dimecres, 19 de juny de 2013

"Jugar a basquet sota d'un pont". Paraules dites a La Xarxa, el 12/6/2013

Preparació de les noves instal·lacions del CB Roser sota el pont de Marina.
La imatge prové del canal de facebook del club.
JUGAR A BASQUET SOTA D'UN PONT
Manuel Delgado

Sovint apareixen proves de per a què serveixen aquestes normatives pomposament batejades com "cíviques" o "de ciutadania", que és per, amb l'excusa del seu incompliment, deslliurar-se d'aquells elements que fan nosa a objectius tan poc cívics como  "netejar" la ciutat de tot allò que en forma de pobresa o dissidència destorba la imatge cercada d'una mena de paradís d'amabilitat i bon rotllo, exclusiu i, per tant excloent, en el que els pobres, els lletjos, els insolvents i els ingovernables no poden existir.

Tot just ara hi ha en marxa una campanya en favor de espais socials amb lustres d'història, com ara Can Vies a Sants, amenaçats pel precinte en nom de d'incompliment de la corresponent normativa cívica. Ara bé, direu, Can Vies, ja se sap, és un lloc que freqüenten joves d'aspecte estrany i idees inconvenients. Ja es veia venir que els tancarien, direu.

Perquè quedi clar l'abast i la lògica de les normatives "cíviques" i com poden estar al servei d'objectius merament especulatius, deixeu-me que us posi un altre exemple: el del Club de Bàsquet CP Rosser, que no és sols un club de bàsquet, sinó una entitat social fundada el 1933, de la que en bona mesura ha depès la vida social d'un barri com Fort Fienc, o Fort Pius, com també li diuen, allà a prop de la Monumental.

El cas és que aquesta gent –l'aspecte de la qual paraula que no és el de perillosos okupes antisistema– van rebre en un moment donat la notícia que la parròquia del Roser, en els locals de la qual a la carretera de Ribes tenien instal·lada la seva seu social, havia decidit reconsiderar la cessió d'un dels seus espais, dels que probablement esperava obtindre algun tipus de benefici que ara no obtenien. (Sovint ens oblidem que l'Església és una de les principals empreses immobiliàries del país).

En fi, que a veure si marxaven. El cas es que, de forma misteriosa, l'Ajuntament va començar a rebre una pluja de queixes de veïns que mai havien obert la boca i que ara semblaven francament disgustats amb el soroll que feien els joves jugadors de bàsquet i el públic que els animava els diumenges a la tarda.

Resultat: una intervenció de la Guàrdia Urbana advertint-los de la incompatibilitat de la seva presència amb el benestar d'un barri del benestar del quan n'havien estat fins aleshores garantia. O sigui que, vinga, fora, al carrer. Per sort, el mateix Ajuntament ha trobat un lloc per a que les nois i noies del CP. Roser continuïn jugant a bàsquet: una pista habilitada en el tipus d'espai al que, tal i com anem, acabarem tots vivint: sota d'un pont, en el cas del pont de Marina


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch