fer crèixer la ciutat a cop d'esdeveniment va conèixer també les seves expressions. 

Aprofito l'avinentesa i la referència a fins quin punt els ajuntament "democràtics" van heretar dels franquistes molt més del que es reconeix. Va ser el mateix José Maria de Porcioles qui va concebre la idea de celebrar a Barcelona una Exposició Universal l’any 1982, el destí de la qual hagués implicat la transformació de una part “ pendent” de Montjuïc, és a dir el que no havia estat urbanitzat amb ocasió de l'exposició del 1929 –els barris de Can Clos i del Polvorí– i el remodelatge de la rodalia del carrer Tarragona, amb l’obertura d’un gran corredor urbanitzat que unís el recinte firal de Montjuïc i l’entrada del túnel de Vallvidrera. S'havia de dir l’Avenida de la Exposición. És significatiu que aquest precedent no hagi estat evocat a l’hora de trobar els antecedents del projecte d’un gran esdeveniment a Barcelona que havia de ser en principi amb motiu de la capitalitat europea del 2001 i que finalment va ser el botxornòs Fòrum Universal de les Cultures. 

En Porcioles va presentar la maqueta de la seva idea d’Expo-82 a Franco a l’abril de l’any 1973, poc abans d’abandonar el càrrec i com una forma de comiat. També aleshores, les associacions de veïns afectades van denunciar que el projecte no era més que una coartada per a una magna operació especuladora. Segurament, recordar aquest precedent hagués aportat nous arguments a aquells que denunciaren l’escorament cada cop més neoporciolista de l’Ajuntament de Barcelona al començament de la dècada del 2000. Vegeu referències a l’Expo’82 d’en Porciones a J.M. Alibés et alii, La Barcelona de Porcioles, Laia, Barcelona, 1975, pp. 119-122.



Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch